14
de febrer
de
2023, 11:40
Actualitzat:
12:11h
El calendari per aprovar els pressupostos continua segons el previst. Aquest dimarts al Parlament se celebra el debat de les esmenes a la totalitat que han presentat Junts, Vox, Cs i PP. Malgrat això, l'executiu de Pere Aragonès ja té la feina feta i el suport assegurat del PSC i els comuns per tirar els comptes endavant, uns pressupostos que la seva màxima responsable, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha situat com els "més oberts i participatius" de la història, fruit d'un Govern que vol "escoltar" i que "seu a taula i arriba a acords". Així ho ha dit la consellera en l'inici del ple, on també ha aprofitat per agrair a PSC i comuns la seva mà estesa per negociar i tancar acords. Ara bé, ha remarcat que aquest és un acord "concret i puntual", i no de legislatura, una reflexió que l'executiu i els socialistes han anat repetint aquests dies.
No fa encara dues setmanes que el Govern, després de mesos de negociacions amb el PSC, va aprovar finalment els comptes. Mas els va portar al Parlament el 2 de febrer. La titular d'Economia, però també Aragonès i responsables socialistes, han anat insistint des de llavors que aquest és un acord estrictament pressupostari i que no marca quines seran les tendències de la legislatura. "Ha estat un complex procés per assolir un acord", ha dit durant la seva intervenció la consellera. Així mateix, ha defensat que l'executiu ha sortit de la "zona de confort", i ha assumit "contradiccions" per fer-los possible, en referència a cessions com l'impuls del Quart Cinturó o el Hard Rock pactats amb el PSC.
"El món que tenim per endavant és complex i ple d'incerteses, però també ple d'oportunitats que hem d'afrontar amb les millors garanties possibles", ha remarcat Mas, que ha situat com a repte adaptar la indústria del país a la transició ecològica i a la digital. En aquest punt, la consellera d'Economia ha posat l'accent en les dades d'inversió estrangera, com ara la fàbrica de bateries d'Iljin al sud del país. "Són projectes d'alt valor que demostren que Catalunya és una terra fèrtil amb alt valor afegit", ha insistit la dirigent d'ERC, que ha defensat "acompanyar" des del sector públic les grans inversions que s'hauran de fer en les properes dècades. Mas, en aquest sentit, ha citat el suport dels agents socials als pressupostos, més visible enguany que en altres ocasions. Oposar-se als comptes, ha dit, és negar 350 milions d'euros d'inversions a Barcelona, o 157 milions a Girona.
En termes generals, Mas ha remarcat els principals eixos del projecte de pressupostos, resumint els objectius en tres: activació d'escut econòmic i social per "pal·liar" els efectes de la crisi econòmica per la inflació, accelerar la transició verda per atendre els reptes que presenta el canvi climàtic, i la generació de prosperitat compartida. "Els recursos han de ser per a polítiques socials, transformadores, centrades a millorar el benestar col·lectiu", ha afegit la titular d'Economia. Així mateix, ha assegurat que aquests comptes són una "bona notícia" per avançar i impulsar millores "a la Catalunya sencera", una expressió que repeteix ERC des que governa en solitari.
La intenció de l'executiu era aprovar els comptes amb el màxim suport possible. Les negociacions no van ser només amb socialistes i comuns, sinó que Junts, els exsocis, també van entrar en el tauler de joc, però les trobades van resultar infructuoses. Tot i això, Mas ha tornat a apel·lar a la responsabilitat dels juntaires perquè el 10 de març, quan està prevista la votació final, s'afegeixin al pacte. "La porta és oberta, especialment als grups amb qui compartim l'objectiu d'assolir la independència", ha afegit la consellera, en referència també a la CUP, tot i que els anticapitalistes es van vetar des de les negociacions des d'un primer moment. Per acabar, ha instat a tots plegats a abandonar "posicions maximalistes del tot o res, i del blanc o negre".
Salut és el qui s'emporta una major part del pastís pressupostari, amb 11.636 milions. Si no es tenen en compte els fons europeus i les partides temporals -més elevats el 2022, l'augment és de l'11% respecte als anteriors comptes, uns 1.128 milions, però, si es computa tot, l'increment quedaria en 465 milions. El segon departament en pressupost és el d'Educació, amb 6.960 milions, molt per davant de Drets Socials, en tercer lloc, amb 3.470 milions.
En termes absoluts, aquestes són també les tres conselleries que més han augmentat la despesa, però, en termes relatius, l'ordre varia. En aquest cas, és la d'Igualtat i Feminismes la que creix més, un 26,8%, si bé és encara la segona amb menys volum. El segon increment percentual més elevat és el de Cultura, amb un 23,9%, seguida d'Acció Climàtica, amb un 19,9%. L'únic departament que perd recursos és el de Territori (-9,6%), tot i que això es deu al descens dels fons europeus, ja que, si no es tenen en compte, tindria augment del 5,7%.
Una altra manera habitual d'analitzar el pressupost és per programes de despesa. La despesa social acapara el 73,2% dels recursos, un percentatge lleugerament inferior al 74,6% dels comptes del 2022 a causa de l'augment d'altres partides com les de suport econòmic i a la indústria. I de nou, salut i educació s'enduen les principals quantitats, seguides de protecció social, seguida de prop per infraestructures, que supera els 3.000 milions.
En termes comparatius amb l'any passat, creixen força a nivells absoluts els recursos destinats a seguretat i protecció civil -només per darrere dels tres grans àmbits socials-. Percentualment, però, l'increment és rellevant sobretot en foment de l'economia (+38%), cultura i llengua catalanes (+24%), esports (+21%), mitjans de comunicació -bàsicament, la CCMA- (+16%) i promoció social (+16%). En tot cas, sorprèn que, malgrat l'augment general, caigui un 44% la partida d'habitatge i ordenació del sòl. En concret, els recursos per a habitatge es redueixen de 749 a 562 milions i els d'ordenació i promoció del sòl, de 179 a 49 milions. La previsió de nous habitatges socials iniciats passa de 2.700 a 2.000. L'executiu defensa que això es deu a la caiguda dels fons europeus, en part destinats a aquesta matèria.
No fa encara dues setmanes que el Govern, després de mesos de negociacions amb el PSC, va aprovar finalment els comptes. Mas els va portar al Parlament el 2 de febrer. La titular d'Economia, però també Aragonès i responsables socialistes, han anat insistint des de llavors que aquest és un acord estrictament pressupostari i que no marca quines seran les tendències de la legislatura. "Ha estat un complex procés per assolir un acord", ha dit durant la seva intervenció la consellera. Així mateix, ha defensat que l'executiu ha sortit de la "zona de confort", i ha assumit "contradiccions" per fer-los possible, en referència a cessions com l'impuls del Quart Cinturó o el Hard Rock pactats amb el PSC.
"El món que tenim per endavant és complex i ple d'incerteses, però també ple d'oportunitats que hem d'afrontar amb les millors garanties possibles", ha remarcat Mas, que ha situat com a repte adaptar la indústria del país a la transició ecològica i a la digital. En aquest punt, la consellera d'Economia ha posat l'accent en les dades d'inversió estrangera, com ara la fàbrica de bateries d'Iljin al sud del país. "Són projectes d'alt valor que demostren que Catalunya és una terra fèrtil amb alt valor afegit", ha insistit la dirigent d'ERC, que ha defensat "acompanyar" des del sector públic les grans inversions que s'hauran de fer en les properes dècades. Mas, en aquest sentit, ha citat el suport dels agents socials als pressupostos, més visible enguany que en altres ocasions. Oposar-se als comptes, ha dit, és negar 350 milions d'euros d'inversions a Barcelona, o 157 milions a Girona.
En termes generals, Mas ha remarcat els principals eixos del projecte de pressupostos, resumint els objectius en tres: activació d'escut econòmic i social per "pal·liar" els efectes de la crisi econòmica per la inflació, accelerar la transició verda per atendre els reptes que presenta el canvi climàtic, i la generació de prosperitat compartida. "Els recursos han de ser per a polítiques socials, transformadores, centrades a millorar el benestar col·lectiu", ha afegit la titular d'Economia. Així mateix, ha assegurat que aquests comptes són una "bona notícia" per avançar i impulsar millores "a la Catalunya sencera", una expressió que repeteix ERC des que governa en solitari.
La intenció de l'executiu era aprovar els comptes amb el màxim suport possible. Les negociacions no van ser només amb socialistes i comuns, sinó que Junts, els exsocis, també van entrar en el tauler de joc, però les trobades van resultar infructuoses. Tot i això, Mas ha tornat a apel·lar a la responsabilitat dels juntaires perquè el 10 de març, quan està prevista la votació final, s'afegeixin al pacte. "La porta és oberta, especialment als grups amb qui compartim l'objectiu d'assolir la independència", ha afegit la consellera, en referència també a la CUP, tot i que els anticapitalistes es van vetar des de les negociacions des d'un primer moment. Per acabar, ha instat a tots plegats a abandonar "posicions maximalistes del tot o res, i del blanc o negre".
El detall dels comptes
Els pressupostos superaran per primer cop la barrera dels 40.000 milions d'euros. En concret, l'últim pressupost de les retallades va ser el del 2014, amb 26.065 milions, però, des de llavors, s'ha elevat la despesa fins als 41.025 milions, un 7,6% més que els comptes de l'any anterior i clarament per damunt dels 30.724 milions del 2010, abans que les tisores arribessin a les finances públiques. Si no es tenen en compte els fons europeus, el pressupost queda en 39.839 milions. Les inversions, però, queden encara lluny dels nivells previs a la crisi.Salut és el qui s'emporta una major part del pastís pressupostari, amb 11.636 milions. Si no es tenen en compte els fons europeus i les partides temporals -més elevats el 2022, l'augment és de l'11% respecte als anteriors comptes, uns 1.128 milions, però, si es computa tot, l'increment quedaria en 465 milions. El segon departament en pressupost és el d'Educació, amb 6.960 milions, molt per davant de Drets Socials, en tercer lloc, amb 3.470 milions.
En termes absoluts, aquestes són també les tres conselleries que més han augmentat la despesa, però, en termes relatius, l'ordre varia. En aquest cas, és la d'Igualtat i Feminismes la que creix més, un 26,8%, si bé és encara la segona amb menys volum. El segon increment percentual més elevat és el de Cultura, amb un 23,9%, seguida d'Acció Climàtica, amb un 19,9%. L'únic departament que perd recursos és el de Territori (-9,6%), tot i que això es deu al descens dels fons europeus, ja que, si no es tenen en compte, tindria augment del 5,7%.
Una altra manera habitual d'analitzar el pressupost és per programes de despesa. La despesa social acapara el 73,2% dels recursos, un percentatge lleugerament inferior al 74,6% dels comptes del 2022 a causa de l'augment d'altres partides com les de suport econòmic i a la indústria. I de nou, salut i educació s'enduen les principals quantitats, seguides de protecció social, seguida de prop per infraestructures, que supera els 3.000 milions.
En termes comparatius amb l'any passat, creixen força a nivells absoluts els recursos destinats a seguretat i protecció civil -només per darrere dels tres grans àmbits socials-. Percentualment, però, l'increment és rellevant sobretot en foment de l'economia (+38%), cultura i llengua catalanes (+24%), esports (+21%), mitjans de comunicació -bàsicament, la CCMA- (+16%) i promoció social (+16%). En tot cas, sorprèn que, malgrat l'augment general, caigui un 44% la partida d'habitatge i ordenació del sòl. En concret, els recursos per a habitatge es redueixen de 749 a 562 milions i els d'ordenació i promoció del sòl, de 179 a 49 milions. La previsió de nous habitatges socials iniciats passa de 2.700 a 2.000. L'executiu defensa que això es deu a la caiguda dels fons europeus, en part destinats a aquesta matèria.