24
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a la
13:21h
Tal com estava previst, l'oficialitat del català a la Unió Europea haurà d'esperar. La reunió del Consell de la Unió Europea ha permès que la petició d'Espanya tiri endavant "sense vetos", però caldran més concrecions i més pedagogia per aconseguir la unanimitat de tots els estats membres perquè s'acabi concretant, davant dels recels de països com Letònia i Lituània. La petició d'Espanya encara no s'ha aprovat i, en clau interna, l'horitzó de la investidura de Pedro Sánchez és cada vegada més a prop.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat davant dels socis comunitaris que el català, el basc i el gallec són un "cas únic", per evitar precisament l'efecte dominó que temen alguns estats, i també ha garantit que Espanya es farà càrrec de la despesa que suposi incloure aquestes llengües perquè puguin ser utilitzades amb normalitat a la Unió Europea. "Avui hem avançat decididament per incloure el català, l'euskera i el gallec al règim lingüístic de la Unió Europea", ha refermat Albares a la sortida de la reunió.
L'objectiu és que s'aprovi com més aviat millor, en resposta també a les urgències domèstiques de Sánchez, però la pressa espanyola no casa amb els ritmes europeus, i per això encara no s'ha concretat res. El més important d'aquest dimarts, remarcaven diverses fonts hores abans de la reunió, era evitar vetos dels altres estats que podrien haver trencat la negociació, i això s'ha aconseguit, segons Albares. Letònia i Lituània han dit que no és el moment de reformar el reglament lingüístic, una reticència en clau interna, per la minoria lingüística russa que es podria beneficiar de la mesura.
Fonts citades per Europa Press han dit que els ministres d'Exteriors de Letònia i Lituània han rebutjat la petició. Segons Albares, però, no hi ha hagut un veto oficial i la proposta continuarà endavant. De fet, ha destacat que alguns estats s'hi han mostrat obertament a favor, però no ha volgut detallar quins. El risc, però, és que la carpeta entri en el laberint burocràtic de la UE i no decaigui formalment però tampoc s'acabi d'aprovar a curt termini. La feina diplomàtica i de pressió serà decisiva per intentar acostar posicions abans de la pròxima reunió, prevista pel novembre.
L'altre element destacat del plantejament d'Albares ha estat evitar que altres llengües puguin aprofitar el precedent català per demanar també l'oficialitat. En altres paraules, evitar un efecte dominó. "La reforma se circumscriu només a Espanya i altres llengües no podran emparar-se en aquesta reforma", ha deixat clar el ministre. Aquest és un dels temors que altres estats amb minories lingüístiques han posat sobre la taula. "El català no és una llengua minoritària, té més de 10 milions de parlants", ha defensat Albares. A més, es pot utilitzar al Congrés i al Senat i té rang d'oficialitat en aquells territoris on és pròpia, com ara Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Tot això la diferencia d'altres idiomes.
Junts, després de la reunió del Consell de la Unió Europea en què s'ha tractat l'oficialitat del català, ha constatat l'existència d'"avenços", però al mateix temps ha demanat al govern espanyol que intensifiqui els esforços diplomàtics perquè ja s'està en "temps de descompte". "Caldria anunciar una data per a l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català a la UE", ha remarcat la formació de Carles Puigdemont en un comunicat.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha celebrat que tiri endavant la tramitació de la petició per fer oficial el català a la Unió Europea i que no hi hagi vetos dels altres estats, però ha avisat que "no és suficient". "El govern espanyol haurà complert quan la plena oficialitat sigui efectiva", ha afirmat Plaja. La portaveu ha insistit que l'executiu no acceptarà res que no sigui això, i que l'oficialitat és una qüestió de "justícia lingüística". També ha garantit, en la línia del que ha dit el ministre José Manuel Albares, el català és un "cas únic" i que no provocarà un efecte dominó amb peticions d'altres llengües per assolir el rang d'oficialitat. El cost econòmic, que Espanya s'ha obert a assumir, no ha d'impedir que la mesura tiri endavant.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat davant dels socis comunitaris que el català, el basc i el gallec són un "cas únic", per evitar precisament l'efecte dominó que temen alguns estats, i també ha garantit que Espanya es farà càrrec de la despesa que suposi incloure aquestes llengües perquè puguin ser utilitzades amb normalitat a la Unió Europea. "Avui hem avançat decididament per incloure el català, l'euskera i el gallec al règim lingüístic de la Unió Europea", ha refermat Albares a la sortida de la reunió.
L'objectiu és que s'aprovi com més aviat millor, en resposta també a les urgències domèstiques de Sánchez, però la pressa espanyola no casa amb els ritmes europeus, i per això encara no s'ha concretat res. El més important d'aquest dimarts, remarcaven diverses fonts hores abans de la reunió, era evitar vetos dels altres estats que podrien haver trencat la negociació, i això s'ha aconseguit, segons Albares. Letònia i Lituània han dit que no és el moment de reformar el reglament lingüístic, una reticència en clau interna, per la minoria lingüística russa que es podria beneficiar de la mesura.
Fonts citades per Europa Press han dit que els ministres d'Exteriors de Letònia i Lituània han rebutjat la petició. Segons Albares, però, no hi ha hagut un veto oficial i la proposta continuarà endavant. De fet, ha destacat que alguns estats s'hi han mostrat obertament a favor, però no ha volgut detallar quins. El risc, però, és que la carpeta entri en el laberint burocràtic de la UE i no decaigui formalment però tampoc s'acabi d'aprovar a curt termini. La feina diplomàtica i de pressió serà decisiva per intentar acostar posicions abans de la pròxima reunió, prevista pel novembre.
El català és un cas únic i no hi haurà efecte dominó
En la trobada, el ministre ha mirat d'esvair dubtes dels socis comunitaris expressats en la primera reunió, al setembre. Els dos arguments que ha posat sobre la taula Albares per calmar les reticències d'alguns països han estat econòmics i jurídics, i sobretot encaminats a garantir que no hi haurà una allau de peticions d'oficialitat per part d'altres llengües. En clau econòmica, Espanya ha garantit que ho pagarà tot. Per saber el cost exacte, l'Estat està pendent d'informes de la Comissió Europea, però "les estimacions" que mou el Ministeri d'Exteriors són "assumibles". En clau de procediment, la petició seguirà els camins habituals, sense pressa però sense pausa.L'altre element destacat del plantejament d'Albares ha estat evitar que altres llengües puguin aprofitar el precedent català per demanar també l'oficialitat. En altres paraules, evitar un efecte dominó. "La reforma se circumscriu només a Espanya i altres llengües no podran emparar-se en aquesta reforma", ha deixat clar el ministre. Aquest és un dels temors que altres estats amb minories lingüístiques han posat sobre la taula. "El català no és una llengua minoritària, té més de 10 milions de parlants", ha defensat Albares. A més, es pot utilitzar al Congrés i al Senat i té rang d'oficialitat en aquells territoris on és pròpia, com ara Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Tot això la diferencia d'altres idiomes.
Junts pressiona: "Estem en temps de descompte"
Amb l'ajornament de la decisió, els terminis per aconseguir l'oficialitat del català abans de la investidura de Pedro Sánchez s'ajusten. La propera reunió està prevista pel novembre, poc abans de la data límit per al candidat del PSOE per provar de revalidar la Moncloa. La demanda de normalitzar el català a Europa és històrica, però les urgències domèstiques de Sánchez l'han situada en una prioritat. Forma part de l'acord del PSOE amb Junts que va permetre situar Francina Armengol com a presidenta de la cambra, però no es pot deslligar d'unes negociacions per a la investidura que se centren, ara com ara, en l'amnistia i la figura del mediador.Junts, després de la reunió del Consell de la Unió Europea en què s'ha tractat l'oficialitat del català, ha constatat l'existència d'"avenços", però al mateix temps ha demanat al govern espanyol que intensifiqui els esforços diplomàtics perquè ja s'està en "temps de descompte". "Caldria anunciar una data per a l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català a la UE", ha remarcat la formació de Carles Puigdemont en un comunicat.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha celebrat que tiri endavant la tramitació de la petició per fer oficial el català a la Unió Europea i que no hi hagi vetos dels altres estats, però ha avisat que "no és suficient". "El govern espanyol haurà complert quan la plena oficialitat sigui efectiva", ha afirmat Plaja. La portaveu ha insistit que l'executiu no acceptarà res que no sigui això, i que l'oficialitat és una qüestió de "justícia lingüística". També ha garantit, en la línia del que ha dit el ministre José Manuel Albares, el català és un "cas únic" i que no provocarà un efecte dominó amb peticions d'altres llengües per assolir el rang d'oficialitat. El cost econòmic, que Espanya s'ha obert a assumir, no ha d'impedir que la mesura tiri endavant.