18
de gener
del
2024
Actualitzat
el
19
de gener
a les
16:48h
Ja hi ha data. El 30 de gener el Congrés dels Diputats aprovarà, previsiblement, l'amnistia i aquesta farà camí cap al Senat. Allà el PP intentarà dilatar-la al màxim, però no ho podrà fer durant més de dos mesos. Així, a la primavera arribarà l'aprovació definitiva de la mesura de gràcia, que llavors haurà d'afrontar un nou camí tortuós, passant sota la revisió del Tribunal Constitucional i topant de cara amb l'oposició dels jutges, que ja han mostrat majoritàriament que hi estan en contra. Malgrat les proves de foc, però, tot va en la direcció esperada pels promotors de l'amnistia i res indica que perilli. Tampoc la picabaralla política d'aquests dies al voltant de les esmenes i els desacords entre el PSOE i ERC i Junts. La maniobra beu de la voluntat de marcar perfil dels socialistes i juntaires, però més enllà de l'escenificació, tot és al seu lloc.
Aquest dijous l'amnistia ha superat el tràmit de passar per la comissió de Justícia. Ara bé, enmig de tot plegat hi ha aspectes que encara ballen per les discrepàncies entre el PSOE i l'independentisme. A la comissió només s'hi han aprovat les esmenes que s'havien acordat entre els socialistes i ERC, però no les que havien presentat ERC i Junts per blindar el terrorisme. Una de les novetats de la jornada, però, és que la formació de Carles Puigdemont s'ha posicionat a favor de les esmenes pactades per socialistes i republicans, que dimarts no van signar. Tot i això, encara hi ha temps per introduir canvis a la llei i les negociacions es mantindran. Fonts consultades per Nació confien poder arribar a un punt intermedi entre les posicions, especialment pel que fa al terrorisme. Què signifiquen els moviments dels últims dies?
Aquest dijous l'amnistia ha superat el tràmit de passar per la comissió de Justícia. Ara bé, enmig de tot plegat hi ha aspectes que encara ballen per les discrepàncies entre el PSOE i l'independentisme. A la comissió només s'hi han aprovat les esmenes que s'havien acordat entre els socialistes i ERC, però no les que havien presentat ERC i Junts per blindar el terrorisme. Una de les novetats de la jornada, però, és que la formació de Carles Puigdemont s'ha posicionat a favor de les esmenes pactades per socialistes i republicans, que dimarts no van signar. Tot i això, encara hi ha temps per introduir canvis a la llei i les negociacions es mantindran. Fonts consultades per Nació confien poder arribar a un punt intermedi entre les posicions, especialment pel que fa al terrorisme. Què signifiquen els moviments dels últims dies?
Estava pactada la llei d'amnistia?
La llei d'amnistia es va pactar en els acords d'investidura de Pedro Sánchez. Quedava acordada tant en el document PSOE-ERC, com en el de PSOE-Junts. El text jurídic va entrar a registre el 13 de novembre a proposta del PSOE. La idea inicial era que es registrés amb la signatura de tots els socis de Sánchez, però els dubtes d'última hora d'ERC ho van impedir. A partir d'aquest moment, els republicans van assegurar que presentarien esmenes per blindar el terrorisme i especialment el cas de Tsunami Democràtic, on hi ha implicada la secretària general dels republicans, Marta Rovira, i també Puigdemont. Junts, l'endemà de registrar-se la llei assegurava que no en presentaria perquè la llei d'amnistia "ha costat molt de pactar", en paraules del seu secretari general, Jordi Turull. Ara, les posicions han canviat i Junts també ha presentat retocs, però l'amnistia estava i està pactada.Pesa la disputa independentista?
Malgrat que la discussió sigui a Madrid, el camp de batalla és a Catalunya i no es pot deslligar de les eleccions catalanes que se celebraran d'aquí a un any (ERC ja ha dit que ratificarà Pere Aragonès). Junts i els republicans, exsocis i contrincants independentistes, necessiten marcar perfil. Els acords per la investidura de Sánchez van ser una competició pels rèdits. Però també ho va ser la setmana passada el moviment in extremis de Junts per aprovar els decrets del govern espanyol a canvi de cessions en immigració, que en un principi havien de ser "integrals", però que tot just ara comença la negociació. La competició es manté ara en les negociacions sobre l'amnistia.
Per què Junts i ERC van decidir presentar esmenes?
Els principals punts que volien reforçar els independentistes són l'encaix del delicte de terrorisme, l'efectivitat de la llei encara que hi hagi impugnacions a Europa o al Constitucional, i blindar els casos de lawfare que no estan directament vinculats a les consultes del 9-N i l'1-O, però sí al procés independentista. ERC i Junts creuen que amb les seves propostes, totes aquestes qüestions quedaran més protegides davant les previsibles maniobres judicials per no aplicar la llei o retardar-ne els efectes. Res no fa pensar que les negociacions de les esmenes posin en risc l'aprovació de la llei al Congrés, però sí que s'ha d'escenificar que es pressiona el PSOE en la línia de marcar perfil.Per què Junts no va signar les esmenes del PSOE?
"No formem part de cap bloc espanyol. Ni ho formàvem, ni ho formarem hi hagi o no investidura". És un avís de la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, al PSOE a finals de setembre. Els juntaires volen actuar amb autonomia pròpia, un moviment lligat a la necessitat de diferenciar-se amb ERC, i per això es mouen al marge de les lògiques del bloc de la investidura. Ho van fer amb els decrets i ho han fet ara amb les esmenes a l'amnistia. Ara bé, malgrat que no signessin les esmenes del PSOE dimecres, que eren estrictament de caràcter tècnic, aquest dijous les han acabades votant a favor i en les darreres setmanes hi han estat treballant.
Està amenaçada la llei si el PSOE no aprova les esmenes d'ERC i Junts?
La necessitat que tenen tant el PSOE com l'independentisme que la llei tiri endavant fa pensar que res no la posarà en perill. Els tempos de la tramitació de la llei lliguen els independentistes a Sánchez. Els socialistes volen superar d'una vegada aquest debat que els ha suposat costos electorals i l'independentisme vol culminar la desjudicialització. Ara bé, les negociacions s'intensificaran amb l'objectiu d'arribar a un consens. Pot consistir en precisions en el redactat, per acotar quins casos concrets de terrorisme queden fora de la llei, de tal manera que els encausats per Tsunami o, sobretot, els CDR de l'operació Judes, s'hi puguin acollir. Entre els negociadors hi ha el temor que, de cara a Europa, una amnistia que empari delictes de terrorisme no sigui vista amb bons ulls, malgrat que tota la llei està pensada perquè passi el filtre tant del TC com de la justícia europea. Les esmenes del PSOE sobre aquest delicte no suposen cap canvi respecte al que ja s'havia pactat.