23
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
20:31h
El PP guanyaria les eleccions espanyoles, iAlberto Núñez Feijóo podria aspirar a la presidència del govern espanyol si sumés per la franja alta amb Vox. Això és el que pronostica l'enquesta publicada pels mitjans públics (TVE i les televisions autonòmiques, entre elles TV3) al tancament d'urnes i que situa els populars entre els 145 i els 150 diputats. El seu futurible soci Vox cauria fins als 24 o 27 diputats, i un possible pacte entre la dreta i l'extrema dreta només sumaria majoria absoluta amb la forquilla alta, amb 177 diputats, mentre que per la baixa n'obtindria 169.
Per altra banda, el PSOE seria capaç de resistir a l'avenç de la dreta i rondaria entre 113 i 118 diputats. Ara bé, el projecte de Sumar no provocaria un salt electoral del partit a l'esquerra dels socialistes i es quedaria entre els 28 i els 31 diputats, això sí, en tercera posició per sobre de Vox per la mínima. Amb tot, Pedro Sánchez podria buscar entre els seus socis i n'hauria de cercar de nous, inclosos Junts i la CUP, per repetir a la Moncloa si PP i Vox no assoleixen la majoria absoluta.
A Catalunya, la davallada de la participació implicaria una notable caiguda de l'independentisme i donaria la victòria al PSC amb 13 diputats. ERC cauria dels 13 als nou escons, mentre que Junts en guanyaria un, passant de 8 a 9, però els republicans superarien els juntaries en percentatge de vot. Això sí, el PP podria bregar per la segona posició. Per altra banda, Sumar es quedaria amb sis diputats, Vox en sumaria entre un i dos, i la CUP es mantindria al Congrés dels Diputats amb un sol diputat, un menys que el 2019. En la suma global, els tres partits independentistes passarien de 23 a 19 representants. Així quedarien els resultats per demarcacions:
Pel que fa a la resta de forces nacionalistes a l'Estat, Bildu (6) faria el sorpasso al PNB (5) al País Basc mentre que el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) obtindria entre un i dos diputats. La representació al Congrés la tancarien amb un diputat de Coalició Canària i Terol Existeix, que ballaria entre quedar-se fora i aconseguir un escó. El PDECat-Espai CiU no aconseguiria representació parlamentària.
Per altra banda, el PSOE seria capaç de resistir a l'avenç de la dreta i rondaria entre 113 i 118 diputats. Ara bé, el projecte de Sumar no provocaria un salt electoral del partit a l'esquerra dels socialistes i es quedaria entre els 28 i els 31 diputats, això sí, en tercera posició per sobre de Vox per la mínima. Amb tot, Pedro Sánchez podria buscar entre els seus socis i n'hauria de cercar de nous, inclosos Junts i la CUP, per repetir a la Moncloa si PP i Vox no assoleixen la majoria absoluta.
A Catalunya, la davallada de la participació implicaria una notable caiguda de l'independentisme i donaria la victòria al PSC amb 13 diputats. ERC cauria dels 13 als nou escons, mentre que Junts en guanyaria un, passant de 8 a 9, però els republicans superarien els juntaries en percentatge de vot. Això sí, el PP podria bregar per la segona posició. Per altra banda, Sumar es quedaria amb sis diputats, Vox en sumaria entre un i dos, i la CUP es mantindria al Congrés dels Diputats amb un sol diputat, un menys que el 2019. En la suma global, els tres partits independentistes passarien de 23 a 19 representants. Així quedarien els resultats per demarcacions:
- Barcelona: PSC 9, PP 5-6, ERC 5, Junts 5, Sumar 5, Vox 1-2, CUP 1.
- Girona: Junts 2, ERC 1, PSC 1, Sumar 1, PP 1.
- Tarragona: ERC 2, PSC 2, Junts 1, PP 1.
- Lleida: ERC 1, Junts 1, PSC 1, PP 1.
Pel que fa a la resta de forces nacionalistes a l'Estat, Bildu (6) faria el sorpasso al PNB (5) al País Basc mentre que el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) obtindria entre un i dos diputats. La representació al Congrés la tancarien amb un diputat de Coalició Canària i Terol Existeix, que ballaria entre quedar-se fora i aconseguir un escó. El PDECat-Espai CiU no aconseguiria representació parlamentària.