30
de setembre
de
2021, 20:00
Actualitzat:
01
d'octubre,
12:55h
Les circumstàncies del calendari han volgut que el primer debat de política general de Pere Aragonès com a president de la Generalitat hagi coincidit amb les hores prèvies al quart aniversari de l'1-O. Una efemèride que, malgrat el pas del temps, continua al centre del debat, especialment pel que fa al seu llegat i a les conseqüències polítiques que encara se'n deriven. Les votacions en el debat celebrat al Parlament al llarg dels últims tres dies han servit per constatar fins a quin punt les principals formacions de l'independentisme -ERC, Junts i la CUP- continuen sense traçar un rumb compartit, possiblement perquè no fan el mateix diagnòstic de la tardor del 2017.
Els tres partits, encarregats de validar la investidura d'Aragonès a finals de maig, han votat sensiblement diferent en les propostes de resolució més rellevants, i han certificat les diferències existents sobre conceptes com la taula de diàleg, l'horitzó d'un nou referèndum i què significa el "nou embat" amb l'Estat, per ara inconcret. Com també inconcret és el rumb que adoptarà la negociació dels pressupostos de la Generalitat, que s'enterboleixen després de com s'ha articulat la majoria de la investidura en el primer debat de política general de l'actual període. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ja ha traslladat en privat a la resta de grups que la prioritat és aprovar-los amb la CUP, i ERC ha descartat públicament fer-ho amb el PSC. La negociació amb els anticapitalistes, per tant, arrencarà després de les discrepàncies viscudes al Parlament.
La CUP, de fet, ha vist com els dos socis de Govern sí que s'han unit per tombar -via abstenció, en el cas d'ERC, i d'un vot en contra, en el cas de Junts- la proposta de fixar la data d'un nou referèndum abans del 2025, data escollida per unir els camins de Catalunya amb el d'Escòcia, que prepara una nova votació sobre la independència malgrat l'oposició -almenys d'entrada- del Regne Unit. Si d'alguna cosa ha servit el debat de política general és per constatar la distància entre els anticapitalistes i l'executiu d'Aragonès, motiu de múltiples converses als passadissos i també d'una reunió, aquest dijous al matí, per mirar d'encarrilar les diferències. No ha estat possible. ERC defensava treure el terme "dur a terme" el referèndum abans del 2025, i Junts insistia que no es podia substituir l'1-O per cap votació que no fos acordada amb l'Estat. Les reminiscències del 2017 continuen amarant-ho tot, amb més o menys intensitat.
"L'1-O és motor", ha indicat Dolors Sabater, cap de files de la CUP, que ha tingut un protagonisme més aviat discret en aquest debat. "Només un referèndum acordat el pot substituir", ha apuntat Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts i figura ascendent de la formació de Carles Puigdemont. Marta Vilalta, secretària general adjunta d'ERC, ha aprofitat la intervenció al faristol per enviar dos missatges als dos socis. Als anticapitalistes els ha retret "posar dates" per "sentir-se millor", i als de Junts els ha volgut traslladar que, si només un referèndum acordat pot substituir el resultat obtingut pel 2017, l'única via és negociar-lo amb l'Estat a través de la mesa de negociació. Si no hi ha canvis, però, Junts continuarà sense asseure's-hi, perquè interpreta que la Moncloa els veta i Aragonès no els inclourà si no nomenen consellers per ser-hi.
Els comptes seran la propera prova de foc per a la majoria independentista, que continua ancorada en el record del 2017. Tres exemples: la proposta de resolució que reivindica Carles Puigdemont; la divisió entre socis de Govern a l'hora de defensar la taula de diàleg "entre governs" defensada per ERC i de la qual Junts no en forma part; i el debat, dimecres soterrat i aquest dijous de domini públic, sobre l'admissió a tràmit de les propostes de la CUP relacionades amb el referèndum i el rei emèrit. Una admissió a tràmit certificada per la mesa i que, segons Junts, posa en perill el futur de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, tenint en compte els precedents de demandes que porten els integrants de l'òrgan rector de la cambra davant dels tribunals. En el seu discurs de presa de possessió del càrrec, Borràs es va comprometre a recuperar la "sobirania" del Parlament, perduda -segons Junts- en l'etapa de Roger Torrent com a president. La proposta de la CUP sobre el rei emèrit, per cert, ha estat aprovada.
Tots els matisos del diàleg, amb Puigdemont i el rei emèrit de fons
Hi ha hagut tres propostes que han abordat explícitament la taula de diàleg -una dels comuns, una d'ERC, i una conjunta dels republicans i Junts- i de nou s'han fet evidents les discrepàncies: en cada proposta els vots han estat divergents i les aliances han variat. Fonts de Junts, de fet, apuntaven que aquest dijous a la cambra s'hi ha vist un "tripartit" d'ERC amb comuns i PSC. Segons el punt de vista de la formació que lidera Carles Puigdemont, això s'ha fet evident en la primera votació sobre la mesa del diàleg. L'ha portat a la cambra En Comú Podem i defensava una mesa "entre governs" i formada per "delegacions conformades per membres dels governs català i espanyol". En la via del diàleg els matisos són clau i Junts s'hi ha oposat -el vot en contra no ha passat desapercebut- mentre que ERC, el PSC i els comuns s'hi han mostrat favorables.
La proposta que ha presentat ERC en solitari ha tirat endavant, també, amb el suport del PSC i els comuns, i en aquest cas amb l'abstenció de Junts, que no ha volgut entrar al xoc amb els socis. De nou, els matisos. En aquest cas, s'insta el Govern a "avançar cap a una resolució democràtica del conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol, mitjançant l'impuls del procés de negociació articulat a través d'una taula de diàleg i negociació política entre ambdós governs". La tercera proposta, pactada entre ERC i Junts per reivindicar el 52%, també ha fet una defensa de la via del diàleg combinada amb la confrontació democràtica, les propostes de totes dues formacions. Si es compleixen els compromisos, aviat hi haurà una proposta catalana de llei d'amnistia que s'haurà de traslladar al Congrés, on aquesta carpeta ni tan sols s'ha pogut obrir.
El punt de màxima unitat entre els tres partits independentistes ha estat la defensa de Carles Puigdemont, que ha rebut aplaudiments de la cambra, la retirada de les distincions a Joan Carles I, i el Pacte Nacional per la Llengua. En el cas de l'expresident, ERC i CUP han donat suport a una proposta de Junts de reivindicació de la seva figura i denuncia de la repressió, i de defensa de la seva tasca al capdavant del Consell per la República. En el cas del rei emèrit, ERC i Junts han donat suport a la proposta de la CUP de retirar totes les distincions i d'instar al Congrés a impulsar una comissió d'investigació sobre les presumptes irregularitats de la Casa Reial. Pel que fa a la llengua, els tres partits independentistes han aconseguit també el suport del PSC i dels comuns per promoure un pacte nacional per fer defensar el català i fer-lo un instrument de cohesió social. Una unitat que rarament es veu reflectida.
L'aeroport, motiu de disputa entre socis amb el PSC en l'equació
Junts s'ha esforçat tant per traslladar la imatge d'un "tripartit" amb el diàleg entre ERC, el PSC i els comuns com per projectar perfil institucional i econòmic amb dues qüestions rellevants, com és el cas de la candidatura dels Jocs d'Hivern i també l'ampliació de l'aeroport del Prat. En els dos casos ha anat de bracet dels socialistes, amb els quals governen a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a la infraestructura aeroportuària, l'acord passa per tornar a l'entesa del 2 d'agost, rubricada -només verbalment- entre el vicepresident Jordi Puigneró i la ministra Raquel Sánchez. Els dubtes expressats pel Govern van ser claus per aplanar el terreny a la Moncloa per frenar la inversió, que finalment passarà de 1.700 milions a només 325.
L'acord entre Junts i el PSC ha enervat ERC, que hi veu un retorn de la "sociovergència", en paraules de Vilalta. Ha estat un dels moments del debat en què els republicans més han aixecat la veu contra els socis, o almenys quan ho han fet de manera més explícita. Des de Junts, en canvi, es traslladava la versió que no poden estar dolguts perquè ells també han variat d'aliances a l'hora d'afermar el diàleg amb el PSC i els comuns. "Això demostra que cal cultura d'unitat i cultura de coalició", indicaven des de la formació de Puigdemont un cop tancat el debat, del qual en feien una valoració positiva. De les propostes del Govern, només una s'ha vist tombada.
El proper estadi, passat l'homenatge a l'1-O en el seu quart aniversari i un cop quedi enrere la carpeta judicial de Puigdemont a l'Alguer -Pablo Llarenaen continua demanant l'entrega "immediata" malgrat col·leccionar fracassos a l'estranger-, serà la negociació dels pressupostos, en la qual el PSC aspira a jugar un paper protagonista. El Govern prioritza la CUP, però ha vist com els anticapitalistes han anat marcant distàncies amb l'horitzó del referèndum com a pic de les discrepàncies. ERC i Junts ja saben que els acords amb la CUP són exigents -van tombar, per exemple, els primers comptes de Puigdemont- i que, sense contrapartides, la seducció serà més difícil. El diàleg sobreviu al Parlament, amb aliances diverses, però els pressupostos s'ennuvolen.
Els tres partits, encarregats de validar la investidura d'Aragonès a finals de maig, han votat sensiblement diferent en les propostes de resolució més rellevants, i han certificat les diferències existents sobre conceptes com la taula de diàleg, l'horitzó d'un nou referèndum i què significa el "nou embat" amb l'Estat, per ara inconcret. Com també inconcret és el rumb que adoptarà la negociació dels pressupostos de la Generalitat, que s'enterboleixen després de com s'ha articulat la majoria de la investidura en el primer debat de política general de l'actual període. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ja ha traslladat en privat a la resta de grups que la prioritat és aprovar-los amb la CUP, i ERC ha descartat públicament fer-ho amb el PSC. La negociació amb els anticapitalistes, per tant, arrencarà després de les discrepàncies viscudes al Parlament.
La CUP, de fet, ha vist com els dos socis de Govern sí que s'han unit per tombar -via abstenció, en el cas d'ERC, i d'un vot en contra, en el cas de Junts- la proposta de fixar la data d'un nou referèndum abans del 2025, data escollida per unir els camins de Catalunya amb el d'Escòcia, que prepara una nova votació sobre la independència malgrat l'oposició -almenys d'entrada- del Regne Unit. Si d'alguna cosa ha servit el debat de política general és per constatar la distància entre els anticapitalistes i l'executiu d'Aragonès, motiu de múltiples converses als passadissos i també d'una reunió, aquest dijous al matí, per mirar d'encarrilar les diferències. No ha estat possible. ERC defensava treure el terme "dur a terme" el referèndum abans del 2025, i Junts insistia que no es podia substituir l'1-O per cap votació que no fos acordada amb l'Estat. Les reminiscències del 2017 continuen amarant-ho tot, amb més o menys intensitat.
"L'1-O és motor", ha indicat Dolors Sabater, cap de files de la CUP, que ha tingut un protagonisme més aviat discret en aquest debat. "Només un referèndum acordat el pot substituir", ha apuntat Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts i figura ascendent de la formació de Carles Puigdemont. Marta Vilalta, secretària general adjunta d'ERC, ha aprofitat la intervenció al faristol per enviar dos missatges als dos socis. Als anticapitalistes els ha retret "posar dates" per "sentir-se millor", i als de Junts els ha volgut traslladar que, si només un referèndum acordat pot substituir el resultat obtingut pel 2017, l'única via és negociar-lo amb l'Estat a través de la mesa de negociació. Si no hi ha canvis, però, Junts continuarà sense asseure's-hi, perquè interpreta que la Moncloa els veta i Aragonès no els inclourà si no nomenen consellers per ser-hi.
Els comptes seran la propera prova de foc per a la majoria independentista, que continua ancorada en el record del 2017. Tres exemples: la proposta de resolució que reivindica Carles Puigdemont; la divisió entre socis de Govern a l'hora de defensar la taula de diàleg "entre governs" defensada per ERC i de la qual Junts no en forma part; i el debat, dimecres soterrat i aquest dijous de domini públic, sobre l'admissió a tràmit de les propostes de la CUP relacionades amb el referèndum i el rei emèrit. Una admissió a tràmit certificada per la mesa i que, segons Junts, posa en perill el futur de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, tenint en compte els precedents de demandes que porten els integrants de l'òrgan rector de la cambra davant dels tribunals. En el seu discurs de presa de possessió del càrrec, Borràs es va comprometre a recuperar la "sobirania" del Parlament, perduda -segons Junts- en l'etapa de Roger Torrent com a president. La proposta de la CUP sobre el rei emèrit, per cert, ha estat aprovada.
Tots els matisos del diàleg, amb Puigdemont i el rei emèrit de fons
Hi ha hagut tres propostes que han abordat explícitament la taula de diàleg -una dels comuns, una d'ERC, i una conjunta dels republicans i Junts- i de nou s'han fet evidents les discrepàncies: en cada proposta els vots han estat divergents i les aliances han variat. Fonts de Junts, de fet, apuntaven que aquest dijous a la cambra s'hi ha vist un "tripartit" d'ERC amb comuns i PSC. Segons el punt de vista de la formació que lidera Carles Puigdemont, això s'ha fet evident en la primera votació sobre la mesa del diàleg. L'ha portat a la cambra En Comú Podem i defensava una mesa "entre governs" i formada per "delegacions conformades per membres dels governs català i espanyol". En la via del diàleg els matisos són clau i Junts s'hi ha oposat -el vot en contra no ha passat desapercebut- mentre que ERC, el PSC i els comuns s'hi han mostrat favorables.
La proposta que ha presentat ERC en solitari ha tirat endavant, també, amb el suport del PSC i els comuns, i en aquest cas amb l'abstenció de Junts, que no ha volgut entrar al xoc amb els socis. De nou, els matisos. En aquest cas, s'insta el Govern a "avançar cap a una resolució democràtica del conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol, mitjançant l'impuls del procés de negociació articulat a través d'una taula de diàleg i negociació política entre ambdós governs". La tercera proposta, pactada entre ERC i Junts per reivindicar el 52%, també ha fet una defensa de la via del diàleg combinada amb la confrontació democràtica, les propostes de totes dues formacions. Si es compleixen els compromisos, aviat hi haurà una proposta catalana de llei d'amnistia que s'haurà de traslladar al Congrés, on aquesta carpeta ni tan sols s'ha pogut obrir.
El punt de màxima unitat entre els tres partits independentistes ha estat la defensa de Carles Puigdemont, que ha rebut aplaudiments de la cambra, la retirada de les distincions a Joan Carles I, i el Pacte Nacional per la Llengua. En el cas de l'expresident, ERC i CUP han donat suport a una proposta de Junts de reivindicació de la seva figura i denuncia de la repressió, i de defensa de la seva tasca al capdavant del Consell per la República. En el cas del rei emèrit, ERC i Junts han donat suport a la proposta de la CUP de retirar totes les distincions i d'instar al Congrés a impulsar una comissió d'investigació sobre les presumptes irregularitats de la Casa Reial. Pel que fa a la llengua, els tres partits independentistes han aconseguit també el suport del PSC i dels comuns per promoure un pacte nacional per fer defensar el català i fer-lo un instrument de cohesió social. Una unitat que rarament es veu reflectida.
L'aeroport, motiu de disputa entre socis amb el PSC en l'equació
Junts s'ha esforçat tant per traslladar la imatge d'un "tripartit" amb el diàleg entre ERC, el PSC i els comuns com per projectar perfil institucional i econòmic amb dues qüestions rellevants, com és el cas de la candidatura dels Jocs d'Hivern i també l'ampliació de l'aeroport del Prat. En els dos casos ha anat de bracet dels socialistes, amb els quals governen a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a la infraestructura aeroportuària, l'acord passa per tornar a l'entesa del 2 d'agost, rubricada -només verbalment- entre el vicepresident Jordi Puigneró i la ministra Raquel Sánchez. Els dubtes expressats pel Govern van ser claus per aplanar el terreny a la Moncloa per frenar la inversió, que finalment passarà de 1.700 milions a només 325.
L'acord entre Junts i el PSC ha enervat ERC, que hi veu un retorn de la "sociovergència", en paraules de Vilalta. Ha estat un dels moments del debat en què els republicans més han aixecat la veu contra els socis, o almenys quan ho han fet de manera més explícita. Des de Junts, en canvi, es traslladava la versió que no poden estar dolguts perquè ells també han variat d'aliances a l'hora d'afermar el diàleg amb el PSC i els comuns. "Això demostra que cal cultura d'unitat i cultura de coalició", indicaven des de la formació de Puigdemont un cop tancat el debat, del qual en feien una valoració positiva. De les propostes del Govern, només una s'ha vist tombada.
El proper estadi, passat l'homenatge a l'1-O en el seu quart aniversari i un cop quedi enrere la carpeta judicial de Puigdemont a l'Alguer -Pablo Llarenaen continua demanant l'entrega "immediata" malgrat col·leccionar fracassos a l'estranger-, serà la negociació dels pressupostos, en la qual el PSC aspira a jugar un paper protagonista. El Govern prioritza la CUP, però ha vist com els anticapitalistes han anat marcant distàncies amb l'horitzó del referèndum com a pic de les discrepàncies. ERC i Junts ja saben que els acords amb la CUP són exigents -van tombar, per exemple, els primers comptes de Puigdemont- i que, sense contrapartides, la seducció serà més difícil. El diàleg sobreviu al Parlament, amb aliances diverses, però els pressupostos s'ennuvolen.