09
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
14:10h
"El PSC i, en concret, Salvador Illa, han tingut una responsabilitat important a l'hora de normalitzar les relacions entre el PSOE i Junts". Jaume Asens, el negociador designat per Yolanda Díaz per vehicular els contactes amb Carles Puigdemont i el seu partit, s'expressava amb aquesta claredat dimarts al programa No ho sé de RAC1. Asens recordava un fet que ja havia transcendit: que abans de les eleccions del 23-J ja es va reunir amb Illa per explorar un apropament a l'expresident de la Generalitat si feien falta els vots de Junts per investir Pedro Sánchez. I també detallava que aquestes trobades amb el líder del PSC es van repetir després dels comicis espanyols, per planificar moviments. "En Salvador ha fet una feina pedagògica Ha estat un actor important", explicava Asens per descriure el rol del primer secretari dels socialistes catalans, que va intuir que l'aritmètica parlamentària podia exigir un estovament de les relacions amb Waterloo.
L'entorn d'Illa persegueix més discreció. No hi ha hagut cap comunicació pública ni privada d'eventuals contactes amb Junts i encara menys una fotografia amb Puigdemont, com la que sí que promoure Yolanda Díaz dilluns al Parlament Europeu, gestada amb l'ajuda d'Asens, ben connectat amb l'expresident i amic de Toni Comín. "Perquè surti bé s'ha d'explicar poc", exposava aquest divendres un dirigent destacat del PSC, que recalca el perfil baix exhibit pel partit. Una inexistent exposició pública que contrasta amb les maniobres a la penombra per ajudar a orientar les negociacions, en què Sumar està fent de llebre del PSOE per instal·lar la restitució de Puigdemont com a interlocutor.
"El PSC ha respectat sempre Junts com a interlocutor polític", destaquen fonts de la cúpula socialista per definir el camí traçat en els temps del postprocés. En els darrers mesos, especialment des de la sortida de Junts del Govern, els socialistes catalans han incrementat la relació amb la formació de Puigdemont, especialment al Parlament, on ERC pateix la falta de suports. A més, la coincidència programàtica en qüestions sectorials -des del suport a l'ampliació de l'aeroport del Prat fins a l'aval al Hard Rock- és recurrent. Amb ERC, la distància és més notòria, tot i que republicans i socialistes han pactat els últims pressupostos de la Generalitat, amb condicions fixades per Illa.
A les files socialistes subratllen els beneficis de la relació política per orientar Junts cap al pragmatisme. Una feina feta molt abans de conèixer la nova aritmètica del Congrés. "Era important que Junts tornés a fer política a Madrid", destaquen des de la cúpula del PSC. Si el partit de Jordi Turull s'obria a una nova etapa d'actitud pragmàtica -deien els socialistes ja en l'anterior legislatura espanyola- ERC perdia força negociadora a Madrid i les opcions de pacte es multiplicaven per al PSOE. "Hauria estat bo que hagués passat l'anterior legislatura", destaquen veus de la direcció del PSC.
El binomi entre el PSC i Junts va funcionar, per exemple, durant el darrer mandat de la Diputació de Barcelona, amb presidència socialista i quotes de poder per als juntaires. Aquell pacte es va segellar fa quatre anys amb el PDECat i va ser rebutjar per una part de l'espai polític capitanejat per Puigdemont, per bé que la signatura estampada per David Bonvehí es va acabar respectant. Una entesa a l'ens provincial que no es va repetir després de les últimes eleccions municipals, tot i les converses entre Illa i Turull per reeditar l'acord, que va trobar resistències. Quan van observar les dificultats, els socialistes van acabar retenint l'ens amb l'ajuda de dos alcaldes díscols de Junts i el vot de Tot per Terrassa. Més tard, al govern de la Diputació s'hi va afegir també ERC.
Però al PSC situen els quatre anys a la Diputació, així com les aliances en nombrosos ajuntaments, com l'exemple d'una col·laboració sòlida amb Junts. També recorden l'empatia exhibida perquè, coincidint amb el govern compartit a l'ens provincial en el darrer mandat, la parella de Puigdemont -Marcela Topor- presentés un programa a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) -l’empresa pública de la Diputació, que té com a objectiu gestionar el suport a l’audiovisual local català- que no ha desaparegut de la graella. De fet, el programa The Weekly Mag, fet en llengua anglesa, tindrà continuïtat a partir d'aquest octubre. Junts ja no és al govern de la Diputació, però la presidència continua sent socialista.
L'entorn d'Illa persegueix més discreció. No hi ha hagut cap comunicació pública ni privada d'eventuals contactes amb Junts i encara menys una fotografia amb Puigdemont, com la que sí que promoure Yolanda Díaz dilluns al Parlament Europeu, gestada amb l'ajuda d'Asens, ben connectat amb l'expresident i amic de Toni Comín. "Perquè surti bé s'ha d'explicar poc", exposava aquest divendres un dirigent destacat del PSC, que recalca el perfil baix exhibit pel partit. Una inexistent exposició pública que contrasta amb les maniobres a la penombra per ajudar a orientar les negociacions, en què Sumar està fent de llebre del PSOE per instal·lar la restitució de Puigdemont com a interlocutor.
"El PSC ha respectat sempre Junts com a interlocutor polític", destaquen fonts de la cúpula socialista per definir el camí traçat en els temps del postprocés. En els darrers mesos, especialment des de la sortida de Junts del Govern, els socialistes catalans han incrementat la relació amb la formació de Puigdemont, especialment al Parlament, on ERC pateix la falta de suports. A més, la coincidència programàtica en qüestions sectorials -des del suport a l'ampliació de l'aeroport del Prat fins a l'aval al Hard Rock- és recurrent. Amb ERC, la distància és més notòria, tot i que republicans i socialistes han pactat els últims pressupostos de la Generalitat, amb condicions fixades per Illa.
A les files socialistes subratllen els beneficis de la relació política per orientar Junts cap al pragmatisme. Una feina feta molt abans de conèixer la nova aritmètica del Congrés. "Era important que Junts tornés a fer política a Madrid", destaquen des de la cúpula del PSC. Si el partit de Jordi Turull s'obria a una nova etapa d'actitud pragmàtica -deien els socialistes ja en l'anterior legislatura espanyola- ERC perdia força negociadora a Madrid i les opcions de pacte es multiplicaven per al PSOE. "Hauria estat bo que hagués passat l'anterior legislatura", destaquen veus de la direcció del PSC.
El binomi entre el PSC i Junts va funcionar, per exemple, durant el darrer mandat de la Diputació de Barcelona, amb presidència socialista i quotes de poder per als juntaires. Aquell pacte es va segellar fa quatre anys amb el PDECat i va ser rebutjar per una part de l'espai polític capitanejat per Puigdemont, per bé que la signatura estampada per David Bonvehí es va acabar respectant. Una entesa a l'ens provincial que no es va repetir després de les últimes eleccions municipals, tot i les converses entre Illa i Turull per reeditar l'acord, que va trobar resistències. Quan van observar les dificultats, els socialistes van acabar retenint l'ens amb l'ajuda de dos alcaldes díscols de Junts i el vot de Tot per Terrassa. Més tard, al govern de la Diputació s'hi va afegir també ERC.
Però al PSC situen els quatre anys a la Diputació, així com les aliances en nombrosos ajuntaments, com l'exemple d'una col·laboració sòlida amb Junts. També recorden l'empatia exhibida perquè, coincidint amb el govern compartit a l'ens provincial en el darrer mandat, la parella de Puigdemont -Marcela Topor- presentés un programa a la Xarxa Audiovisual Local (XAL) -l’empresa pública de la Diputació, que té com a objectiu gestionar el suport a l’audiovisual local català- que no ha desaparegut de la graella. De fet, el programa The Weekly Mag, fet en llengua anglesa, tindrà continuïtat a partir d'aquest octubre. Junts ja no és al govern de la Diputació, però la presidència continua sent socialista.