17
de juny
de
2020, 19:50
Actualitzat:
18
de juny,
20:57h
L'inspector Jordi Arasa, condemnat pel desallotjament del 15-M, i els sis mossos acusats d'una agressió racista a un jove de Sant Feliu Sasserra -acreditada per una gravació- segueixen exercint a la policia catalana. El conseller de l'Interior, Miquel Buch, ha subratllat que han deixat de fer-ho al carrer i se'ls ha relegat a tasques administratives. I aquest dimecres ha assegurat al Parlament que, fins que el procés judicial no culmini amb sentència ferma, no pot anar més enllà. El règim disciplinari de la policia catalana, però, no diu això.
El seu article 24 destaca que "la iniciació d'un procediment penal contra membres del cos de Mossos d'Esquadra no impedeix la instrucció pels mateixos fets dels expedients disciplinaris, amb l'adopció, si s'escau, de les mesures cautelars que es considerin oportunes". I quines són les mesures cautelars possibles? L'article 33 concreta que poden consistir "en la suspensió provisional o en l'adscripció a un altre lloc de treball".
Així, davant de la possibilitat de traslladar els agents o suspendre'ls fins a la resolució judicial, Buch ha optat per la primera opció. El mateix reglament apunta que les dues mesures cautelars "es poden adoptar com a conseqüència de la gravetat dels fets perseguits, bé amb la finalitat de garantir la normalitat del servei al qual està adscrit l'expedientat o perquè no s'obstaculitzi la tramitació de l'expedient".
En aquest sentit, tant el conseller com Quim Torra s'han compromès a prendre les decisions "més radicals" amb els agents investigats per racisme, fins al punt d'expulsar-los, però només un cop hi hagi sentència. Al·leguen que, fins llavors, no es podrà saber qui va participar directament en les agressions. Tot i això, ja s'han pres mesures cautelars amb tots sis denunciats, el trasllat. Amb Arasa, Buch també va defensar que el jutge és l'únic que pot prendre una decisió sobre la seva situació mentre hi hagués un procés obert i que, fins llavors, tan sols se'l podia apartar del carrer.
El cert, però, és que el reglament disciplinari preveu explícitament la possibilitat de suspendre un agent mentre està pendent de resolució d'un judici. Fins al punt que la suspensió provisional pot durar, amb caràcter ordinari, sis mesos com a màxim, però, si hi ha una causa penal oberta, pot allargar-se més i "es podrà prolongar fins que s'acabi l'expedient disciplinari", la resolució del qual arribarà condicionada i posteriorment a la decisió del tribunal.
Fonts dels Mossos consultades per NacióDigital justifiquen la decisió adoptada per Interior. En el cas dels agents racistes del Bages, insisteixen que no se'ls ha suspès perquè falta saber qui és l'autor o autors de l'agressió, i consideren que no se'ls pots suspendre a tots pel simple fet d'estar al lloc dels fets sense saber si hi han participat. En el cas d'Arasa, les mateixes fonts apunten que s'ha considerat el trasllat com "la millor opció" i recorden que la sentència de l'Audiència de Barcelona no és ferma i encara es pot recórrer.
El mateix reglament disciplinari apunta que la resolució d'un expedient intern dels Mossos no pot concloure's fins que "la sentència que es dicti en l'àmbit penal sigui ferma, la qual vincularà l'Administració en els fets que es declarin provats". Així, el cos no podria dictar una sanció definitiva abans que la justícia dictés l'última resolució i, si acabés absolent el mosso per uns fets, l'expedient intern no podria sancionar-lo pels mateixos, ni al revés. Res impedeix, però, aplicar mesures cautelars, com de fet ja ha ocorregut amb el trasllat.
La suspensió provisional: sense placa ni part del sou
Què implica la suspensió provisional? És una mesura que depèn de "la gravetat dels fets comesos, les circumstàncies concretes de cada cas i l'expedient personal" de l'agent i comporta la pèrdua provisional de l'uniforme, l'arma i la credencial, així com de les retribucions corresponents al complement específic i a les gratificacions extraordinàries. Si al final el mosso fos absolt -i no se l'expulsés ni es dictés una sanció de suspensió definitiva-, hauria de ser reincorporat i percebre les retribucions deixades de cobrar durant la suspensió provisional.
I què ha d'ocórrer perquè finalment s'expulsi del cos un agent? Una opció és com a conseqüència d'una sentència ferma que comporti la pena d'inhabilitació -com la que va dictar-se sobre Arasa, per bé que aquesta encara es pot recórrer- i l'altra, si s'acredita que ha comès una falta molt greu d'entre les reconegudes en el règim disciplinari del cos. Aquesta llista fins a 27 actuacions considerades com a molt greus, entre les quals es podrien incloure els casos polèmics recents.
Suposaria una falta molt greu, per exemple, "tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social", tal com es podria aplicar al cas de Sant Feliu Sasserra. També ho és "la inflicció de tortures o maltractaments i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral", un article que podria incloure els aspectes pels quals ha estat condemnat Arasa.
Ara bé, la comissió d'una falta molt greu no implica automàticament la suspensió del cos, sinó que podria comportar també la suspensió de funcions per un termini d'entre un i sis anys, amb la pèrdua de les retribucions corresponents. Si s'optés per la separació del cos, la mesura més dura, la decisió final no l'hauria de prendre Buch o la seva conselleria, sinó el Govern de la Generalitat en ple.
En tot cas, Buch ha asseverat que, per ara, s'ha tipificat a tots els agents acusats de racisme amb una falta "greu" i no molt greu. Si es mantingués aquesta categoria, no es podrien expulsar els agents si no és per inhabilitació explícita, ja que les sancions per falta greu van des del simple trasllat a una suspensió de menys d'un any. Ara bé, aquesta podria ser la represàlia mínima, només per als agents que, tot i estar presents, no van actuar en l'agressió racista, mentre que els actors principals n'haurien comès una de molt greu. I és que el règim disciplinari contempla que encobrir una falta molt greu, tot i no cometre-la, comporta l'assumpció d'una falta greu.
El seu article 24 destaca que "la iniciació d'un procediment penal contra membres del cos de Mossos d'Esquadra no impedeix la instrucció pels mateixos fets dels expedients disciplinaris, amb l'adopció, si s'escau, de les mesures cautelars que es considerin oportunes". I quines són les mesures cautelars possibles? L'article 33 concreta que poden consistir "en la suspensió provisional o en l'adscripció a un altre lloc de treball".
Així, davant de la possibilitat de traslladar els agents o suspendre'ls fins a la resolució judicial, Buch ha optat per la primera opció. El mateix reglament apunta que les dues mesures cautelars "es poden adoptar com a conseqüència de la gravetat dels fets perseguits, bé amb la finalitat de garantir la normalitat del servei al qual està adscrit l'expedientat o perquè no s'obstaculitzi la tramitació de l'expedient".
En aquest sentit, tant el conseller com Quim Torra s'han compromès a prendre les decisions "més radicals" amb els agents investigats per racisme, fins al punt d'expulsar-los, però només un cop hi hagi sentència. Al·leguen que, fins llavors, no es podrà saber qui va participar directament en les agressions. Tot i això, ja s'han pres mesures cautelars amb tots sis denunciats, el trasllat. Amb Arasa, Buch també va defensar que el jutge és l'únic que pot prendre una decisió sobre la seva situació mentre hi hagués un procés obert i que, fins llavors, tan sols se'l podia apartar del carrer.
El cert, però, és que el reglament disciplinari preveu explícitament la possibilitat de suspendre un agent mentre està pendent de resolució d'un judici. Fins al punt que la suspensió provisional pot durar, amb caràcter ordinari, sis mesos com a màxim, però, si hi ha una causa penal oberta, pot allargar-se més i "es podrà prolongar fins que s'acabi l'expedient disciplinari", la resolució del qual arribarà condicionada i posteriorment a la decisió del tribunal.
Fonts dels Mossos consultades per NacióDigital justifiquen la decisió adoptada per Interior. En el cas dels agents racistes del Bages, insisteixen que no se'ls ha suspès perquè falta saber qui és l'autor o autors de l'agressió, i consideren que no se'ls pots suspendre a tots pel simple fet d'estar al lloc dels fets sense saber si hi han participat. En el cas d'Arasa, les mateixes fonts apunten que s'ha considerat el trasllat com "la millor opció" i recorden que la sentència de l'Audiència de Barcelona no és ferma i encara es pot recórrer.
El mateix reglament disciplinari apunta que la resolució d'un expedient intern dels Mossos no pot concloure's fins que "la sentència que es dicti en l'àmbit penal sigui ferma, la qual vincularà l'Administració en els fets que es declarin provats". Així, el cos no podria dictar una sanció definitiva abans que la justícia dictés l'última resolució i, si acabés absolent el mosso per uns fets, l'expedient intern no podria sancionar-lo pels mateixos, ni al revés. Res impedeix, però, aplicar mesures cautelars, com de fet ja ha ocorregut amb el trasllat.
La suspensió provisional: sense placa ni part del sou
Què implica la suspensió provisional? És una mesura que depèn de "la gravetat dels fets comesos, les circumstàncies concretes de cada cas i l'expedient personal" de l'agent i comporta la pèrdua provisional de l'uniforme, l'arma i la credencial, així com de les retribucions corresponents al complement específic i a les gratificacions extraordinàries. Si al final el mosso fos absolt -i no se l'expulsés ni es dictés una sanció de suspensió definitiva-, hauria de ser reincorporat i percebre les retribucions deixades de cobrar durant la suspensió provisional.
I què ha d'ocórrer perquè finalment s'expulsi del cos un agent? Una opció és com a conseqüència d'una sentència ferma que comporti la pena d'inhabilitació -com la que va dictar-se sobre Arasa, per bé que aquesta encara es pot recórrer- i l'altra, si s'acredita que ha comès una falta molt greu d'entre les reconegudes en el règim disciplinari del cos. Aquesta llista fins a 27 actuacions considerades com a molt greus, entre les quals es podrien incloure els casos polèmics recents.
Suposaria una falta molt greu, per exemple, "tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social", tal com es podria aplicar al cas de Sant Feliu Sasserra. També ho és "la inflicció de tortures o maltractaments i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física o moral", un article que podria incloure els aspectes pels quals ha estat condemnat Arasa.
Ara bé, la comissió d'una falta molt greu no implica automàticament la suspensió del cos, sinó que podria comportar també la suspensió de funcions per un termini d'entre un i sis anys, amb la pèrdua de les retribucions corresponents. Si s'optés per la separació del cos, la mesura més dura, la decisió final no l'hauria de prendre Buch o la seva conselleria, sinó el Govern de la Generalitat en ple.
En tot cas, Buch ha asseverat que, per ara, s'ha tipificat a tots els agents acusats de racisme amb una falta "greu" i no molt greu. Si es mantingués aquesta categoria, no es podrien expulsar els agents si no és per inhabilitació explícita, ja que les sancions per falta greu van des del simple trasllat a una suspensió de menys d'un any. Ara bé, aquesta podria ser la represàlia mínima, només per als agents que, tot i estar presents, no van actuar en l'agressió racista, mentre que els actors principals n'haurien comès una de molt greu. I és que el règim disciplinari contempla que encobrir una falta molt greu, tot i no cometre-la, comporta l'assumpció d'una falta greu.