03
d'agost
de
2023, 12:30
Actualitzat:
12:45h
El PDECat convocarà una assemblea extraordinària el mes de setembre per decidir si continua endavant amb la seva activitat política o si bé es dissol després de les últimes patacades electorals, que han suposat que hagi quedat fora del Parlament en les eleccions del 2021, i del Congrés dels Diputats aquest mes de juliol. Així ho recull Europa Press, que també detalla que la formació es prendrà el mes d'agost per reflexionar sobre què han de fer. Malgrat recalcar que no tenen "gens de pressa", concreten que tenen l'obligació d'analitzar com recondueixen la situació després dels recents resultats electorals.
"El partit ha de llegir molt bé les circumstàncies i motius dels resultats. Entenc que són múltiples factors i hem d'analitzar-ho de cara al futur", afegeixen altres fonts, partidàries que el partit segueixi endavant malgrat els mals resultats. A més, recorden que tenen més de 200 regidors i una base de militants als quals han de donar explicacions i constaten que en les dues últimes campanyes no han generat "despesa ni deute".
"Caldrà veure com està econòmicament el partit", recalquen dirigents de la formació, que expliquen que després de les eleccions catalanes, el febrer de 2021, es va fer un pla econòmic per a poder pagar al personal i als proveïdors i que s'ha anat complint, asseguren. Malgrat no tenir presència ni al Congrés ni al Parlament, reivindiquen que tenen alcaldes, regidors, representació en consells comarcals i a la Diputació de Lleida, cosa que consideren que demostra que el partit té el seu espai electoral.
També hi ha qui, més enllà de qüestionar que el partit es presentés a les generals i el discurs que es va fer, apunten que el futur del PDECat pot passar pel que passi a Junts, on conviuen una ala més pragmàtica amb una altra més rupturista.
Sense dia fixat en el calendari ni ordre del dia, està per veure si en l'assemblea de setembre s'abordaran canvis en la direcció del partit, que presideix David Bonvehí amb un caràcter més representatiu i institucional, i que té al secretari general adjunt, Marc Solsona, i al secretari d'Organització, Genís Boadella, com les seves majors cares visibles. De fet, la nova direcció es va triar fa dos anys quan el PDECat va dur a terme una reorganització després de no haver aconseguit representació parlamentària en les eleccions catalanes de 2021.
El partit, que es va presentar com PDECat-Espai CiU a les generals amb una candidatura encapçalada per l'independent Roger Montañola, va perdre els quatre escons que tenia al Congrés, quan no va aconseguir l'1% dels vots a les urnes. Així, van perdre la representació que van recaptar el novembre de 2019, quan van concórrer a les eleccions en coalició amb Junts i van aconseguir, entre tots dos, vuit diputats.
Després de separar-se dels de Carles Puigdemont, el PDECat es va quedar amb quatre escons i la Junta Electoral Central (JEC) li va atorgar la integritat dels drets electorals que compartien amb Junts.
Abans de l'inici de la campanya electoral, l'expresident de la Generalitat Artur Mas -associat del PDECat- va defensar que el partit no havia de presentar-se a les generals, i l'actual líder de Junts a Barcelona, Xavier Trias, va deixar la militància a l'octubre de l'any passat per a sumar-se a Junts.
"El partit ha de llegir molt bé les circumstàncies i motius dels resultats. Entenc que són múltiples factors i hem d'analitzar-ho de cara al futur", afegeixen altres fonts, partidàries que el partit segueixi endavant malgrat els mals resultats. A més, recorden que tenen més de 200 regidors i una base de militants als quals han de donar explicacions i constaten que en les dues últimes campanyes no han generat "despesa ni deute".
"Caldrà veure com està econòmicament el partit", recalquen dirigents de la formació, que expliquen que després de les eleccions catalanes, el febrer de 2021, es va fer un pla econòmic per a poder pagar al personal i als proveïdors i que s'ha anat complint, asseguren. Malgrat no tenir presència ni al Congrés ni al Parlament, reivindiquen que tenen alcaldes, regidors, representació en consells comarcals i a la Diputació de Lleida, cosa que consideren que demostra que el partit té el seu espai electoral.
També hi ha qui, més enllà de qüestionar que el partit es presentés a les generals i el discurs que es va fer, apunten que el futur del PDECat pot passar pel que passi a Junts, on conviuen una ala més pragmàtica amb una altra més rupturista.
Sense dia fixat en el calendari ni ordre del dia, està per veure si en l'assemblea de setembre s'abordaran canvis en la direcció del partit, que presideix David Bonvehí amb un caràcter més representatiu i institucional, i que té al secretari general adjunt, Marc Solsona, i al secretari d'Organització, Genís Boadella, com les seves majors cares visibles. De fet, la nova direcció es va triar fa dos anys quan el PDECat va dur a terme una reorganització després de no haver aconseguit representació parlamentària en les eleccions catalanes de 2021.
El partit, que es va presentar com PDECat-Espai CiU a les generals amb una candidatura encapçalada per l'independent Roger Montañola, va perdre els quatre escons que tenia al Congrés, quan no va aconseguir l'1% dels vots a les urnes. Així, van perdre la representació que van recaptar el novembre de 2019, quan van concórrer a les eleccions en coalició amb Junts i van aconseguir, entre tots dos, vuit diputats.
Després de separar-se dels de Carles Puigdemont, el PDECat es va quedar amb quatre escons i la Junta Electoral Central (JEC) li va atorgar la integritat dels drets electorals que compartien amb Junts.
Abans de l'inici de la campanya electoral, l'expresident de la Generalitat Artur Mas -associat del PDECat- va defensar que el partit no havia de presentar-se a les generals, i l'actual líder de Junts a Barcelona, Xavier Trias, va deixar la militància a l'octubre de l'any passat per a sumar-se a Junts.