28
d'abril
de
2019, 22:30
Actualitzat:
29
d'abril,
0:45h
Han canviat moltes coses des de les últimes eleccions espanyoles, celebrades el juny del 2016, per a l'espai de l'antiga CDC. De la llista encapçalada per Francesc Homs s'ha passat a la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) liderada per Jordi Sànchez i Laura Borràs, amb els presos Jordi Turull i Josep Rull com a reclams per Lleida i Tarragona, respectivament, i Jaume Alonso-Cuevillas com a cap de cartell per Girona. Una llista amb el segell de Carles Puigdemont des de Waterloo i que ha obtingut set diputats el 28-A. Existeix una reculada d'un diputat i també en nombre total de vots -483.488 fa dos anys-, però en termes generals JxCat ha resistit i ha millorat totes les projeccions prèvies a les eleccions. No és, ni molt menys, la primera vegada.
És cert, això sí, que la candidatura no ha emulat la remuntada del 21 de desembre del 2017, quan va desmentir totes les enquestes i, sota el lideratge de Puigdemont des de Brussel·les, va aconseguir pràcticament 950.000 vots i un percentatge de vot del 21,66%. En un país encara sota l'influx de l'1-O, la declaració de la independència i l'aplicació del 155, l'expresident de la Generalitat va governar una campanya electoral diàfana -"Perquè torni el president, s'ha de votar el president"- i va superar ERC per 12.000 vots i dos escons. Aquest cop els republicans els han doblat, tot i que s'han salvat els mobles i els més moderats no podran atiar les crítiques. Malgrat que, això sí, són els pitjors resultats des de la Transició en número d'escons.
JxCat i els republicans no han fet discursos gaire diferents en el fons ni en el llarg termini, però és cert que l'espai de Puigdemont, Quim Torra, Sànchez i Borràs ha reivindicat molt més la necessitat de "culminar l'1-O" i de "fer efectiva la República". Malgrat això, en l'inici de la campanya es van enredar amb les línies vermelles -"no negar-se" a parlar del referèndum o "exercir" l'autodeterminació, en funció de si qui parlava provenia de Soto del Real o dels candidats efectius- i això ha marcat la ruta cap al 28-A. L'argumentari legitimista ha perdut força respecte del 21-D, però té tirada.
Qui ha bastit les línies mestres ha estat Sànchez des de Soto del Real, i va fixar el discurs en rodes de premsa oferides per l'Agència EFE i l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Mentre Torra parlava de "fer efectiva la República" i altres candidats insistien en "culminar" l'1-O al Congrés, Sànchez ha insistit en la necessitat de no posar "línies vermelles" i de no quedar "atrapats" en terminis a l'hora de reclamar el referèndum. Aquest discurs més possibilista -i més semblant, d'altra banda, al d'Oriol Junqueras- ha marcat la recta final de la campanya, junt a l'aparició dels presos.
Puigdemont, rumb a Europa
Aquest és un altre dels factors que ha ajudat a resistir JxCat davant del pessimisme existent a les enquestes, criticades en públic i en privat per la candidatura, que les ha trobat "manipulades". L'aparició de Josep Rull i Jordi Turull des de la presó ha servit per visibilitzar els candidats i per agitar una bossa de votants que, abans de la campanya, no acabava d'estar mobilitzada. A banda, es mantenen els dos escons per Girona, un feu del discurs legitimista, i Sergi Miquel mantindrà la presència al Congrés. És qui té el perfil més moderat dels diputats de la formació, que aspiraven a formar grup i dependran -un cop més- de quina interpretació fa del reglament la nova mesa.
El resultat no és òptim per a Puigdemont, que veu com Junqueras ha arrasat amb quinze escons i el seu espai n'ha perdut un, però no suposa una davallada significativa de cara a les europees. Una plaça en la qual aspira a ser hegemònic el 26-M, una data en què JxCat també es juga el futur en les eleccions municipals. Serà aleshores quan l'espai postconvergent podrà clarificar quins suports té, quin poder institucional manté i quina estratègia aplica en el mitjà termini, sempre i quan no apareguin en l'horitzó unes noves eleccions catalanes derivades de la sentència del Tribunal Suprem.
És cert, això sí, que la candidatura no ha emulat la remuntada del 21 de desembre del 2017, quan va desmentir totes les enquestes i, sota el lideratge de Puigdemont des de Brussel·les, va aconseguir pràcticament 950.000 vots i un percentatge de vot del 21,66%. En un país encara sota l'influx de l'1-O, la declaració de la independència i l'aplicació del 155, l'expresident de la Generalitat va governar una campanya electoral diàfana -"Perquè torni el president, s'ha de votar el president"- i va superar ERC per 12.000 vots i dos escons. Aquest cop els republicans els han doblat, tot i que s'han salvat els mobles i els més moderats no podran atiar les crítiques. Malgrat que, això sí, són els pitjors resultats des de la Transició en número d'escons.
JxCat i els republicans no han fet discursos gaire diferents en el fons ni en el llarg termini, però és cert que l'espai de Puigdemont, Quim Torra, Sànchez i Borràs ha reivindicat molt més la necessitat de "culminar l'1-O" i de "fer efectiva la República". Malgrat això, en l'inici de la campanya es van enredar amb les línies vermelles -"no negar-se" a parlar del referèndum o "exercir" l'autodeterminació, en funció de si qui parlava provenia de Soto del Real o dels candidats efectius- i això ha marcat la ruta cap al 28-A. L'argumentari legitimista ha perdut força respecte del 21-D, però té tirada.
Qui ha bastit les línies mestres ha estat Sànchez des de Soto del Real, i va fixar el discurs en rodes de premsa oferides per l'Agència EFE i l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Mentre Torra parlava de "fer efectiva la República" i altres candidats insistien en "culminar" l'1-O al Congrés, Sànchez ha insistit en la necessitat de no posar "línies vermelles" i de no quedar "atrapats" en terminis a l'hora de reclamar el referèndum. Aquest discurs més possibilista -i més semblant, d'altra banda, al d'Oriol Junqueras- ha marcat la recta final de la campanya, junt a l'aparició dels presos.
Puigdemont, rumb a Europa
Aquest és un altre dels factors que ha ajudat a resistir JxCat davant del pessimisme existent a les enquestes, criticades en públic i en privat per la candidatura, que les ha trobat "manipulades". L'aparició de Josep Rull i Jordi Turull des de la presó ha servit per visibilitzar els candidats i per agitar una bossa de votants que, abans de la campanya, no acabava d'estar mobilitzada. A banda, es mantenen els dos escons per Girona, un feu del discurs legitimista, i Sergi Miquel mantindrà la presència al Congrés. És qui té el perfil més moderat dels diputats de la formació, que aspiraven a formar grup i dependran -un cop més- de quina interpretació fa del reglament la nova mesa.
El resultat no és òptim per a Puigdemont, que veu com Junqueras ha arrasat amb quinze escons i el seu espai n'ha perdut un, però no suposa una davallada significativa de cara a les europees. Una plaça en la qual aspira a ser hegemònic el 26-M, una data en què JxCat també es juga el futur en les eleccions municipals. Serà aleshores quan l'espai postconvergent podrà clarificar quins suports té, quin poder institucional manté i quina estratègia aplica en el mitjà termini, sempre i quan no apareguin en l'horitzó unes noves eleccions catalanes derivades de la sentència del Tribunal Suprem.