21
de març
del
2024
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
11:16h
El PSC parteix com a favorit per guanyar les eleccions catalanes. Així ho indica el primer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), presentat aquest dijous, segons el qual els socialistes obtindrien entre 35 i 42 escons (ara en tenen 33), per davant d'ERC, amb 26-32, i Junts, amb 24-29 (ara en tenen 33 i 32, respectivament), que pugnarien pel segon lloc. La majoria independentista, a més, seria molt complicada de reeditar.
Lluny dels tres primers partits, el quart lloc estaria disputat entre PP, que pujaria dels 3 diputats als 9-13, Vox, que passaria d'11 a 9-13, i En Comú Podem, que mantindria els 8 o podria pujar fins a 13. Molt a prop es troba la CUP, que el 2021 en va assolir 9 i ara n'aconseguiria entre 7 i 10. Al seu torn, si es presentés en solitari, Cs perdria tots els 6 representants de què disposa ara i el sondeig no preveu que pugui entrar cap altra força al Parlament.
Respecte l'anterior baròmetre, les principals novetats són una millora de les previsions de Junts, que són capaços de captar més abstencionistes del 2021, i un descens dels pronòstics per al PP i un augment de Vox, fins al punt que empaten mentre, en l'anterior enquesta, els populars superaven nítidament l'extrema dreta. Pel que fa a PSC i ERC, retrocedeixen lleugerament, però dins del marge d'error.
El treball de camp d'aquest baròmetre va tenir lloc entre el 9 de febrer i el 7 de març. Per tant, abans que Pere Aragonès anunciés l'avançament de les eleccions per al 12 de març i, en bona part, de l'acord entre PSOE, ERC i Junts per a l'amnistia, que es va anunciar la nit del 6 de març Les entrevistes es van fer presencialment a 2.000 catalans majors d'edat i amb dret a vot.
El baròmetre també pregunta per les eleccions europees, que tenen lloc el 9 de juny vinent, i unes eleccions espanyoles per ara llunyanes. En el cas de les primeres, el PSC seria també la primera força a Catalunya, amb el 31-35% dels vots, seguits d'ERC (13-16%) i PP (12-15%). Per darrere, pugnarien Junts (10-13%) i En Comú Podem (10-12%), que se situarien per davant de Vox (6-8%) i la CUP (2-4%), en cas de presentar-s'hi.
Pel que fa a unes eleccions espanyoles, els socialistes també guanyarien, que passarien de 19 escons a Catalunya a 17-20 i el segon lloc estaria disputat entre PP (6-9), ERC (7-8) i Junts (5-8). A prop, es trobaria En Comú Podem (4-6), seguit de Vox (3-4). La CUP podria quedar fora del Congrés, com el juliol passat, o entrar amb un representant.
Pel que fa a la valoració de líders, n'hi ha cinc que són coneguts per més de la meitat dels enquestats. De major a menor valoració, en una escala de 0 a 10, són Oriol Junqueras (5,2), Pere Aragonès (4,9), Salvador Illa (4,7), Jordi Hereu (4,5) i Carles Puigdemont (4,1). Entre els que són menys coneguts, obtenen la millor nota Jaume Asens (5,5), Jéssica Albiach (5), Míriam Nogueras (4,8) i Xavier Pellicer (4,7). Les pitjors són per a Ignacio Garriga (1,6), Carlos Carrizosa (2), Jordi Cañas (2,5), Alejandro Fernández (2,6) i Lorena Roldán (2,8).
Aquestes opinions van molt vinculades a qüestions com l'amnistia. Pràcticament tots els simpatitzants dels partits independentistes en són partidaris, com un 88% dels comuns. Pel que fa a les bases del PSC, un 60% l'avala i un 30% la rebutja, mentre que les opinions són molt negatives entre les del PP, Vox i Cs.
Finalment, el traspàs de la gestió de Rodalies és clarament positiva pels simpatitzants de Junts (77%), ERC (74%), CUP (72%), PSC (63%) i comuns (61%). Els del PP, al seu torn, ho veuen més positiu (38%) que negatiu (28%), mentre que les opinions contràries tenen més pes entre les bases de Vox i Cs, sense arribar a ser majoritàries.
Quins serien els resultats en unes eleccions al Parlament, segons el CEO?
Lluny dels tres primers partits, el quart lloc estaria disputat entre PP, que pujaria dels 3 diputats als 9-13, Vox, que passaria d'11 a 9-13, i En Comú Podem, que mantindria els 8 o podria pujar fins a 13. Molt a prop es troba la CUP, que el 2021 en va assolir 9 i ara n'aconseguiria entre 7 i 10. Al seu torn, si es presentés en solitari, Cs perdria tots els 6 representants de què disposa ara i el sondeig no preveu que pugui entrar cap altra força al Parlament.
Respecte l'anterior baròmetre, les principals novetats són una millora de les previsions de Junts, que són capaços de captar més abstencionistes del 2021, i un descens dels pronòstics per al PP i un augment de Vox, fins al punt que empaten mentre, en l'anterior enquesta, els populars superaven nítidament l'extrema dreta. Pel que fa a PSC i ERC, retrocedeixen lleugerament, però dins del marge d'error.
El treball de camp d'aquest baròmetre va tenir lloc entre el 9 de febrer i el 7 de març. Per tant, abans que Pere Aragonès anunciés l'avançament de les eleccions per al 12 de març i, en bona part, de l'acord entre PSOE, ERC i Junts per a l'amnistia, que es va anunciar la nit del 6 de març Les entrevistes es van fer presencialment a 2.000 catalans majors d'edat i amb dret a vot.
El baròmetre també pregunta per les eleccions europees, que tenen lloc el 9 de juny vinent, i unes eleccions espanyoles per ara llunyanes. En el cas de les primeres, el PSC seria també la primera força a Catalunya, amb el 31-35% dels vots, seguits d'ERC (13-16%) i PP (12-15%). Per darrere, pugnarien Junts (10-13%) i En Comú Podem (10-12%), que se situarien per davant de Vox (6-8%) i la CUP (2-4%), en cas de presentar-s'hi.
Pel que fa a unes eleccions espanyoles, els socialistes també guanyarien, que passarien de 19 escons a Catalunya a 17-20 i el segon lloc estaria disputat entre PP (6-9), ERC (7-8) i Junts (5-8). A prop, es trobaria En Comú Podem (4-6), seguit de Vox (3-4). La CUP podria quedar fora del Congrés, com el juliol passat, o entrar amb un representant.
Pel que fa a la valoració de líders, n'hi ha cinc que són coneguts per més de la meitat dels enquestats. De major a menor valoració, en una escala de 0 a 10, són Oriol Junqueras (5,2), Pere Aragonès (4,9), Salvador Illa (4,7), Jordi Hereu (4,5) i Carles Puigdemont (4,1). Entre els que són menys coneguts, obtenen la millor nota Jaume Asens (5,5), Jéssica Albiach (5), Míriam Nogueras (4,8) i Xavier Pellicer (4,7). Les pitjors són per a Ignacio Garriga (1,6), Carlos Carrizosa (2), Jordi Cañas (2,5), Alejandro Fernández (2,6) i Lorena Roldán (2,8).
Valoració dels acords amb l'Estat
El baròmetre també pregunta per qüestions d'actualitat. En relació amb l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, el veuen positiu els simpatitzants dels comuns (81%), ERC (61%), PSC (56%) i Junts (56%). La resta de les seves bases, però, no el veuen negatiu, sinó que majoritàriament no el veuen ni positiu ni negatiu. Crida l'atenció, però, un 18% dels simpatitzants socialistes que el consideren negatiu. Pel que fa a les bases de la CUP, un 46% el troben positiu, un 41%, ni positiu ni negatiu, i només un 12%, negatiu. Les dels partits de la dreta espanyolista, en canvi, rebutgen l'acord.Aquestes opinions van molt vinculades a qüestions com l'amnistia. Pràcticament tots els simpatitzants dels partits independentistes en són partidaris, com un 88% dels comuns. Pel que fa a les bases del PSC, un 60% l'avala i un 30% la rebutja, mentre que les opinions són molt negatives entre les del PP, Vox i Cs.
Finalment, el traspàs de la gestió de Rodalies és clarament positiva pels simpatitzants de Junts (77%), ERC (74%), CUP (72%), PSC (63%) i comuns (61%). Els del PP, al seu torn, ho veuen més positiu (38%) que negatiu (28%), mentre que les opinions contràries tenen més pes entre les bases de Vox i Cs, sense arribar a ser majoritàries.