23
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
23:38h
Nit electoral d'infart, amb alternatives i amb sorpresa majúscula. Pedro Sánchez ha tornat a demostrar que és un supervivent polític. Malgrat que finalment el PP ha guanyat els comicis, els populars no sumen majoria absoluta amb Vox i el president socialista té opcions de formar govern, malgrat que necessitaria Junts a l'equació.
Les enquestes de les vuit del vespre situaven el bloc de dreta i ultradreta fregant o superant la barrera dels 176 diputats. Tanmateix, els primers resultats han situat el PSOE per davant en el recompte. Malgrat que el PP -a mesura que avançava el recompte, especialment a Madrid- ha igualat primer i superat després els socialistes, la diferència final ha estat clarament insuficient.
El PP ha passat de 89 a 136 diputats, un avanç notable, però lluny de les expectatives d'Alberto Núñez Feijóo. Els socialistes han fet bona la fama de Pedro Sánchez i han resistit. De fet, han passat de 120 a 122 escons. La pugna per la tercera posició se l'ha endut Vox per la mínima, però patint un retrocés molt notable, de 52 a 33 diputats. Sumar s'ha quedat amb 31 escons (Unides Podem i Més País en va aconseguir 38 en la repetició electoral del 2019).
Entre els independentistes catalans: empat a set entre ERC i Junts, que han perdut sis i un representant. A més, la CUP ha quedat fora del Congrés espanyol, on tenia dos representants.
Podeu comprovar quina translació tenen els resultats encara provisionals amb els possibles pactes que es puguin configurar en el nostre pactòmetre.
Els resultats no han anat en la línia del sondeig de TV3 i TV3, que situaven el bloc de la dreta i l'extrema dreta sumant majoria absoluta, però només amb la part alta de la forquilla (145-150 pel PP i 24-27 per Vox). En canvi, l'actual govern de coalició retrocediria lleugerament: 113-118 pel PSOE i 28-31 per Sumar. L'independentisme català, per la seva banda, viuria un empat tècnic entre una ERC en reculada i Junts, mentre que la CUP perdria un dels dos representants.
El bloc progressista, per la seva banda, ha alimentat el relat de la remuntada i de Pedro Sánchez com el supervivent amb set vides. Aquest fet, juntament amb l'intent de mobilitzar les bases després de setmanes de pactes municipals i autonòmics PP-Vox, caldrà veure si es nota a les urnes, més enllà de mitjans i xarxes socials.
La història es va repetir el 2019, però amb Pedro Sánchez com a president. El líder socialista havia aconseguit accedir a la Moncloa un any abans gràcies a una moció de censura. La manca d'acord entre el PSOE i Podem a l'abril va desembocar amb uns nous comicis al novembre. L'auge de l'extrema dreta de Vox i el retrocés de les esquerres, van fer que Sánchez i Pablo Iglesias, aquesta vegada sí, s'entenguessin ràpidament. El suport del PNB i altres partits minoritaris -i sobretot l'abstenció d'ERC i EH Bildu- van fer possible la investidura.
És possible una tercera repetició electoral? Qualsevol escenari on el PP i Vox no sumessin majoria absoluta obria aquest escenari. En aquest sentit, sembla quasi impossible que el PSOE faciliti governar als populars, però tampoc no és fàcil que els socialistes articulin una majoria alternativa no només amb Sumar sinó amb un autèntic conglomerat de partits independentistes, nacionalistes i regionalistes, on Junts serà clau.
Les enquestes de les vuit del vespre situaven el bloc de dreta i ultradreta fregant o superant la barrera dels 176 diputats. Tanmateix, els primers resultats han situat el PSOE per davant en el recompte. Malgrat que el PP -a mesura que avançava el recompte, especialment a Madrid- ha igualat primer i superat després els socialistes, la diferència final ha estat clarament insuficient.
El PP ha passat de 89 a 136 diputats, un avanç notable, però lluny de les expectatives d'Alberto Núñez Feijóo. Els socialistes han fet bona la fama de Pedro Sánchez i han resistit. De fet, han passat de 120 a 122 escons. La pugna per la tercera posició se l'ha endut Vox per la mínima, però patint un retrocés molt notable, de 52 a 33 diputats. Sumar s'ha quedat amb 31 escons (Unides Podem i Més País en va aconseguir 38 en la repetició electoral del 2019).
Entre els independentistes catalans: empat a set entre ERC i Junts, que han perdut sis i un representant. A més, la CUP ha quedat fora del Congrés espanyol, on tenia dos representants.
Podeu comprovar quina translació tenen els resultats encara provisionals amb els possibles pactes que es puguin configurar en el nostre pactòmetre.
Els resultats no han anat en la línia del sondeig de TV3 i TV3, que situaven el bloc de la dreta i l'extrema dreta sumant majoria absoluta, però només amb la part alta de la forquilla (145-150 pel PP i 24-27 per Vox). En canvi, l'actual govern de coalició retrocediria lleugerament: 113-118 pel PSOE i 28-31 per Sumar. L'independentisme català, per la seva banda, viuria un empat tècnic entre una ERC en reculada i Junts, mentre que la CUP perdria un dels dos representants.
Entre la campanya i les enquestes
La campanya s'acostuma a fer llarga als favorits, que tenen més a perdre que a guanyar. Un tòpic que s'ha fet realitat aquestes dues setmanes per a Alberto Núñez Feijóo, entre entrevistes accidentades, absència a debats i la incomoditat de l'antiga amistat amb un narco gallec.El bloc progressista, per la seva banda, ha alimentat el relat de la remuntada i de Pedro Sánchez com el supervivent amb set vides. Aquest fet, juntament amb l'intent de mobilitzar les bases després de setmanes de pactes municipals i autonòmics PP-Vox, caldrà veure si es nota a les urnes, més enllà de mitjans i xarxes socials.
L'ombra d'una repetició electoral
L'Estat s'ha acostumat a repetir eleccions. La primera vegada va succeir el 2015-2016. Els comicis del 20 de desembre de 2015 van acabar amb victòria per Mariano Rajoy, però amb una forta caiguda dels populars. La manca de fórmules per arribar a una investidura viable, va acabar amb unes segones eleccions el 26 de juny de 2016. L'escenari va canviar poc i, finalment, va ser una abstenció del PSOE el que va permetre la reelecció de Rajoy.La història es va repetir el 2019, però amb Pedro Sánchez com a president. El líder socialista havia aconseguit accedir a la Moncloa un any abans gràcies a una moció de censura. La manca d'acord entre el PSOE i Podem a l'abril va desembocar amb uns nous comicis al novembre. L'auge de l'extrema dreta de Vox i el retrocés de les esquerres, van fer que Sánchez i Pablo Iglesias, aquesta vegada sí, s'entenguessin ràpidament. El suport del PNB i altres partits minoritaris -i sobretot l'abstenció d'ERC i EH Bildu- van fer possible la investidura.
És possible una tercera repetició electoral? Qualsevol escenari on el PP i Vox no sumessin majoria absoluta obria aquest escenari. En aquest sentit, sembla quasi impossible que el PSOE faciliti governar als populars, però tampoc no és fàcil que els socialistes articulin una majoria alternativa no només amb Sumar sinó amb un autèntic conglomerat de partits independentistes, nacionalistes i regionalistes, on Junts serà clau.