Amb l'esquerra social espanyola fora del règim, Catalunya mirant nord enllà i Twitter bullint, el PSOE es prepara per fer un últim servei a la causa. Disciplinadament, ordenadament, els socialismes espanyol i català es disposen a apuntalar la vella política de la transició -en pacte permanent amb el PP- tot blindant la perpetuació monàrquica. Com era d'esperar, les restes del PSOE i el que queda d'El País exhibeixen impúdicament el que han estat sempre: L'esquerra que arrossega el pecat original del pacte amb les elits franquistes.

Perquè el PSOE ja no pot sobreviure. Sense el catalanisme, el basquisme i el galleguisme; sense l'esquerra que trepitja el carrer; sense entendre les xarxes socials; sense acceptar el dret a decidir sobre res; sense autocrítica per tres dècades d'hipocresia; sense reconèixer la corrupció... I, sobretot, sense poder donar de menjar als milers de funcionaris de partit que tenen fora d'Andalusia, el PSOE recuperarà el paper que va tenir durant el franquisme. O sigui, cap.

Votaran el que els digui el PP i faran de bons vasalls. I es quedaran asseguts en les seves poltrones fins que, l'any que ve, torni un altre Pablo Iglesias a enterrar les restes del que un dia va ser un partit honrat. Un final terrible, però inevitable.