02
de febrer
de
2023, 14:25
Actualitzat:
14:34h
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha assenyalat aquest dijous, després d'entregar els pressupostos de la Generalitat al Parlament, que els comptes serviran per deixar enrere definitivament les retallades de principis de la dècada passada. "És l'augment de despesa més important dels últims 17 anys", ha indicat Mas en el marc de la presentació del projecte, que es votarà definitivament el 10 de març. El dia 14 de febrer, segons el calendari previst, es farà el debat de les esmenes a la totalitat, que se superarà gràcies al PSC i als comuns.
Mas també ha lamentat que Junts estigui plantejant un rebuig als comptes, perquè suposa la voluntat de "bloquejar" -malgrat que hi ha l'aprovació garantida- que els recursos arribin a la ciutadania. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha reclamat a la formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turullque tingui "sentit de país" per validar els comptes. Tot i això, Junts interpreta que pactar amb el PSC és renunciar a la majoria del 52%.
Els pressupostos sueraran per primer cop la barrera dels 40.000 milions d'euros. En concret, l'últim pressupost de les retallades va ser el del 2014, amb 26.065 milions, però, des de llavors, s'ha elevat la despesa fins als 41.025 milions, un 7,6% més que els comptes de l'any anterior i clarament per damunt dels 30.724 milions del 2010, abans que les tisores arribessin a les finances públiques. Si no es tenen en compte els fons europeus, el pressupost queda en 39.839 milions. Les inversions, però, queden encara lluny dels nivells previs a la crisi.
Salut és el qui s'emporta una major part del pastís pressupostari, amb 11.636 milions. Si no es tenen en compte els fons europeus i les partides temporals -més elevats el 2022, l'augment és de l'11% respecte els anteriors comptes, uns 1.128 milions, però, si es computa tot, l'increment quedaria en 465 milions. El segon departament en pressupost és el d'Educació, amb 6.960 milions, molt per davant de Drets Socials, en tercer lloc, amb 3.470 milions.
En termes absoluts, aquestes són també les tres conselleries que més han augmentat la despesa, però, en termes relatius, l'ordre varia. En aquest cas, és la d'Igualtat i Feminismes la que creix més, un 26,8%, si bé és encara la segona amb menys volum. El segon increment percentual més elevat és el de Cultura, amb un 23,9%, seguida d'Acció Climàtica, amb un 19,9%. L'únic departament que perd recursos és el de Territori (-9,6%), tot i que això es deu al descens dels fons europeus, ja que, si no es tenen en compte, tindria augment del 5,7%.
Una altra manera habitual d'analitzar el pressupost és per programes de despesa. La despesa social acapara el 73,2% dels recursos, un percentatge lleugerament inferior al 74,6% dels comptes del 2022 a causa de l'augment d'altres partides com les de suport econòmic i a la indústria. I de nou, salut i educació s'enduen les principals quantitats, seguides de protecció social, seguida de prop per infraestructures, que supera els 3.000 milions.
En termes comparatius amb l'any passat, creixen força a nivells absoluts els recursos destinats a seguretat i protecció civil -només per darrere dels tres grans àmbits socials-. Percentualment, però, l'increment és rellevant sobretot en foment de l'economia (+38%), cultura i llengua catalanes (+24%), esports (+21%), mitjans de comunicació -bàsicament, la CCMA- (+16%) i promoció social (+16%). En tot cas, sorprèn que, malgrat l'augment general, caigui un 44% la partida d'habitatge i ordenació del sòl. En concret, els recursos per a habitatge es redueixen de 749 a 562 milions i els d'ordenació i promoció del sòl, de 179 a 49 milions. La previsió de nous habitatges socials iniciats passa de 2.700 a 2.000. L'executiu defensa que això es deu a la caiguda dels fons europeus, en part destinats a aquesta matèria.
Mas també ha lamentat que Junts estigui plantejant un rebuig als comptes, perquè suposa la voluntat de "bloquejar" -malgrat que hi ha l'aprovació garantida- que els recursos arribin a la ciutadania. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha reclamat a la formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turullque tingui "sentit de país" per validar els comptes. Tot i això, Junts interpreta que pactar amb el PSC és renunciar a la majoria del 52%.
Els pressupostos sueraran per primer cop la barrera dels 40.000 milions d'euros. En concret, l'últim pressupost de les retallades va ser el del 2014, amb 26.065 milions, però, des de llavors, s'ha elevat la despesa fins als 41.025 milions, un 7,6% més que els comptes de l'any anterior i clarament per damunt dels 30.724 milions del 2010, abans que les tisores arribessin a les finances públiques. Si no es tenen en compte els fons europeus, el pressupost queda en 39.839 milions. Les inversions, però, queden encara lluny dels nivells previs a la crisi.
Salut és el qui s'emporta una major part del pastís pressupostari, amb 11.636 milions. Si no es tenen en compte els fons europeus i les partides temporals -més elevats el 2022, l'augment és de l'11% respecte els anteriors comptes, uns 1.128 milions, però, si es computa tot, l'increment quedaria en 465 milions. El segon departament en pressupost és el d'Educació, amb 6.960 milions, molt per davant de Drets Socials, en tercer lloc, amb 3.470 milions.
En termes absoluts, aquestes són també les tres conselleries que més han augmentat la despesa, però, en termes relatius, l'ordre varia. En aquest cas, és la d'Igualtat i Feminismes la que creix més, un 26,8%, si bé és encara la segona amb menys volum. El segon increment percentual més elevat és el de Cultura, amb un 23,9%, seguida d'Acció Climàtica, amb un 19,9%. L'únic departament que perd recursos és el de Territori (-9,6%), tot i que això es deu al descens dels fons europeus, ja que, si no es tenen en compte, tindria augment del 5,7%.
Una altra manera habitual d'analitzar el pressupost és per programes de despesa. La despesa social acapara el 73,2% dels recursos, un percentatge lleugerament inferior al 74,6% dels comptes del 2022 a causa de l'augment d'altres partides com les de suport econòmic i a la indústria. I de nou, salut i educació s'enduen les principals quantitats, seguides de protecció social, seguida de prop per infraestructures, que supera els 3.000 milions.
En termes comparatius amb l'any passat, creixen força a nivells absoluts els recursos destinats a seguretat i protecció civil -només per darrere dels tres grans àmbits socials-. Percentualment, però, l'increment és rellevant sobretot en foment de l'economia (+38%), cultura i llengua catalanes (+24%), esports (+21%), mitjans de comunicació -bàsicament, la CCMA- (+16%) i promoció social (+16%). En tot cas, sorprèn que, malgrat l'augment general, caigui un 44% la partida d'habitatge i ordenació del sòl. En concret, els recursos per a habitatge es redueixen de 749 a 562 milions i els d'ordenació i promoció del sòl, de 179 a 49 milions. La previsió de nous habitatges socials iniciats passa de 2.700 a 2.000. L'executiu defensa que això es deu a la caiguda dels fons europeus, en part destinats a aquesta matèria.