El Govern ha celebrat aquest matí l'acte institucional que commemora el quart aniversari de l'1-O, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha considerat "un punt de no retorn". Aragonès ha definit l'1-O com "un punt d'inflexió en la història de Catalunya". "És el dia en què el poble de Catalunya va lligar el seu futur a la democràcia". El president i el vicepresident Jordi Puigneró han llegit una declaració del Govern als Serveis Matrius de CatSalut, precisament un dels centres de votació en què el poble de Catalunya va exercir el seu dret al sufragi en aquella jornada que ha marcat la història recent del país. 

"Catalunya tornarà a votar", ha assenyalat el president, que ha afegit que el país avança quan s'assoleixen grans consensos, que ara són "la fi de la repressio i el referèndum, l'autodeterminació i l'amnistia". "La resposta -ha recordat- va ser la violència, la repressió, la presó i l'exili forçós. Però ni la violència ni la intimidació van poder aturar un poble que havia decidit optar per la democràcia". Aragonès ha dut aquell 1-O al moment actual i ha proclamat que "Catalunya tornarà a votar. Ara toca recuperar l'esperit de l'1-O, que va ser possible gràcies al consens de partits, institucions socials i ciutadania"

El president de la Generalitat ha subratllat la importància de la unitat i de "treballar plegats", com es va fer l'1-O. Per Aragonès, el referèndum i l'amnistia són la "resposta inevitable si es vol superar el conflicte politic" i ha manifestat que "aquest Govern es declara hereu del referèndum de l'1-O i es compromet a continuar el camí cap a la independència, forçant la negociació amb l'estat espanyol". 

Uns moments abans, el vicepresident Jordi Puigneró ha començat llegint la part inicial de la declaració, invocant la "il·lusió, el neguit i sobretot el sentiment de pertinença, el sentiment de poble" que es va expressar l'1-O. Puigneró ha afirmat que l'1-O va ser el "moment fundacional de la República catalana, un acte democràtic sense precedents, un acte democràtic que es va fer tot i tenir un estat en contra". L'acte, solemne i breu, s'ha fet a les nou del matí perquè és l'hora en què es van obrir els col·legis electorals en aquell històric 1-O. Puigneró ha recordat també que "alguns encara busquen les urnes".
  
Hi ha assistit el govern en ple. Una imatge, si més no, de cohesió, que contrasta amb la manca d'un relat compartit. Una diversitat de mirades dins del sobiranisme que parteix precisament de la data que avui es commemora. L'acte institucional s'ha fet l'endemà que hagi acabat el debat de política general al Parlament, en el transcurs del qual ERC, Junts i la CUP van tornar a escenificar sense gaires dissimuls que no fan el mateix diagnòstic sobre l'1-O.

Precisament una de les divergències expressades en el si del sobiranisme al Parlament va girar entorn la proposta de la CUP d'un nou referèndum. La formació anticapitalista volia fixar una data per a un nou referèndum abans de l'any 2025, dins d'aquesta legislatura. Finalment, ERC es va abstenir i Junts hi va votar en contra, ja que segons ells el referèndum ja s'ha fet, i només podria ser substituït per un altre acordat amb l'estat espanyol.  

L'altre factor que emmarca aquest quart aniversari és el front repressiu judicial, que continua ben obert. Ahir mateix, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Llarena va enviar a la Cort d'Apel·lació de Sàsser un escrit on reclama l'inici del procés d'extradició del president Carles Puigdemont i la seva entrega "immediata". En principi, està previst que el proper dilluns, Puigdemont es desplaci a Sardenya per testificar davant la jutgessa. El magistrat insisteix en què l'euroordre resta activa, desautoritzant l'Advocacia de l'Estat.