06
de juny
de
2019, 06:43
Actualitzat:
17:45h
Les reunions territorials del PDECat s'estan multiplicant durant aquesta setmana. En una assemblea celebrada al Baix Llobregat els assistents van ser "molt crítics" amb el resultat electoral i, fins i tot, amb dirigents de la cúpula -és el cas del secretari d'organització, Ferran Bel-, però no es va arribar a demanar cap congrés extraordinari al juliol per quedar integrats dins de Junts per Catalunya (JxCat). Una petició que sí que es va fer en una trobada de quadres al Vallès, on es va arribar a la conclusió que cal "posar ordre" sota el paraigua de JxCat. Mentrestant, al Baix Montseny, la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, es reunia amb militants en una cita on es va apostar per "aprofitar l'estructura del partit" però integrar-la dins les noves sigles.
Aquest és el retaule, en tres escenaris i relatat per diverses fonts a NacióDigital, del debat intern que existeix dins les sigles nacionalistes, que han sortit tocades del cicle electoral. Primer, la llista de Jordi Sànchez i Laura Borràs al Congrés dels Diputats no va passar dels set diputats i es va quedar sense grup parlamentari. Després, JxCat va perdre l'hegemonia municipal davant d'ERC, que està en disposició de tenir les alcaldies de Barcelona, Lleida i Tarragona i de liderar tres de les quatre diputacions. L'única alegria sense matisos que ha tingut l'espai polític de Carles Puigdemont ha estat la seva victòria a les europees, en les quals va recollir un milió de vots que el van avalar, de nou, com a líder independentista a les urnes.
Els més pragmàtics asseguren, sempre en privat, que no s'ha de "confondre" la victòria de Puigdemont amb la situació global. "Són dues coses diferents i s'han de fer diagnòstics diferents", remarca un membre de l'executiva del PDECat sobre la davallada a l'àrea metropolitana. En essència, dins del partit hi ha tres grups: un que aposta per reforçar la formació i convertir-la en el "partit dels alcaldes", sense necessitat de celebrar una assemblea extraordinària amb JxCat; un altre que, tot i ser proper al partit, és crític amb David Bonvehí per l'estratègia i no haver-se "imposat" davant Waterloo; i un altre, el més proper a Puigdemont, que vol convertir JxCat en un partit.
Aquesta és la visió que promou, per exemple, Míriam Nogueras en els contactes territorials que hi ha aquests dies. Nogueras és diputada a Madrid, molt propera a l'expresident i és partidària d'una assemblea extraordinària al juliol. Una visió que també comparteix Elsa Artadi, l'entorn de la qual -sempre ben connectat amb el Palau de la Generalitat- promou que cal "endreçar" tot l'espai postconvergent dins de JxCat. Això vol dir, per exemple, bastir una direcció amb totes les sensibilitats -Meritxell Budó, consellera de la Presidència, és la més ben posicionada a hores d'ara per liderar-la- i triar ja un candidat o candidata a la Generalitat, qüestió delicada.
El president Quim Torra ja s'ha descartat, com també ho han fet Puigdemont -centrat ara en si pot exercir com a eurodiputat- i Artadi, ara implicada a l'Ajuntament després de deixar el Govern. Els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, integrats com Budó en la comissió negociadora de pactes municipals, també aspiren a participar en el debat sobre el futur de JxCat, la marca preferida després del fallit intent de promoure la Crida Nacional per la República com a paraigua de l'espai nacionalista. La Crida, presidida per Jordi Sànchez -un dels principals líders del món sobiranista- arrenca ara l'expansió territorial, però sense el vigor ni l'empenta del moment fundacional.
El paper de Bonvehí
I, davant del debat territorial, quina és la posició de Bonvehí, president del PDECat? Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, es manté ferm en la negativa a convocar un congrés extraordinari que els més crítics consideren "inevitable". Un dels coneixedors de la situació interna fa aquesta reflexió: "Hem de posar ordre entre els hiperventilats més novells de JxCat i hem d'espavilar els històrics del PDECat". "La gent no vol guerres, vol solucions", assenyala el mateix dirigents. L'assemblea del mes de juliol de l'any passat no va servir per tancar cap ferida i, tot i que es va assumir el mandat d'entrar a formar part de la Crida, no s'ha concretat mai aquest camí. Existeixen, en tot cas, sectors del PDECat -inclosos dirigents territorials que parlen de "malestar"- que li retreuen haver "transigit sempre" amb les ordres de Puigdemont.
Bonvehí manté el suport de bona part dels alcaldes que van sortir reforçats de les urnes en les eleccions municipals, i guarda un as sota la màniga que és especialment rellevant: Junts per Catalunya és una marca electoral registrada pel PDECat, que és qui n'ostenta els drets econòmics i electorals. També és qui més crític s'ha mostrat amb el resultat electoral -especialment a Barcelona, on la campanya va anar a càrrec de dirigents més allunyats de la cúpula del partit-, i ha multiplicat l'agenda per reunir-se amb quadres de la formació. No serà fins després de la constitució dels ajuntaments, però, que la negociació entre tots els actors de JxCat es plantegi formalment.
De moment, la formació ha optat per una comissió encarregada de validar els pactes formada per pesos pesants del Govern -Buch, Calvet i Budó- i del món local, com és el cas de Marc Castells -Igualada-, Carmela Fortuny -Sant Cugat del Vallès-, Lluís Guinó -Besalú- i Marta Madrenas -Girona-. La prioritat és pactar amb ERC a les diputacions, preservar el màxim d'alcaldies possible i no entrar en conflictes a les grans ciutats. Mentrestant, però, el poder territorial del PDECat ja debat el futur de la formació. El veredicte, sigui quin sigui, no s'allargarà més enllà de l'estiu.
Aquest és el retaule, en tres escenaris i relatat per diverses fonts a NacióDigital, del debat intern que existeix dins les sigles nacionalistes, que han sortit tocades del cicle electoral. Primer, la llista de Jordi Sànchez i Laura Borràs al Congrés dels Diputats no va passar dels set diputats i es va quedar sense grup parlamentari. Després, JxCat va perdre l'hegemonia municipal davant d'ERC, que està en disposició de tenir les alcaldies de Barcelona, Lleida i Tarragona i de liderar tres de les quatre diputacions. L'única alegria sense matisos que ha tingut l'espai polític de Carles Puigdemont ha estat la seva victòria a les europees, en les quals va recollir un milió de vots que el van avalar, de nou, com a líder independentista a les urnes.
Els més pragmàtics asseguren, sempre en privat, que no s'ha de "confondre" la victòria de Puigdemont amb la situació global. "Són dues coses diferents i s'han de fer diagnòstics diferents", remarca un membre de l'executiva del PDECat sobre la davallada a l'àrea metropolitana. En essència, dins del partit hi ha tres grups: un que aposta per reforçar la formació i convertir-la en el "partit dels alcaldes", sense necessitat de celebrar una assemblea extraordinària amb JxCat; un altre que, tot i ser proper al partit, és crític amb David Bonvehí per l'estratègia i no haver-se "imposat" davant Waterloo; i un altre, el més proper a Puigdemont, que vol convertir JxCat en un partit.
Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat, reclama en reunions amb militants deixar enrere el partit i integrar-se dins d'un JxCat liderat per Puigdemont
Aquesta és la visió que promou, per exemple, Míriam Nogueras en els contactes territorials que hi ha aquests dies. Nogueras és diputada a Madrid, molt propera a l'expresident i és partidària d'una assemblea extraordinària al juliol. Una visió que també comparteix Elsa Artadi, l'entorn de la qual -sempre ben connectat amb el Palau de la Generalitat- promou que cal "endreçar" tot l'espai postconvergent dins de JxCat. Això vol dir, per exemple, bastir una direcció amb totes les sensibilitats -Meritxell Budó, consellera de la Presidència, és la més ben posicionada a hores d'ara per liderar-la- i triar ja un candidat o candidata a la Generalitat, qüestió delicada.
El president Quim Torra ja s'ha descartat, com també ho han fet Puigdemont -centrat ara en si pot exercir com a eurodiputat- i Artadi, ara implicada a l'Ajuntament després de deixar el Govern. Els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, integrats com Budó en la comissió negociadora de pactes municipals, també aspiren a participar en el debat sobre el futur de JxCat, la marca preferida després del fallit intent de promoure la Crida Nacional per la República com a paraigua de l'espai nacionalista. La Crida, presidida per Jordi Sànchez -un dels principals líders del món sobiranista- arrenca ara l'expansió territorial, però sense el vigor ni l'empenta del moment fundacional.
El paper de Bonvehí
I, davant del debat territorial, quina és la posició de Bonvehí, president del PDECat? Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, es manté ferm en la negativa a convocar un congrés extraordinari que els més crítics consideren "inevitable". Un dels coneixedors de la situació interna fa aquesta reflexió: "Hem de posar ordre entre els hiperventilats més novells de JxCat i hem d'espavilar els històrics del PDECat". "La gent no vol guerres, vol solucions", assenyala el mateix dirigents. L'assemblea del mes de juliol de l'any passat no va servir per tancar cap ferida i, tot i que es va assumir el mandat d'entrar a formar part de la Crida, no s'ha concretat mai aquest camí. Existeixen, en tot cas, sectors del PDECat -inclosos dirigents territorials que parlen de "malestar"- que li retreuen haver "transigit sempre" amb les ordres de Puigdemont.
Bonvehí manté el suport de bona part dels alcaldes que van sortir reforçats de les urnes en les eleccions municipals, i guarda un as sota la màniga que és especialment rellevant: Junts per Catalunya és una marca electoral registrada pel PDECat, que és qui n'ostenta els drets econòmics i electorals. També és qui més crític s'ha mostrat amb el resultat electoral -especialment a Barcelona, on la campanya va anar a càrrec de dirigents més allunyats de la cúpula del partit-, i ha multiplicat l'agenda per reunir-se amb quadres de la formació. No serà fins després de la constitució dels ajuntaments, però, que la negociació entre tots els actors de JxCat es plantegi formalment.
El debat intern té tres sectors: defensors del partit davant l'opa de JxCat; partidaris del PDECat però crítics amb Bonvehí i Bel; i els afins a Puigdemont, que reclamen canvis profunds
De moment, la formació ha optat per una comissió encarregada de validar els pactes formada per pesos pesants del Govern -Buch, Calvet i Budó- i del món local, com és el cas de Marc Castells -Igualada-, Carmela Fortuny -Sant Cugat del Vallès-, Lluís Guinó -Besalú- i Marta Madrenas -Girona-. La prioritat és pactar amb ERC a les diputacions, preservar el màxim d'alcaldies possible i no entrar en conflictes a les grans ciutats. Mentrestant, però, el poder territorial del PDECat ja debat el futur de la formació. El veredicte, sigui quin sigui, no s'allargarà més enllà de l'estiu.