21
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
14:55h
Contundent escrit del jutge Manuel García Castellón davant la negativa de Suïssa a ajudar-lo amb la investigació de Tsunami Democràtic. Les autoritats judicials del país helvètic van dir dimarts que no veien clara la instrucció del magistrat de l'Audiència Nacional, van apuntar que podria ser una causa per delictes "polítics" i van demanar explicacions sobre l'amnistia. La resposta de García Castellón no s'ha fet esperar. L'instructor, que reivindica la seva trajectòria en l'àmbit de cooperació internacional, retreu un "biaix polític" a les autoritats judicials suïsses, es nega a dir res sobre l'amnistia i demana una reunió per millorar la coordinació en el marc de la causa de les protestes contra la sentència.
La indignació del jutge es fa evident en les nou pàgines de l'escrit i insisteix en més d'una ocasió que va demanar fa mesos una reunió amb les autoritats suïsses i no se li ha donat resposta. Així, torna a demanar una "reunió de coordinació amb caràcter urgent" per poder resoldre tots els dubtes sobre la causa de Tsunami i la comissió rogatòria que va enviar a Suïssa el novembre. En aquella petició, demanava saber el lloc de residència de Marta Rovira i informació sobre un compte bancari des d'on, segons l'instructor, s'haurien finançat les actuacions de Tsunami. Suïssa no veu clara la investigació i s'ha negat, per ara, a col·laborar, i ha demanat aclariments al jutge.
El silenci de Suïssa sobre la reunió no ha agradat al magistrat. "Aquesta situació resulta particularment estranya, tenint en compte la confiança recíproca que sol caracteritza la cooperació entre els dos estats", diu García Castellón, que recorda al país helvètic que la millor manera "referències a notícies de premsa o obviar equívocs" és amb reunions cara a cara entre les autoritats judicials competents. Una reunió que, remarca l'instructor, ha d'evitar la presència de les autoritats governamentals espanyoles. García Castellón remarca diverses vegades que es tracta d'una qüestió "de naturalesa estrictament judicial".
Precisament per això, el jutge s'indigna especialment amb les preguntes sobre l'amnistia. "És inadmissible", diu. Tsunami és una de les causes que podria quedar-ne fora per l'acusació de terrorisme i tot el relat que ha construït García Castellón al voltant de les protestes contra la sentència. Les autoritats suïsses demana que detalli com pot afectar aquesta llei a la causa de Tsunami, una sol·licitud "cridanera", segons el jutge. Recorda, en aquest sentit, que a Espanya hi ha separació de poders. La feina dels jutges, diu, és aplicar les lleis. I la feina del legislador, remarca, no és en cap cas ficar en nas en la funció de jutjar, qualificar o sentenciar.
"En un estat amb poders separats no correspon als jutges formular opinions consultives sobre lleis en tràmit, ni hipòtesis sobre normes no publicades ni en vigor, com segur que també passa a Suïssa", etziba García Castellón. I és aquí quan insinua un "biaix polític" en les autoritats helvètiques. Mentre alerten d'un "rerefons polític" en la petició de García Castellón, també s'interessen per una qüestió política com és l'amnistia. "Aquesta incoherència podria fer-nos pensar que el biaix polític més aviat afecta la voluntat de qui rep la comunicació", insinua el jutge instructor espanyol.
En tot cas, insisteix que el mecanisme de cooperació judicial és l'adequat per demanar la informació sobre Marta Rovira i sobre els comptes bancaris en qüestió, perquè "ofereix una major garantia per a la tutela dels drets" de la dirigent d'ERC i la resta d'investigats. Remarca, també, que la petició d'informació és proporcional, perquè només es demana el lloc on viu, no pas intervenir les seves comunicacions o entrar al seu domicili. Per últim, recorda a Suïssa que els tractats internacionals sobre terrorisme prohibeixen rebutjar una sol·licitud d'assistència judicial per motius polítics.
La indignació del jutge es fa evident en les nou pàgines de l'escrit i insisteix en més d'una ocasió que va demanar fa mesos una reunió amb les autoritats suïsses i no se li ha donat resposta. Així, torna a demanar una "reunió de coordinació amb caràcter urgent" per poder resoldre tots els dubtes sobre la causa de Tsunami i la comissió rogatòria que va enviar a Suïssa el novembre. En aquella petició, demanava saber el lloc de residència de Marta Rovira i informació sobre un compte bancari des d'on, segons l'instructor, s'haurien finançat les actuacions de Tsunami. Suïssa no veu clara la investigació i s'ha negat, per ara, a col·laborar, i ha demanat aclariments al jutge.
El silenci de Suïssa sobre la reunió no ha agradat al magistrat. "Aquesta situació resulta particularment estranya, tenint en compte la confiança recíproca que sol caracteritza la cooperació entre els dos estats", diu García Castellón, que recorda al país helvètic que la millor manera "referències a notícies de premsa o obviar equívocs" és amb reunions cara a cara entre les autoritats judicials competents. Una reunió que, remarca l'instructor, ha d'evitar la presència de les autoritats governamentals espanyoles. García Castellón remarca diverses vegades que es tracta d'una qüestió "de naturalesa estrictament judicial".
Precisament per això, el jutge s'indigna especialment amb les preguntes sobre l'amnistia. "És inadmissible", diu. Tsunami és una de les causes que podria quedar-ne fora per l'acusació de terrorisme i tot el relat que ha construït García Castellón al voltant de les protestes contra la sentència. Les autoritats suïsses demana que detalli com pot afectar aquesta llei a la causa de Tsunami, una sol·licitud "cridanera", segons el jutge. Recorda, en aquest sentit, que a Espanya hi ha separació de poders. La feina dels jutges, diu, és aplicar les lleis. I la feina del legislador, remarca, no és en cap cas ficar en nas en la funció de jutjar, qualificar o sentenciar.
"En un estat amb poders separats no correspon als jutges formular opinions consultives sobre lleis en tràmit, ni hipòtesis sobre normes no publicades ni en vigor, com segur que també passa a Suïssa", etziba García Castellón. I és aquí quan insinua un "biaix polític" en les autoritats helvètiques. Mentre alerten d'un "rerefons polític" en la petició de García Castellón, també s'interessen per una qüestió política com és l'amnistia. "Aquesta incoherència podria fer-nos pensar que el biaix polític més aviat afecta la voluntat de qui rep la comunicació", insinua el jutge instructor espanyol.
En tot cas, insisteix que el mecanisme de cooperació judicial és l'adequat per demanar la informació sobre Marta Rovira i sobre els comptes bancaris en qüestió, perquè "ofereix una major garantia per a la tutela dels drets" de la dirigent d'ERC i la resta d'investigats. Remarca, també, que la petició d'informació és proporcional, perquè només es demana el lloc on viu, no pas intervenir les seves comunicacions o entrar al seu domicili. Per últim, recorda a Suïssa que els tractats internacionals sobre terrorisme prohibeixen rebutjar una sol·licitud d'assistència judicial per motius polítics.