El cap de la Policia Nacional revela que l'1-O van «substituir» els Mossos per la seva «passivitat»

"Si la policia autonòmica no actuava, havíem d'actuar en substitució". El cap de la Policía Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, ha explicat durant la seva declaració al Tribunal Suprem que "sempre" van contemplar que l'1-O seria un dia "molt difícil" i que per això havien preparat un pla B per si es produïa una inacció dels Mossos o bé si el dispositiu "no era adequat i suficient". Segons Trapote, a primera hora del matí de la jornada del referèndum va quedar clar que el dispositiu de la policia catalana era "ineficaç" i que per això van haver d'actuar. "L'actuació dels Mossos va ser més aviat passiva", ha conclòs.

Els Mossos, ha dit Trapote, "no van col·laborar" per impedir la votació, que es va anar complicant a mesura que "sectors radicals i independentistes" anaven fent crides a través de les xarxes socials. Segons el comandament policial, el cos català va fer un dispositiu "passiu", segons el qual "pràcticament no va col·laborar" a l'hora de complir amb el mandat judicial de frenar la celebració del referèndum.

Va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la Fiscalia, ha indicat Trapote, qui va establir que els Mossos havien d'actuar de forma prioritària. La interlocutòria, ha recordat, contemplava mesures com ara tancar col·legis. La funció de Guàrdia Civil i Policía Nacional havia de ser, d'entrada, "auxiliar" els Mossos. "Teníem dos plans, l'A i el B. L'A era donar suport a la policia autonòmica. I el B, fer nosaltres la intervenció", ha relatat.

Trapote ha assegurat que el major Josep Lluís Trapero va demostrar la seva disconformitat amb el nomenament de Diego Pérez de los Cobos

El pla B, per tant, es va activar  a primera hora del dia 1 d'octubre. Com ja va relatar el coronel Diego Pérez de los Cobos, Trapote ha assegurat que el major Trapero va demostrar la seva disconformitat pel fet que s'hagués nomenat un coordinador del dispositiu del ministeri de l'Interior.

Segons el cap de la Policía Nacional a Catalunya, el dispositiu dels Mossos estava enfocat, sobretot, a "preservar la seguretat col·lectiva", un fet amb el qual "era impossible" intervenir cap col·legi. Als punts de votació, ha dit, es va produir "algun enfrontament puntual" entre la Policía Nacional i els Mossos i ha reconegut que els agents espanyols no van tancar col·legis. També que es va vigilar l'actuació dels Mossos a través de la brigada d'informació. Es constava el nombre d'agents, l'"actitud" i si tenien contactes amb els manifestants per avisar de l'arribada d'altres cossos policials.

"Virulència" i 65 ferits

Trapote ha explicat que als col·legis van trobar una "sèrie d'individus amb un comportament i agressivitat d'una alta virulència perfectament organitzada". Segons ha explicat, sabien com havien d'oposar resistència als agents de seguretat i feien cadenes humanes i bloquejaven el pas. "Ens agredien, ens empenyien per evitar la nostra entrada i sortida", ha afirmat. Davant d'aquesta situació, ha afegit, els cossos policials havien d'actuar "de forma més contundent"  davant d'uns manifestants "enrabiats". 

Ha posat com a exemple un centre de votació del carrer Campoamor, al barri d'Horta de Barcelona. Allà es va abortar l'entrada davant la "virulència" constatada perquè les conseqüències haguessin estat "greus" per als policies i els propis ciutadans concentrats. L'excomissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya ha quantificat en 65 els agents ferits del cos durant l'operatiu. La majoria, ha dit, com a conseqüència de les entrades als centres de votació i els escorcolls.

"Vivim en un estat democràtic en què si algun ciutadà sent que els seus drets han estat conculcats o vulnerats pot perfectament presentar la corresponent denúncia", assegura Trapote

El comandament policial ha volgut deixar clar que la contundència estava justificada, i ha indicat que els cossos de seguretat de l'Estat no actuen de forma gratuïta. "La força es fa servir quan no hi ha més remei. Sempre, sempre s'ha fet servir de forma racional, proporcional i congruent. La policia no es dedica a colpejar de manera gratuïta. No es va intentar una mediació. La utilització de la força només va ser per anar als col·legis", ha assenyalat durant l'interrogatori dels advocats dels encausats.

També a preguntes de les defenses, ha insistit que davant les "agressions" que estaven patint els agents, s'havia d'utilitzar "la mínima força". Ha dit també que era "impossible" mediar amb els votants perquè la seva "resistència era brutal" i estaven "agredint i obstaculitzant" la tasca dels agents. Ha dit també que les brigades d'informació no li van comunicar que agents carreguessin contra ciutadans "amb les mans, els peus i els punys tancats" que estaven asseguts o amb els mans alçades. "Vivim en un estat democràtic en què si algun ciutadà sent que els seus drets han estat conculcats o vulnerats pot perfectament presentar la corresponent denúncia", ha respost Trapote. 

L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha preguntat específicament al cap de la Policia Nacional si es va intentar intervenir l'escola Infant Jesús perquè era el lloc on havia de votar Artur Mas. "Es va intentar entrar però quan es va comprovar que era un centre privat, vam desistir", ha respost afegint que "no escollien" on s'havia d'intervenir i on no.

L'ordre per escorcollar la seu de la CUP que mai va arribar

Trapote ha estat preguntat també per la defensa de Jordi Cuixart per l'intent d'escorcoll de la seu de la CUP durant el 20 de setembre. El cap de la Policia Nacional ha relatat que tenien "sospites" que la seu dels anticapitalistes emmagatzemava "una quantitat important de propaganda" sobre el referèndum, com ara cartells, banderoles i pamflets. En veure la sortida d'un vehicle amb paquets, van interceptar-lo i van incautar una "important quantitat" de propaganda, tot i que no ha precisat si es tractava d'anuncis institucionals o de propaganda del partit. És per això que van demanar a la Fiscalia una ordre judicial per poder escorcollar la seu. Mentre esperaven la resposta, van "assegurar" la seu de la CUP sense impedir-ne l'entrada o la sortida perquè no sortís més material. Amb tot, l'ordre d'escorcoll va ser denegada. Aquest cas està sent investigat per un jutjat de Barcelona.