La dotzena legislatura arrenca aquest divendres i ho fa amb dues grans incògnites que planaran sobre el Parlament durant les properes setmanes: la fórmula investidura de Carles Puigdemont, nom refermat ahir per Junts per Catalunya i ERC, i el full de ruta amb el qual governarà el país durant -teòricament- els propers quatre anys. De moment, l'independentisme té clar que Roger Torrent, a proposta dels republicans, serà el màxim dirigent de la cambra i la segona autoritat del país. Mai ningú tan jove -38 anys- havia accedit al càrrec des de la restauració democràtica.

Substituirà Carme Forcadell, presidenta en l'anterior legislatura, i tindrà bona part de la responsabilitat en la decisió que prengui la mesa sobre la investidura a distància de Puigdemont que negocien Junts per Catalunya i ERC. Entre les dues candidatures tindran 4 dels 7 membres de la mesa: Torrent i Alba Vergés per part dels republicans, i Josep Costa -vicepresident primer- i Eusebi Campdepadrós Geis per part de la llista sobiranista més votada en les eleccions del 21 de desembre. Dos dirigents de Ciutadans -José María Espejo-Saavedra i Joan Garcia- i un del PSC -David Pérez- completaran l'organisme. La CUP, de moment, descarta formar-ne part perquè no se'ls ha ofert, diuen, cap proposta.

La legislatura, com l'anterior, està emmarcada en un context d'excepcionalitat. Als escons del Parlament hi haurà, aquest dimecres, un mínim de vuit absències. Són les dels exiliats -Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret- i les dels empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn-, que han delegat el vot. La número dos d'ERC, Marta Rovira, votarà per Junqueras, mentre que Turull ho farà per Sànchez i Forn. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja ha deixat clar que anirà al Tribunal Constitucional si els exiliats poden votar en la primera sessió parlamentària de la legislatura. I això pot tenir conseqüències. 

Els diputats de Brussel·les no demanaran delegar el vot, a diferència dels diputats empresonats, que sí que ho sol·licitaran, segons han informat aquest matí fonts dels respectius partits.
 
Els lletrats del Parlament, de fet, van emetre un informe en el qual tancaven la porta a la delegació de vot dels dels presos i exiliats. Les causes que la justifiquen, segons el text, han de ser interpretades "de manera restrictiva, sense permetre extensions analògiques a altres supòsits que els que es desprenen amb naturalitat de la norma". Al reglament només es parla de "supòsits vinculats tots ells a circumstàncies relacionades a la maternitat o paternitat o per motius de salut, inclosa la incapacitat". Serà la mesa d'edat, presidida per Ernest Maragall, qui decidirà sobre la qüestió.

En cas que els exiliats puguin delegar el vot, un perill planarà sobre l'arrencada de la legislatura. Si Rajoy recorre al TC la constitució de la mesa del Parlament, com ja ha anunciat, es podria bloquejar la posada en marxa de la cambra. Això voldria dir, segons la versió de la Moncloa, que no podrien començar el compte enrere de dos mesos que té el Parlament per triar un candidat a la presidència de la Generalitat. El debat d'investidura s'hauria de celebrar, en teoria, el 31 de gener.

Pendents de Puigdemont

El president de la Generalitat té intenció d'intentar la investidura a distància, previsiblement per delegació. Això voldria dir que un diputat de Junts per Catalunya llegiria el discurs d'investidura i que el candidat no podria debatre amb l'oposició. El govern espanyol també ha advertit que recorreria immediatament una investidura telemàtica, de manera que podria quedar suspesa i que el rei Felip VI no signaria el nomenament que sortís del Parlament.

Sectors de l'independentisme sostenen que seria aquest el moment en què Puigdemont es podria plantejar un pas enrere i cedir pas a un altre candidat, tot i que Junts per Catalunya es manté ferma en què no hi ha alternatives damunt la taula. Els noms de Jordi Turull, Elsa Artadi i Eduard Pujol són els que més força prenen quan es debat soterradament un possible pla B, tot i que fins que arribi el debat d'investidura la llista presidencial seguirà insistint en la restitució. Aquest argument, però, ja està "superat", segons fonts nacionalistes, des del moment en què hi ha consellers legítims -Carles Mundó, Meritxell Borràs, Dolors Bassa- que ja han dit que no repetiran.

[blockquote]Albert Batet, alcalde de Valls i número tres per Tarragona de JxCat, guanya pes per convertir-se en president del grup parlamentari[/blockquote]
Pel que fa al grup parlamentari de Junts per Catalunya, un dels noms que guanya més pes a l'hora de convertir-se en el seu líder. Forma part del cercle de Puigdemont i va ser amb ell a Brussel·les dissenyant la candidatura. Els noms per a la mesa -Eusebi Campdepadrós i Josep Costa- formen part del gruix d'independents que formen part de la llista. Campdepadrós va ser cap de llista per Tarragona i Costa és professor de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de manera que té experiència reglamentària.

Al llarg dels propers dies, Junts per Catalunya i ERC s'hauran de posar d'acord per bastir un Govern, més enllà de la presidència, i dotar-lo de contingut. Durant la campanya, alts responsables de la candidatura de Puigdemont insistien que, sense obtenir el 50% dels vots, calia destinar la legislatura a "eixamplar la base". Els independentistes van aconseguir el 47,5% dels sufragis i, amb presos polítics i l'amenaça latent del 155 -que seguirà en vigor si el president és investit a distància, segons Rajoy-, es veuen obligats a recalcular l'estratègia unilateral de la legislatura passada.