Si hi ha alguna cosa que genera consens unànime dins del sobiranisme és que l'Estat, a diferència del 9-N, farà tot el que pugui perquè no hi hagi urnes ni paperetes el mes de setembre, quan el Govern preveu celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya. L'executiu espanyol i les institucions judicials, que només han pogut condemnar el procés de participació tres anys després, vigilen de prop cada pas de la Generalitat i del Parlament, però fins ara només s'han hagut de dedicar a perseguir declaracions d'intencions relacionades amb la futura consulta vinculant. En les properes setmanes, això sí, el Govern farà el primer gest en ferm: licitar la compra d'urnes. I és aquí on el pols entre la Generalitat i l'Estat -traslladat a l'esfera judicial- entrarà en una fase desconeguda.

Els consellers acumulen ja en aquesta legislatura cinc advertències del Tribunal Constitucional (TC). Aquest cop són personalitzades i en tot moment s'hi pot llegir que, en cas de no complir-les, hi poden haver "conseqüències penals". Un alt dirigent governamental que seguia aquest matí la comitiva que ha acompanyat Carme Forcadell i Anna Simó a declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) insistia que el Govern ha decidit "assumir col·lectivament tots els riscos". I afegia: "Qui no estigui convençut, que plegui". Tots els consellers van signar fa dues setmanes i mitja un document de compromís amb el referèndum que, per ara, impossibilita fer marxa enrere als dirigents que tenen més dubtes sobre el full de ruta consensuat entre el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras.
 
El mateix Puigdemont ha demanat en reunions privades -de tots els consellers i també davant només dels consellers del PDECat- que ara toca "compromís" i que s'anirà "fins al final" amb el referèndum. El gest de comprar les urnes -que havia generat tensions fortes entre Governació, en mans de Meritxell Borràs, i Vicepresidència, el departament encarregat de l'arquitectura de la consulta vinculant- ha servit al Govern per exemplificar que els tràmits legals van endavant i que tot estarà llest al setembre. La data límit per tenir preparades totes les licitacions és aquest maig -a tot estirar, principis de juny-, amb la previsió de convocar legalment el referèndum a principis de setembre.

Les reunions entre Puigdemont i Junqueras, després de la polèmica oberta per la filtració de les paraules de David Bonvehí a Manresa, s'han intensificat al mateix temps que es posava en marxa un mecanisme de coordinació entre el PDECat i ERC per evitar noves discrepàncies. En aquest organisme hi figuren dirigents actuals dels dos partits i també exalts càrrecs com David Madí, Joan Puigcercós i Xavier Vendrell, segons va avançar divendres l'agència Efe. La CUP, en canvi, no hi tindrà cadira. L'anomenat estat major del procés es reforça en un moment clau en què tan necessari serà greixar la maquinària del referèndum com mobilitzar la ciutadania al carrer.

Protegir les urnes

Una escena és especialment reveladora, en aquest sentit. S'ha produït aquest matí, en plena comitiva cap al TSJC. Una senyora s'ha acostat a un conseller, li ha donat la mà i li ha dit: "No afluixeu". El dirigent governamental, després de deixar-li clar que això no passarà, li ha dit aquestes paraules: "Us hi haureu d'abocar per protegir físicament les urnes". Fonts de la conselleria d'Interior, fa unes setmanes, asseguraven a NacióDigital que un dels plans per evitar que els Mossos es veiessin obligats a treure les urnes -per una ordre judicial- era que hi hagués molta gent davant dels col·legis electorals i que la policia desistís per no alterar en excés l'ordre públic.

Un alt dirigent de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) recordava abans d'arrencar el seguici de Forcadell i Anna Simó cap al Passeig de Lluís Companys que entitats com la seva tindran un "paper molt rellevant" en la consecució del referèndum per tal que hi hagi urnes a tots els municipis de Catalunya. A l'ACM, des de principis d'any, recorden que abans del 9-N es va instal·lar un call center les hores abans de la votació per tal que tot l'operatiu funcionés. Dirigents de l'entitat s'han ofert per signar documents relacionats amb licitacions del referèndum en cas que a alguns alts càrrecs els "tremolin les cames", segons indiquen diverses fonts consultades. "El que queda clar és que, quan es comprin les urnes, sabrem de debò la resposta espanyola", resumeixen.
 
Les apel·lacions a la "mobilització permanent" són una constant en aquest tram del procés, ja sigui des del Govern o bé des de les entitats sobiranistes. El cert, però, és que la citació judicial d'aquest dilluns ha congregat menys gent que la primera declaració de Forcadell, fa només mig any. La previsió és que en les declaracions de Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet -aquest últim de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP)- encara siguin menys concorregudes, tots i els esforços de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per fletar autobusos cap al TSJC. L'ANC i Òmnium Cultural han aprofitat la jornada per inaugurar la caixa de solidaritat amb tots els encausats pel procés, destinada a sufragar el cost de multes i processos judicials.

El paper del Parlament

A la cambra catalana és on s'hi debatran, en el menor lapse de temps possible, les lleis de desconnexió. La més rellevant és la de transitorietat jurídica, que ha d'emparar el referèndum i de passada fixar els primers passos de l'autonomia cap a una hipotètica independència. Aquesta norma, assumeixen tots els actors sobiranistes, serà ràpidament aturada pel govern espanyol. Un dels dubtes que existeixen sobre l'actuació de l'Estat és si s'atrevirà a denunciar un per un els diputats -previsiblement 72, els que sumen Junts pel Sí i la CUP- que hi votin a favor.

Forcadell ja ha avisat que no pensa "coartar" en cap moment els debats que sorgeixin a la cambra, i ha indicat que la mesa no es convertirà en un "Tribunal Constitucional en miniatura" que censuri les iniciatives parlamentàries. "No ens doblegarem", ha assegurat en una declaració institucional al costat d'Anna Simó i la resta de membres de la mesa encausats. El sobiranisme no només haurà de combatre les envestides de l'Estat, sinó també els dubtes que els lletrats de la cambra han anat plantejant davant de votacions rellevants, com ara la inclusió del referèndum dins dels pressupostos.

Aquests pressupostos ja estan suspesos pel TC, de la mateixa manera que molt possiblement s'impugni l'acord marc que permetrà comprar urnes. El Govern insisteix que tots els procediments són "legals" dins del "marc català", però la visió de l'Estat no és precisament la mateixa. Abans de marxar de vacances, Puigdemont anunciarà -acompanyat per l'executiu, la majoria parlamentària i les entitats- la data i la pregunta del referèndum. Potser en aquell moment, el xoc judicial amb el govern espanyol ja haurà entrat en una nova dimensió desconeguda.
 

Els membres sobiranistes de la mesa, en la roda de premsa al Parlament Foto: Adrià Costa