13
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
9:49h
El català no serà oficial a Europa durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, que acaba aquest desembre. El compliment de l'acord entre el PSOE i Junts per a la mesa del Congrés dels Diputats, subscrit a l'agost, necessitarà més temps, almenys fins al primer semestre de l'any que ve, ja sota la presidència de Bèlgica. En els últims mesos s'han fet passes endavant, però els socis comunitaris continuen expressant dubtes -sobretot pel que fa a l'encaix jurídic, el cost econòmic i el risc d'un efecte dominó- i si no hi ha unanimitat dels 27 estats membres no podrà tirar endavant.
Plataforma per la Llengua ha liderat la pressió de la societat civil per aconseguir que el català sigui una llengua de ple dret a la Unió Europea. Ho ha fet a través de reunions amb representants dels estats i creació d'argumentari per fer pedagogia i vèncer reticències. En aquesta entrevista amb Nació, Pol Cruz, responsable de la campanya per a l'oficialitat del català, analitza la nova etapa que s'obre amb el final de la presidència espanyola. Segons Cruz, el govern espanyol no ha enfocat bé la negociació, ha permès que el debat es porti al pantanós terreny jurídic, i ara existeix el risc que s'intenti una oficialitat "diluïda".
Preveien que l'oficialitat del català no quedés tancada sota la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea?
Ja fa uns dies que vam veure que el tema estava massa verd per prendre una decisió el dia 12. El govern espanyol deixa el tema a la taula dels serveis jurídics, un escenari que nosaltres en un principi temíem, perquè els serveis legals del Consell ja hi van posar traves al reconeixement de la semioficialitat el 2004. Hem proporcionat un informe de dos professors de dret de la Unió Europea per ajudar el govern espanyol a evitar que la pilota no anés a parar a la teulada dels serveis jurídics, per ajudar a treure el tema d'aquest terreny. També hem vist que la informació sol·licitada pels estats membres no arribava i hem criticat les dilacions del govern espanyol per demanar aquesta informació, perquè es podria haver fet abans.
Per què els fa patir que el tema quedi en mans dels serveis jurídics?
Perquè, com diuen els dos professors de l'informe que vam encarregar i han dit d'altres abans, la decisió dels serveis jurídics de l'any 2004 no va ser del tot impermeable als interessos polítics. Si el tema queda en mans dels serveis jurídics perds el control de la pilota, perquè no saps si la decisió es pren motivada per interessos polítics. En tot cas, tots els experts coincideixen en el fet que no hi ha una base legal explícita i sòlida per opinar el que van opinar el 2004. Ara bé, perdre el control de la pilota és posar-hi més dificultats, i això és el que passa quan la qüestió va a parar en aquests terrenys.
Diuen que el govern espanyol no ha fet prou. Què li ha faltat?
Espanya és el quart país de la Unió Europea i això vol dir que té més força de negociació que molts d'altres. És una correlació de forces. Els estats s'estan intercanviant cromos contínuament: a tu t'interessa això, a mi m'interessa allò. Nosaltres volíem que el tema del català fos del seu màxim interès, perquè aleshores hauria pogut sortir. I posem d'exemple l'elecció de Nadia Calviño com a presidenta del Banc Europeu d'Inversió. Això també té un preu. Quan els interessa un tema, hi posen tota la seva força negociadora.
Espanya ha dit que pagaria el cost econòmic de l'oficialitat del català.
Que s'hagin ofert a pagar-ne el cost i, tot i això, siguin incapaços de convèncer la resta d'estats, que no poden tenir una oposició legítima pels recursos econòmics que els costaria, perquè els pagaria Espanya, vol dir que no han posat tota l'energia ni totes les ganes.
Era possible aprovar l'oficialitat del català en només quatre mesos?
Això no és una directiva o un reglament amb 150 articles, amb milers d'implicacions, afectacions en tots els països i sectors... És una reforma d'un reglament que té vuit articles. Si vols llegir tots els papers acadèmics que l'analitzen, ho pots fer, perquè no té tanta matèria. Faltava documentació? D'acord. Implicacions jurídiques? Bé, la resposta del Consell de l'any 2004 era de tres paràgrafs. És un tema petit. S'havia d'anar de pressa per aprovar-ho, sí, però no era impossible.
Ara que Espanya no tindrà la presidència del Consell de la UE, és més difícil que s'aprovi l'oficialitat del català?
Sí, és més difícil, ho dificulta una mica més. Has de convèncer un estat perquè t'ho posi a l'agenda. Bèlgica ha dit que ho farà, però és un pas més que has de fer. Si fos una presidència contrària, seria encara més difícil, però no és el cas. Fins ara, Espanya podia incloure la carpeta del català a l'ordre del dia i negociar altres temes que interessessin a altres països.
Bèlgica hi està a favor, de l'oficialitat del català?
S'ha publicat que és un dels estats que hi està a favor, i han dit que tenen intenció de continuar-ne parlant. El que ens preocupa és com acabi entrant a votació, que no acabi com una oficialitat diluïda. Quan l'estat espanyol diu que buscarà l'encaix amb els serveis jurídics, volem veure quin és aquest encaix. Mantindrem la campanya per l'oficialitat plena, perquè és el que serà un impuls significatiu pel català.
Adverteix d'una oficialitat diluïda. A què es refereix? Creuen que pot passar?
En la línia del 2004, que el Consell de la Unió Europea digui que el català no es pot afegir a l'article 1 com a llengua oficial, però se li pot donar un altre tipus d'estatuts. I s'inventin alguna cosa que ara no em puc imaginar. Mantenint que no es pot incloure a l'article 1, que es doni una "semioficialitat reforçada". L'any 2004 van donar una semioficialitat, sent molt generosos, perquè van donar un 1% dels avantatges de l'oficialitat. Doncs ara, que en donin només un 5%. Això és el que ens fa por.
El procediment continua viu, però l'oficialitat del català ha perdut una oportunitat?
La carpeta no està tancada, però pensem que s'havia d'abordar des d'un punt de vista de negociació política i no fer entrar els serveis legals per no perdre el control de la pilota. I assumir els costos de la negociació com Espanya n'ha assumit tants. Quants favors va demanar el 2017? I quin preu ha pagat? Quin preu ha pagat per la presidència del BEI? Segur que han pagat el preu que hagi estat necessari. Havien de fer això: una negociació política, no fer entrar els serveis jurídics, i pagar el preu necessari. La carpeta no està tancada, però és més complicat que si s'hagués fet com nosaltres pensem que s'havia de fer.
Amb la mesa del Congrés constituïda i Pedro Sánchez a la Moncloa, el govern espanyol té incentius per continuar defensant amb fermesa l'oficialitat del català?
No entrem en pactes polítics, però és evident que fins que el PSOE no va tenir la condició per a la mesa del Congrés, no va demanar l'oficialitat del català. Només ho fan quan tenen la necessitat política, i per això vam dir que era important que no sortís del perímetre de la investidura, perquè podrien perdre incentius. És cert que necessiten els vots durant tota la legislatura, veurem com avança.
Plataforma per la Llengua ha liderat la pressió de la societat civil per l'oficialitat del català. Repensaran la campanya?
La nostra campanya ha intentat fer dues coses. Posar el focus en què el govern espanyol té la responsabilitat de pagar el preu, que estigui disposat a pagar el preu més alt possible per a l'oficialitat. I a l'altre costat, posar pressió pública als estats membres perquè estiguin disposats a cobrar el mínim preu possible. I així, que hi hagi un acord. Pressionar a dins i a fora. Ho continuarem fent per esvair l'excusa de tipus legal, fer notar als estats membres que estem pendents del seu vot i al govern espanyol que el fem responsable del resultat final de tot això.
Confia que s'aprovi l'oficialitat del català al proper semestre?
No m'atreveixo a fer aquesta predicció fins que no tinguem més informació sobre com s'abordarà la qüestió al llarg de la presidència belga. La feina l'haurà de continuar fent l'estat espanyol.
Plataforma per la Llengua ha liderat la pressió de la societat civil per aconseguir que el català sigui una llengua de ple dret a la Unió Europea. Ho ha fet a través de reunions amb representants dels estats i creació d'argumentari per fer pedagogia i vèncer reticències. En aquesta entrevista amb Nació, Pol Cruz, responsable de la campanya per a l'oficialitat del català, analitza la nova etapa que s'obre amb el final de la presidència espanyola. Segons Cruz, el govern espanyol no ha enfocat bé la negociació, ha permès que el debat es porti al pantanós terreny jurídic, i ara existeix el risc que s'intenti una oficialitat "diluïda".
Preveien que l'oficialitat del català no quedés tancada sota la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea?
Ja fa uns dies que vam veure que el tema estava massa verd per prendre una decisió el dia 12. El govern espanyol deixa el tema a la taula dels serveis jurídics, un escenari que nosaltres en un principi temíem, perquè els serveis legals del Consell ja hi van posar traves al reconeixement de la semioficialitat el 2004. Hem proporcionat un informe de dos professors de dret de la Unió Europea per ajudar el govern espanyol a evitar que la pilota no anés a parar a la teulada dels serveis jurídics, per ajudar a treure el tema d'aquest terreny. També hem vist que la informació sol·licitada pels estats membres no arribava i hem criticat les dilacions del govern espanyol per demanar aquesta informació, perquè es podria haver fet abans.
Per què els fa patir que el tema quedi en mans dels serveis jurídics?
Perquè, com diuen els dos professors de l'informe que vam encarregar i han dit d'altres abans, la decisió dels serveis jurídics de l'any 2004 no va ser del tot impermeable als interessos polítics. Si el tema queda en mans dels serveis jurídics perds el control de la pilota, perquè no saps si la decisió es pren motivada per interessos polítics. En tot cas, tots els experts coincideixen en el fet que no hi ha una base legal explícita i sòlida per opinar el que van opinar el 2004. Ara bé, perdre el control de la pilota és posar-hi més dificultats, i això és el que passa quan la qüestió va a parar en aquests terrenys.
"Si l'oficialitat del català queda en mans dels serveis jurídics, perds el control de la pilota"
Diuen que el govern espanyol no ha fet prou. Què li ha faltat?
Espanya és el quart país de la Unió Europea i això vol dir que té més força de negociació que molts d'altres. És una correlació de forces. Els estats s'estan intercanviant cromos contínuament: a tu t'interessa això, a mi m'interessa allò. Nosaltres volíem que el tema del català fos del seu màxim interès, perquè aleshores hauria pogut sortir. I posem d'exemple l'elecció de Nadia Calviño com a presidenta del Banc Europeu d'Inversió. Això també té un preu. Quan els interessa un tema, hi posen tota la seva força negociadora.
"Que Espanya s'hagi ofert a pagar el cost de l'oficialitat del català i hagi estat incapaç de convèncer la resta d'estats vol dir que no hi ha posat tota l'energia"
Espanya ha dit que pagaria el cost econòmic de l'oficialitat del català.
Que s'hagin ofert a pagar-ne el cost i, tot i això, siguin incapaços de convèncer la resta d'estats, que no poden tenir una oposició legítima pels recursos econòmics que els costaria, perquè els pagaria Espanya, vol dir que no han posat tota l'energia ni totes les ganes.
Era possible aprovar l'oficialitat del català en només quatre mesos?
Això no és una directiva o un reglament amb 150 articles, amb milers d'implicacions, afectacions en tots els països i sectors... És una reforma d'un reglament que té vuit articles. Si vols llegir tots els papers acadèmics que l'analitzen, ho pots fer, perquè no té tanta matèria. Faltava documentació? D'acord. Implicacions jurídiques? Bé, la resposta del Consell de l'any 2004 era de tres paràgrafs. És un tema petit. S'havia d'anar de pressa per aprovar-ho, sí, però no era impossible.
Ara que Espanya no tindrà la presidència del Consell de la UE, és més difícil que s'aprovi l'oficialitat del català?
Sí, és més difícil, ho dificulta una mica més. Has de convèncer un estat perquè t'ho posi a l'agenda. Bèlgica ha dit que ho farà, però és un pas més que has de fer. Si fos una presidència contrària, seria encara més difícil, però no és el cas. Fins ara, Espanya podia incloure la carpeta del català a l'ordre del dia i negociar altres temes que interessessin a altres països.
"Ens preocupa és que l'oficialitat del català acabi com una oficialitat diluïda"
Bèlgica hi està a favor, de l'oficialitat del català?
S'ha publicat que és un dels estats que hi està a favor, i han dit que tenen intenció de continuar-ne parlant. El que ens preocupa és com acabi entrant a votació, que no acabi com una oficialitat diluïda. Quan l'estat espanyol diu que buscarà l'encaix amb els serveis jurídics, volem veure quin és aquest encaix. Mantindrem la campanya per l'oficialitat plena, perquè és el que serà un impuls significatiu pel català.
Adverteix d'una oficialitat diluïda. A què es refereix? Creuen que pot passar?
En la línia del 2004, que el Consell de la Unió Europea digui que el català no es pot afegir a l'article 1 com a llengua oficial, però se li pot donar un altre tipus d'estatuts. I s'inventin alguna cosa que ara no em puc imaginar. Mantenint que no es pot incloure a l'article 1, que es doni una "semioficialitat reforçada". L'any 2004 van donar una semioficialitat, sent molt generosos, perquè van donar un 1% dels avantatges de l'oficialitat. Doncs ara, que en donin només un 5%. Això és el que ens fa por.
"El govern espanyol havia de fer una negociació política, no fer-hi entrar els serveis jurídics i pagar el preu necessari
El procediment continua viu, però l'oficialitat del català ha perdut una oportunitat?
La carpeta no està tancada, però pensem que s'havia d'abordar des d'un punt de vista de negociació política i no fer entrar els serveis legals per no perdre el control de la pilota. I assumir els costos de la negociació com Espanya n'ha assumit tants. Quants favors va demanar el 2017? I quin preu ha pagat? Quin preu ha pagat per la presidència del BEI? Segur que han pagat el preu que hagi estat necessari. Havien de fer això: una negociació política, no fer entrar els serveis jurídics, i pagar el preu necessari. La carpeta no està tancada, però és més complicat que si s'hagués fet com nosaltres pensem que s'havia de fer.
Amb la mesa del Congrés constituïda i Pedro Sánchez a la Moncloa, el govern espanyol té incentius per continuar defensant amb fermesa l'oficialitat del català?
No entrem en pactes polítics, però és evident que fins que el PSOE no va tenir la condició per a la mesa del Congrés, no va demanar l'oficialitat del català. Només ho fan quan tenen la necessitat política, i per això vam dir que era important que no sortís del perímetre de la investidura, perquè podrien perdre incentius. És cert que necessiten els vots durant tota la legislatura, veurem com avança.
Plataforma per la Llengua ha liderat la pressió de la societat civil per l'oficialitat del català. Repensaran la campanya?
La nostra campanya ha intentat fer dues coses. Posar el focus en què el govern espanyol té la responsabilitat de pagar el preu, que estigui disposat a pagar el preu més alt possible per a l'oficialitat. I a l'altre costat, posar pressió pública als estats membres perquè estiguin disposats a cobrar el mínim preu possible. I així, que hi hagi un acord. Pressionar a dins i a fora. Ho continuarem fent per esvair l'excusa de tipus legal, fer notar als estats membres que estem pendents del seu vot i al govern espanyol que el fem responsable del resultat final de tot això.
Confia que s'aprovi l'oficialitat del català al proper semestre?
No m'atreveixo a fer aquesta predicció fins que no tinguem més informació sobre com s'abordarà la qüestió al llarg de la presidència belga. La feina l'haurà de continuar fent l'estat espanyol.