Els perquès d'Europa: així s'ha ajornat l'oficialitat del català

La partida continua. Les opcions que el català sigui oficial a la Unió Europea continuen vives i la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, també. El Consell de la Unió Europea ha complert amb els pronòstics i ha ajornat la decisió sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. El motiu? Els dubtes de la majoria de socis europeus, que volen tenir clares les conseqüències d'una decisió d'aquesta envergadura abans de sotmetre-ho a votació. És rellevant que cap estat no hagi vetat la proposta i que només s'hagi posposat la decisió, a l'espera de més informes i concrecions. La diplomàcia espanyola té una nova data marcada al calendari: 24 d'octubre. La Moncloa té un mes per mirar de convèncer els estats de la UE si vol aplanar el camí cap a una investidura que podria arribar sense tenir garantida l'oficialitat del català.
 

- El moviment del govern espanyol

El govern espanyol ha volgut transmetre aquestes darreres setmanes la imatge d'estar treballant de manera convençuda per aconseguir l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. La demanda no és recent, però sí que s'ha intensificat ara per les urgències domèstiques de Sánchez, que sap que necessita el favor dels independentistes si vol revalidar la Moncloa. Així s'explica la defensa del plurilingüisme que ha fet el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ha dit que la proposta és bona per Europa i ha mirat de convèncer, sense èxit ara com ara, els socis europeus.

Per exhibir voluntat d'acord i bona predisposició, davant dels estats membres i també de Junts, Albares ha obert la porta a prioritzar l'oficialitat del català per davant del basc i el gallec. El moviment ha estat ben vist per entitats de defensa de la llengua, com Plataforma per la Llengua, que sosté que és més fàcil defensar l'oficialitat del català que no pas del gallec o el basc. El govern espanyol confia poder calmar així les reticències dels estats membres, que consideren que introduir tres llengües de cop és excessiu, i alhora exhibir esforços davant dels independentistes, que tenen els vots decisius per a la investidura.
 

- La paciència renovada de Junts

En el marc de l'acord per la mesa del Congrés, Junts va exigir al govern espanyol demanar l'oficialitat del català a la Unió Europea. Sánchez ho va fer a través d'una carta i, aprofitant la presidència de torn de la UE, va introduir-ho a l'ordre del dia de la reunió d'aquest dimarts. No ha aconseguit, però, convèncer els 27 estats membres per votar per la via ràpida la proposta. Era previsible, perquè una mesura d'aquestes característiques acostuma a necessitar temps, i els socis europeus havien exhibit dubtes les darreres setmanes sobre la possibilitat d'aprovar per la via ràpida l'oficialitat de noves llengües.

Malgrat la vehemència que expressaven dirigents de Junts com Laura Borràs, que a través de Twitter situava el 19 de setembre com a dia clau per a la investidura, el partit ha exhibit flexibilitat i possibilisme, i una paciència renovada. Carles Puigdemont, que pilota les negociacions, ha agraït l'esforç a Albares i ha instat el govern espanyol a continuar treballant amb "diligència" per aconseguir l'objectiu. Míriam Nogueras, lluny de la vehemència de la campanya electoral, ha assegurat que el procés és "irreversible". Qui ha apujat el to ha estat el Govern,que ha acusat el govern espanyol d'anar "tard i malament". La consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, ha advertit que complir el compromís és aconseguir l'oficialitat.
 

- Els dubtes dels socis europeus

Les presses de Sánchez per aportar resultats concrets a les negociacions per a la investidura no casen amb els ritmes europeus i els dubtes dels 27. De la reunió se n'ha desprès un to constructiu i cap estat ha vetat la proposta del govern espanyol, un element a tenir en compte. Això fa que la Moncloa vegi amb optimisme el pas que s'ha fet avui, igual que Junts, que ha dit que el procés perquè el català sigui oficial a Europa ja és "irreversible". Els socis europeus, però, tenen dubtes tècnics, jurídics i econòmics, i per això volen més temps per prendre una decisió. En aquestes properes setmanes, els informes jurídics encarregats i l'habilitat diplomàtica de Sánchez i el seu govern han de servir per fer decantar la balança i aconseguir la unanimitat necessària que cal per aprovar l'oficialitat del català.
 

- La nova data: 24 d'octubre

En tot cas, la data marcada a l'agenda és ara el 24 d'octubre, quan es tornarà a abordar la qüestió. Ja s'haurà fet la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo, i si no hi ha sorpreses Sánchez serà el designat per sotmetre's al Congrés i intentar obtenir els vots necessaris. La prioritat del PSOE era intentar la investidura aviat, i s'havia plantejat fins i tot el 17 d'octubre com a data. Si això es concreta, la qüestió del català no s'haurà resolt i el PSOE haurà hagut de fer avenços significatius en la resta de carpetes -com ara l'amnistia- per tenir opcions d'aconseguir els vots dels independentistes. Si Sánchez encara no ha afrontat la investidura, la qüestió del català agafarà encara més pes de cara a satisfer ERC i, sobretot, Junts, que insisteix que en les negociacions vol "cobrar per avançat".