El jutge del cas Volhov intenta revifar ara la trama russa del procés

Joaquín Aguirre prorroga la investigació per aprofundir en les "estretes relacions" de dirigents independentistes amb ciutadans estrangers, que volien tenir "influència política i econòmica" en una Catalunya independent i "desestabilitzar la UE"

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov
Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN
29 de gener de 2024, 09:44
Actualitzat: 16:05h
El jutge Joaquín Aguirre ha prorrogat sis mesos més la instrucció del cas Volhov per intentar revifar l'anomenada trama russa del procés, que afecta entre d'altres l'exresponsable de relacions internacionals de CDC Víctor Terradellas, el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay, i l'informàtic Jaume Cabaní. La pròrroga començarà a comptar a partir del 27 de febrer i s'allargarà mig any. Si tot va com està previst, ja s'haurà aprovat la llei d'amnistia, que no queda del tot blindada i ja hi ha veus que alerten que podria no protegir els afectats per Volhov, els de Tsunami o els CDR.

En la interlocutòria, de vuit pàgines, Aguirre argumenta que cal allargar la investigació per la complexitat de la causa i la necessitat d'aprofundir en les "estretes relacions" de dirigents independentistes amb ciutadans russos, alemanys i italians, "algun dels quals ocupava càrrecs diplomàtics o tenien relacions amb els serveis secrets russos, altres eren membres influents de partits d'extrema dreta alemanya o italiana i amb interessos a establir relacions d'influència política i econòmica amb el govern de Catalunya si s'independitzava d'Espanya de manera unilateral". Tot plegat, relata el jutge, perseguia l'objectiu de "desestabilitzar la democràcia i la UE". 

El jutge parla de dues reunions amb ciutadans russos. La primera, en què va participar Elsa Artadi -exalt càrrec del Govern i de confiança de Puigdemont- amb Terradellas, Jordi Sardà Bonvehí -empresari implicat en un cas d'estafa amb gas a Ucraïna- i dues persones més. Es va parlar de criptomonedes, però sense cap proposta concreta i amb poc rigor, segons va relatar Artadi davant del jutge. La segona reunió va ser a la Casa dels Canonges, amb Puigdemont, que podria haver estat just abans de la declaració de la independència, i amb presència de Puigdemont, Artadi i dues persones més que parlaven rus. Segons Terradellas, no en va sortir res d'aquesta reunió i Puigdemont va demanar "continuar les converses" amb els russos.

Aguirre sosté que hi va haver contactes amb "altes instàncies del Kremlin" tant abans com després de la declaració d'independència. Si en un primer moment la persona de contacte era Terradellas, després que fos detingut l'encarregat va ser Alay. En aquest sentit, el jutge "dedueix" que hi havia "alguna persona en comú i per sobre d'ells" que permetia aquests contactes. En el relat de l'instructor s'arriba a apuntar que l'entorn de Puigdemont -concretament Terradellas- tenia informació de la invasió russa d'Ucraïna, cosa que constata que els contactes eren amb persones rellevants dins del govern rus.
 

Esquivar l'amnistia via traïció

L'intent de reactivar ara la trama russa del procés no es pot deslligar de la tramitació de l'amnistia, que dimarts ha de rebre l'aval del Congrés. Entre els delictes que no entren a la llei hi ha el delicte de traïció i contra la pau i la independència de l'Estat, que podria encaixar en aquest procediment. Segons el relat del jutge, dirigents independentistes haurien contactat amb ciutadans estrangers per desestabilitzar la democràcia espanyola i la UE. Si aquesta tesi tira endavant, els implicats en aquesta causa quedarien fora de l'amnistia. Alhora, però, suposaria un xoc diplomàtic amb Rússia, a qui s'estaria acusant d'ingerències a un país estranger. L'independentisme sosté que es tracta d'una investigació prospectiva.