15
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a les
12:55h
El català, el basc i el gallec no són més a prop de convertir-se en llengua oficial a la Unió Europea després de la reunió del Consell d’Afers Generals d'aquest dimecres. Els ministres d'Afers Europeus han deixat sol el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, i han tancat el punt en poc més de 2 minuts. Tot, després que rebessin la proposta a menys de 48 hores de la trobada, només en castellà -un dia després va proporcionar la versió traduïda- i sense els detalls tècnics que demanaven alguns països.
Segons apunten fonts diplomàtiques europees, només ha intervingut Navarro, que ha explicat a la resta de països la "proposta adaptada" de l'executiu espanyol per evitar que altres llengües minoritzades puguin utilitzar aquest precedent per demanar l'oficialitat. Segons confirmen les mateixes fonts, cap representant de cap altre estat ha intervingut en el punt sobre "l'estat de la qüestió" de la petició d'oficialitat de les tres llengües. "No hi ha hagut comentaris", subratllen fonts presents a la sala.
En la reunió d'aquest dimecres, es preveia que es fes un "estat de la qüestió" sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec per comentar la "proposta adaptada" de l'executiu espanyol i les sis condicions. Aquestes estableixen que han de ser llengües "originàries" d'un estat membre, tenir "reconeixement constitucional", ser "llengües de treball" al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per acords administratius, que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost.
Són requisits fets a mida perquè compleixin el català, el basc i el gallec i calmar les preocupacions d'estats que també tenen llengües minoritzades. D'altra banda, encara s'està a l'espera que la Comissió Europea elabori un informe sobre el cost de la iniciativa.
Algunes delegacions havien expressat el seu malestar pel fet que el govern espanyol fes arribar la "proposta adaptada" només un dia abans de la reunió i sense l'informe legal i de costos que des de l'inici han demanat la majoria de països. "Vam rebre la proposta dilluns al vespre i en castellà. No hem tingut temps d'analitzar-la", ha dit a l'arribada a la reunió el ministre finlandès, Anders Adlercreutz.
Per la seva banda, Plataforma per la Llengua ha lamentat la dilació de terminis amb què diu que ha operat el govern espanyol, a qui culpa directament de la pràctica manca de discussió sobre la proposta aquest dimecres. En aquest sentit, ha insistit que cal pressionar el nou executiu de Pedro Sánchez perquè "compleixi amb l'oficialitat".
Segons apunten fonts diplomàtiques europees, només ha intervingut Navarro, que ha explicat a la resta de països la "proposta adaptada" de l'executiu espanyol per evitar que altres llengües minoritzades puguin utilitzar aquest precedent per demanar l'oficialitat. Segons confirmen les mateixes fonts, cap representant de cap altre estat ha intervingut en el punt sobre "l'estat de la qüestió" de la petició d'oficialitat de les tres llengües. "No hi ha hagut comentaris", subratllen fonts presents a la sala.
En la reunió d'aquest dimecres, es preveia que es fes un "estat de la qüestió" sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec per comentar la "proposta adaptada" de l'executiu espanyol i les sis condicions. Aquestes estableixen que han de ser llengües "originàries" d'un estat membre, tenir "reconeixement constitucional", ser "llengües de treball" al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per acords administratius, que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost.
Són requisits fets a mida perquè compleixin el català, el basc i el gallec i calmar les preocupacions d'estats que també tenen llengües minoritzades. D'altra banda, encara s'està a l'espera que la Comissió Europea elabori un informe sobre el cost de la iniciativa.
Algunes delegacions havien expressat el seu malestar pel fet que el govern espanyol fes arribar la "proposta adaptada" només un dia abans de la reunió i sense l'informe legal i de costos que des de l'inici han demanat la majoria de països. "Vam rebre la proposta dilluns al vespre i en castellà. No hem tingut temps d'analitzar-la", ha dit a l'arribada a la reunió el ministre finlandès, Anders Adlercreutz.
Per la seva banda, Plataforma per la Llengua ha lamentat la dilació de terminis amb què diu que ha operat el govern espanyol, a qui culpa directament de la pràctica manca de discussió sobre la proposta aquest dimecres. En aquest sentit, ha insistit que cal pressionar el nou executiu de Pedro Sánchez perquè "compleixi amb l'oficialitat".