06
de desembre
de
2023, 19:50
Actualitzat:
07
de desembre,
13:47h
Un informe elaborat per dos experts i fetpúblic per Plataforma per la Llengua defensa que "no hi ha cap impediment legal" per a l'oficialitat del català a la UE i que, per tant, és una "decisió política" del Consell de la UE. El document remarca que els tractats de la UE donen als 27 "àmplia discreció" per decidir quins idiomes són oficials a la UE i que el català compleix els requisits legals establerts. Entre d'altres, l'informe subratlla que la llei comunitària no té un "requisit explícit" que la llengua en qüestió hagi de ser oficial a tot l'estat per poder ser reconeguda com a oficial a la UE i que, per exemple, l'anglès no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre.
L'informe, elaborat per Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas, professor de Dret Europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al King's College de Londres, arriba pocs dies abans que se celebri l'últim Consell Europeu encara sota la presidència espanyola, previst pel 12 de desembre. De fet, el govern espanyol ha enviat un argumentari als seus ambaixadors a la UE per defensar l'oficialitat del català.
En l'informe presentat aquest dimecres a Brussel·les, es remarca que el català ja té estatus oficial a l'Estat. Ara bé, s'indica que aquest requisit no està inclòs en la "llei primària de la UE". "Es pot concloure que aquesta condició és més una consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma", diu el text. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha celebrat que el document "esvaeix dubtes" i constata que l'oficialitat del català és "legal".
En aquest sentit, "excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme i, com ha apuntat el relator especial de l'ONU sobre minories Fernand de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei internacional", diu el document. A més, l'informe també adverteix que negar l'oficialitat al català tindria "conseqüències legals negatives". "Implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu mateix territori", apunta el text, que també remarca que s'estaria deixant els ciutadans sense "el dret a comunicar-se amb les seves institucions en la seva pròpia llengua".
Els autors també posen com a exemple l'anglès, que no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre, després de la sortida del Regne Unit de la UE. L'anglès és considerada llengua oficial secundària, apunten, tant a Irlanda com a Malta, però té un caràcter legalment "subordinat" al maltès i l'irlandès, un fet que es podria comparar al que té el català a l'Estat.
"Això fa de l'anglès un cas especial, ja que té l'estatus d'oficial a la UE i de llengua de treball sense reunir les condicions d'estatus oficial a cap estat membre amb la mateixa claredat que la resta de llengües", remarca el document. A més, subratlla que el club comunitari ha mostrat "flexibilitat" en el seu règim lingüístic per "adaptar-se" a les "diverses realitats lingüístiques dins de la Unió". Així, s'ha incorporat "gradualment" l'irlandès al règim lingüístic de la UE, insisteixen, i s'ha abandonat la idea "un estat-una llengua nacional" tenint en compte les "situacions diverses".
"Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004 a la idea de donar al català l'estatus semioficial", critiquen els autors. "Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de la UE mostra la seva capacitat d'adaptar-se", afegeixen.
A més, el document apunta que l'Estatut inclou la petició a les autoritats espanyoles de prendre "totes les mesures necessàries" perquè el català sigui oficial a la UE. "És una condició única del català", indica el text, tot subratllant que la "llei europea primària té en compte l'ordre constitucional dels estats membre pel que fa al tractament" tant de les llengües als tractats com a l'oficialitat a la UE.
L'informe, elaborat per Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas, professor de Dret Europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al King's College de Londres, arriba pocs dies abans que se celebri l'últim Consell Europeu encara sota la presidència espanyola, previst pel 12 de desembre. De fet, el govern espanyol ha enviat un argumentari als seus ambaixadors a la UE per defensar l'oficialitat del català.
En l'informe presentat aquest dimecres a Brussel·les, es remarca que el català ja té estatus oficial a l'Estat. Ara bé, s'indica que aquest requisit no està inclòs en la "llei primària de la UE". "Es pot concloure que aquesta condició és més una consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma", diu el text. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha celebrat que el document "esvaeix dubtes" i constata que l'oficialitat del català és "legal".
En aquest sentit, "excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme i, com ha apuntat el relator especial de l'ONU sobre minories Fernand de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei internacional", diu el document. A més, l'informe també adverteix que negar l'oficialitat al català tindria "conseqüències legals negatives". "Implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu mateix territori", apunta el text, que també remarca que s'estaria deixant els ciutadans sense "el dret a comunicar-se amb les seves institucions en la seva pròpia llengua".
L'anglès, un cas paradigmàtic
Els autors també posen com a exemple l'anglès, que no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre, després de la sortida del Regne Unit de la UE. L'anglès és considerada llengua oficial secundària, apunten, tant a Irlanda com a Malta, però té un caràcter legalment "subordinat" al maltès i l'irlandès, un fet que es podria comparar al que té el català a l'Estat."Això fa de l'anglès un cas especial, ja que té l'estatus d'oficial a la UE i de llengua de treball sense reunir les condicions d'estatus oficial a cap estat membre amb la mateixa claredat que la resta de llengües", remarca el document. A més, subratlla que el club comunitari ha mostrat "flexibilitat" en el seu règim lingüístic per "adaptar-se" a les "diverses realitats lingüístiques dins de la Unió". Així, s'ha incorporat "gradualment" l'irlandès al règim lingüístic de la UE, insisteixen, i s'ha abandonat la idea "un estat-una llengua nacional" tenint en compte les "situacions diverses".
"Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004 a la idea de donar al català l'estatus semioficial", critiquen els autors. "Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de la UE mostra la seva capacitat d'adaptar-se", afegeixen.
A més, el document apunta que l'Estatut inclou la petició a les autoritats espanyoles de prendre "totes les mesures necessàries" perquè el català sigui oficial a la UE. "És una condició única del català", indica el text, tot subratllant que la "llei europea primària té en compte l'ordre constitucional dels estats membre pel que fa al tractament" tant de les llengües als tractats com a l'oficialitat a la UE.