El primer testimoni dels Mossos descarrega la responsabilitat de l'1-O en el Govern
El relat de Manel Castellví trenca l'alineació de Trapero amb l'executiu català que assenyala l'acusació, però deixa la branca política al peu dels cavalls
Manel Castellví, durant la seva declaració al Tribunal Suprem
|
ACN
Rostres de preocupació a la bancada de la defensa. El discurs del primer testimoni dels Mossos d'Esquadra tenia un objectiu molt clar: salvar la policia catalana i el major Josep Lluís Trapero. El relat que ha fet Manel Castellví, excap d'informació dels Mossos, al Tribunal Suprem descarrega la responsabilitat de l'1-O en els membres del Govern. Ha revelat que la policia catalana va "aconsellar" la desconvocatòria del referèndum i va manifestar que acatarien la resolució judicial que prohibia el referèndum. Va ser en una reunió del 28 de setembre del 2017 amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. El relat de Castellví dibuixa una paradoxa: per una banda, trenca l'esquema d'alineació entre la policia catalana i el Govern que l'acusació s'esmerça en demostrar; però, per l'altra, situa la branca política al peu dels cavalls.
Castellví ha fet pràcticament una anatomia de com el cos policial va intentar desactivar el referèndum en dues trobades. Els Mossos ja havien exposat el 26 de setembre les previsions que feien per l'1-O. Encara que les crides a participar-hi fossin des del pacifisme i la no violència, el seu pronòstic era que la mobilització seria massiva i que, si s'intervenia amb força per intentar impedir la votació, podia ser que l'actitud "passiva" es transformés en "activa". El risc d'una "escalada de violència", ha precisat, existia i així ho van manifestar els propis Mossos al Govern. La principal preocupació era que individus del l'independentisme radical s'infiltressin als centres de votació.
A la trobada del 28 de setembre, Forn, que segons Castellví hi era present com a polític i no com a responsable del cos policial, no va parlar. Junqueras va mostrar comprensió per la situació, però va assegurar que l'esperit era tirar endavant el referèndum. I Puigdemont va concloure que, sent conscient de tot, hi havia "un mandat del poble" que volien que es dugués a terme. "La resposta em va deixar personalment frustrat", ha sentenciat el comandament dels Mossos a la Fiscalia. Un cop la policia catalana va deixar clar que acataria el mandat judicial, la reunió va acabar. La sessió al Suprem ha acabat just amb aquesta revelació, que ha caigut com una galleda d'aigua freda en la defensa dels processats.
El testimoni de Castellví és clarament lesiu per als acusats per rebel·lió i sedició, però no deixa de ser una taula de salvació a la qual pot intentar agafar-se el major Josep Lluís Trapero, a qui el jutge Marchena ha citat a declarar com a testimoni el pròxim 14 de març. Pot acollir-se al dret a no declarar tenint en compte que està sent investigat per l'Audiència Nacional, però fonts coneixedores de la situació asseguren que la seva intenció inicial és respondre.
El nom de Trapero ha estat l'ase dels cops dels testimonis policials i comandaments d'Interior que han desfilat les darreres hores pel Suprem. Com ja va fer el coronel Diego Pérez de los Cobos, tant el cap de la Policia Nacional l'1-O, Sebastián Trapote, com el de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, han apuntat a la "passivitat" dels Mossos durant el referèndum, motiu pel qual van haver de procedir a la seva "substitució" durant la jornada de votació. El pla B, que suposava intervenir si la policia catalana no impedia el referèndum per iniciativa pròpia, estava previst des de feia dies.
Versions contradictòries entre testimonis
A partir d'aquí, les versions entre cossos policials xoquen. Policia Nacional i Guàrdia Civil consideren que els Mossos "no van col·laborar" en impedir l'1-O malgrat que els manifestants als col·legis van actuar amb "virulència". Segons Trapote i Gozalo, els agents policials van patir agressions per part dels votants mentre els Mossos simplement feien acte de presència als punts de votació. Per contra, Castellví ha explicat que si bé és cert que la interlocutòria fixava que la policia catalana havia de tancar col·legis i requisar material, no van clausurar cap col·legi abans de l'1-O perquè no van detectar que s'hi estiguessin realitzant accions relacionades amb el referèndum, sinó activitats lúdiques.
Manel Castellví: "Ens vam equivocar tots, hem fracassat, no vam preveure el gran moviment social"
La policia catalana va aixecar 4.469 actes que van provocar que no obrissin 239 col·legis. L'1-O el cos va desplegar 7.800 agents i sí que va fer tancar 134 escoles. Tot i que van preveure una mobilització massiva, es van superar les expectatives, motiu pel qual Castellví ha defensat la tasca de "mediació" prèvia a l'ús de la força per frenar l'1-O. "Ens vam equivocar tots, hem fracassat, no vam preveure el gran moviment social", ha acabat dient. Amb tot, els responsables dels cossos de seguretat espanyols han insistit que no es podia fer mediació amb els manifestants perquè la resistència oposada era "brutal". Paradoxalment, no van ser informats, almenys això han dit, que els seus agents cometessin excessos contra els ciutadans. "La policia no colpeja de forma gratuïta", ha etzibat Trapote.
Previsible era que els responsables de Policia Nacional i Guàrdia Civil apuntessin als CDR com a focus de conflicte. Han arribat a considerar "llenguatge prebèl·lic" la crida a defensar les urnes i han reconegut que investigaven el procés català des del 2014. Però més sorprenent ha estat que Castellví hagi detallat que tenien constància de l'existència d'aquests comitès al juny del 2017. Els ha definit com uns grups de composició heterogènia amb persones provinents del teixit associatiu, molts d'ells afins a entitats com l'ANC, la PAH o la CUP.
Castellví no ha acabat el seu testimoni. Continuarà dilluns per respondre les defenses en una setmana que es preveu clau. Especialment si Trapero decideix declarar. Cert és que la Fiscalia està obstinada en demostrar que hi havia una alineació entre els Mossos i el Govern de Puigdemont. Només així podia justificar que els impulsors del procés disposaven d'un cos armat. Que la policia catalana desmarqui la seva actuació de la línia política -Forn també va traçar aquesta línia divisòria- trenca aquesta tesi de l'acusació. Al mateix temps, però, l'operació salvar Trapero té un significatiu efecte col·lateral: que l'epicentre de la responsabilitat recaigui sobre els exmembres del Govern.
