El 6 d'octubre era el primer dia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, llavors en funcions, es pronunciava a favor de l'amnistia. Era un gir històric després de múltiples negatives dels socialistes a l'exigència que l'independentisme havia defensat arran de tota la repressió derivada del procés. Les paraules de Sánchez van suposar una nova etapa derivada dels resultats del 23-J. Dos mesos després, amb Sánchez reelegit cap de l'executiu espanyol amb els vots d'ERC i Junts, la defensa del PSOE cap a la mesura de gràcia és inqüestionable. Aquest dimarts, però, ha estat la primera vegada que els socialistes l'han defensat des d'un ple del Congrés dels Diputats. L'encarregat ha estat el portaveu Patxi López, que ha situat l'amnistia com la mesura que representa la "continuïtat coherent" a les mesures ja impulsades com la taula de diàleg, els indults, i la reforma del codi penal. Mesures, totes elles, per "desinflamar la crisi" territorial.
La intervenció del portaveu socialista s'ha produït en el transcurs del debat i votació que es viurà durant aquesta jornada al Congrés de la presa en consideració de la llei d'amnistia. Un debat d'alt voltatge després de setmanes de crispació als carrers de Madrid, amb manifestacions organitzades per la dreta i la ultradreta contra l'amnistia davant la seu del PSOE, al carrer Ferraz. "Avui la situació a Catalunya és incomparablement millor a la que ens van deixar vostès", ha reivindicat López dirigint-se a la bancada del PP. El portaveu socialista ha reivindicat que els socialistes han "recuperat la política" per resoldre "problemes polítics", desmarcant-se així de la judicialització del conflicte iniciada en l'etapa del popular Mariano Rajoy després del 2017. A més, com també ho exposa la llei d'amnistia en el seu inici, López ha incidit en la "constitucionalitat" de la norma jurídica i ha insistit que servirà per al "retrobament".
Des del PSOE també han volgut rebatre les acusacions del PP en els últims mesos, especialment quan els populars han carregat contra els socialistes per acceptar l'amnistia quan no estava al seu programa electoral. Efectivament, ni sortia al programa, ni ho defensava Sánchez en campanya, i a aquesta qüestió López ha argumentat que les mesures que s'acorden amb altres partits no apareixen als programes, com tampoc ho fan les coalicions futures. "Vostès tot el que fan amb Vox ho tenien al seu programa?", ha furgat contra el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, i tot seguit ha afegit que tampoc apareixia al programa dels populars el pacte que van fer els expresidents espanyols i català José María Aznar i Jordi Pujol.
El PP situa la jornada com la "més trista" des del 23-F
En la seva intervenció, Feijóo ha llançat tota la cavalleria per sobre al PSOE, i en especial a Sánchez, que es troba absent durant la sessió per una cimera amb el rei de Jordània. El líder del PP l'ha criticat per no ser-hi i també ha acusat el president espanyol d'estar disposat a tot el que sigui "necessari" per continuar al capdavant de la presidència. Ha elevat, també, el to contra l'amnistia. A parer seu representa "corrupció política", ja que és una concessió a l'independentisme a canvi d'aconseguir els seus vots. La mateixa acusació va fer durant el debat d'investidura de Sánchez, i també ha advertit que l'amnistia només és l'inici i que després arribaran noves concessions. "Poden retorçar la Constitució i desqualificar-nos com fan, però res no farà canviar la realitat dels fets: aquest és el primer pagament d'una investidura que han comprat", ha dit.
El líder del PP també ha difós la idea que l'amnistia suposa uns privilegis per a un grup de persones i que el govern espanyol vulnera la separació de poders. Un discurs que també s'ha sentit als carrers de Madrid, quan s'ha argumentat que l'amnistia suposa trencar la igualtat entre espanyols. "Res pels interessos dels espanyols, tot per a Pedro Sánchez", ha reblat Feijóo. De fet, ha situat la jornada com la "més trista" des del 23-F. Així mateix, ha anunciat que impulsaran una comissió d'investigació per vigilar els pactes del PSOE amb l'independentisme. Per últim, ha dedicat part de la seva intervenció a llançar un dard a Junts: "Senyora Nogueras, amb l'amnistia abandonaran per sempre la independència? Ara se sentiran més units a Espanya que mai?".
Junts es reivindica davant d'ERC i Rufián parla del referèndum
No ha contestat a la pregunta la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, sinó que la intervenció ha anat a càrrec del diputat Josep Maria Cervera. "L'amnistia en cap cas serà una renúncia a la independència de Catalunya", ha volgut deixar clar. També ha dedicat part de la seva intervenció a reivindicar el paper del seu partit enfront d'ERC, a qui ha retret dir fa uns mesos que l'amnistia estava "feta" per "interessos partidistes". De fet, ha volgut assenyalar el paper de dues persones de Junts i el seu entorn en l'elaboració de la llei de l'amnistia: l'advocat Gonzalo Boye i l'exdiputat Josep Pagès. "La de Junts ha estat una feina de país i no una fita més del que alguns van iniciar pel seu compte amb els indults i la reforma del codi penal, buscant el perdó", ha afegit. També ha negat, malgrat que el PSOE ho digui per activa i passiva, que l'amnistia no va ni de "perdó" ni de "convivència", sinó de "reparar una injustícia". "Quan Junts entrem a l'equació passen coses que ens deien que eren impossibles", ha reblat.
Des d'ERC no han volgut entrar en l'intercanvi de retrets amb Junts. El portaveu, Gabriel Rufián, ha reivindicat l'amnistia com una "solució política" que "salda un deute" amb Catalunya. "A Catalunya estem preparats per guanyar o perdre un referèndum. I vostès? Ho dic perquè fa quatre anys un ple com aquest era impossible. Què passarà d'aquí a quatre anys?", ha llançat a l'aire. Ara l'independentisme se sentirà més espanyol i respectarà la Constitució? Ha preguntat el PP en la seva intervenció. "Hi ha articles de la Constitució que m'agraden enormement, que són bonics. Com el 47, que parla del dret a l'habitatge", ha contestat Rufián. El republicà també ha carregat contra els populars i el seu silenci enfront de les proclames xenòfobes que s'han escoltat als carrers de Madrid. "A part de donar banderes a la gent, quina és la seva proposta?", ha tancat.
Sumar situa l'amnistia com un "oblit judicial" però no polític
Per últim, Aina Vidal, de Sumar i representant dels comuns a Madrid, ha reivindicat l'amnistia com una eina d'"oblit judicial", però no polític. "Memòria cal tenir-ne. No oblidaré els plens del 2017, ni els anys de paràlisi, ni les retallades d'Artur Mas. No oblidaré res d'això. Tampoc la por que vaig sentir l'1-O pensant que li podien obrir el cap al meu pare", ha dit. Ha reivindicat també l'amnistia com una oportunitat per "superar" i "tancar ferides", i ha recordat que a Catalunya l'independentisme ja ha pagat les seves responsabilitats per l'1-O: "No és poca la gent que ha estat anys en presó". Amb tot, ha esperat que la mesura serveixi per deixar enrere "l'època de porres" i de "declaracions unilaterals".