25
d'octubre
de
2018, 12:44
Actualitzat:
17:14h
El Tribunal Suprem ha confirmat i donat validesa aquest dijous a la instrucció encapçalada pel magistrat de l'alt tribunal Pablo Llarena, i ha procedit a l'obertura del judici oral, que portarà al banc dels acusats els líders del procés català. El judici es realitzarà previsiblement, a finals de gener, i implicarà el trasllat dels acusats altra vegada a les presons de Madrid.
Aquest era l'últim pas que que faltava, abans que les parts remetin a l'alt tribunal els seus escrits d'acusació i defensa. Un anunci, a més, que dona sentit a les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, que aquest dijous ha afirmat que les qualificacions de la Fiscalia i de l'advocacia de l'Estat es donarien a conèixer a l'entorn del 2 d'octubre, és a dir, en el marc dels cinc dies hàbils des de l'anunci de la interlocutòria de conclusió de sumari.
Faltarà, doncs, que l'alt tribunal rebi peticions de pena o absolució, i dicti data d'inici de judici oral contra els líders independentistes. D'aquests, 18 persones han estat processades, vuit de les quals per rebel·lió, una pena que pot ascendir fins als 30 anys.
Durant el judici, que podria durar un mínim de dos mesos, es jutjarà el paper que van tenir els principals líders independentistes que resten en territori espanyol, durant el procés de planificació i desenvolupament del referèndum de l'1 d'octubre, així com també la funció que van desenvolupar els llavors dirigents de les entitats Òmnium i ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Com que Llarena va dividir la causa en dues peces separades -per diferenciar el cas dels polítics exiliats dels que seran jutjats-, el judici de l'1-O només implicarà Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Joaquim Forn (processats per rebel·lió i malversació), així com els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó (processats per desobediència i malversació); els exmembres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, tots ells processats per desobediència.
El Suprem també decreta l'arxiu definitiu de la causa per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, en no veure en ells indicis de delicte.
Els processats demanaven que es reobrís el sumari
Gairebé la totalitat dels processats per l'1-O van demanar, segons ha informat el Suprem, que es revoqués l'auto de conclusions i que, per tant, es retornés la causa a Llarena per tal de practicar noves diligències. En aquest sentit, els advocats consideraven "incompleta" la instrucció portada a terme pel jutge, i sol·licitaven poder realitzar més de 300 diligències per provar la innocència dels seus patrocinats.
No obstant això, el Suprem considera que la possibilitat d'incloure més volum de prova no pot convertir-se en una "segona oportunitat" per reactivar la tasca del jutge instructor i que, a més, això comportaria a un "inadmissible menyscabament del dret dels inculpats a tenir un procés sense dilacions indegudes". En altres paraules, el Suprem considera que reobrir el sumari "frustraria" la possibilitat dels acusats de tenir un judici "en un termini de temps raonable" i que, per tant, en efecte podria comportar una vulneració de drets.
Per altra banda, l'alt tribunal també ha rebutjat les acusacions d'indefensió que els advocats dels independentistes han al·legat, pel fet de no tenir un correcte accés al núvol virtual habilitat pel Suprem on es podia consultar el conjunt de la causa de forma digitalitzada. "El fet d'incloure un format digitalitzat no ha estat una excusa per introduir documents fins ara desconeguts per les parts", ha volgut aclarir el tribunal, que ha remarcat que allò que estava penjat al núvol, era també al sumari de la causa en format paper.
Aquest era l'últim pas que que faltava, abans que les parts remetin a l'alt tribunal els seus escrits d'acusació i defensa. Un anunci, a més, que dona sentit a les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, que aquest dijous ha afirmat que les qualificacions de la Fiscalia i de l'advocacia de l'Estat es donarien a conèixer a l'entorn del 2 d'octubre, és a dir, en el marc dels cinc dies hàbils des de l'anunci de la interlocutòria de conclusió de sumari.
Faltarà, doncs, que l'alt tribunal rebi peticions de pena o absolució, i dicti data d'inici de judici oral contra els líders independentistes. D'aquests, 18 persones han estat processades, vuit de les quals per rebel·lió, una pena que pot ascendir fins als 30 anys.
Durant el judici, que podria durar un mínim de dos mesos, es jutjarà el paper que van tenir els principals líders independentistes que resten en territori espanyol, durant el procés de planificació i desenvolupament del referèndum de l'1 d'octubre, així com també la funció que van desenvolupar els llavors dirigents de les entitats Òmnium i ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Com que Llarena va dividir la causa en dues peces separades -per diferenciar el cas dels polítics exiliats dels que seran jutjats-, el judici de l'1-O només implicarà Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Joaquim Forn (processats per rebel·lió i malversació), així com els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó (processats per desobediència i malversació); els exmembres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, tots ells processats per desobediència.
El Suprem també decreta l'arxiu definitiu de la causa per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, en no veure en ells indicis de delicte.
Els processats demanaven que es reobrís el sumari
Gairebé la totalitat dels processats per l'1-O van demanar, segons ha informat el Suprem, que es revoqués l'auto de conclusions i que, per tant, es retornés la causa a Llarena per tal de practicar noves diligències. En aquest sentit, els advocats consideraven "incompleta" la instrucció portada a terme pel jutge, i sol·licitaven poder realitzar més de 300 diligències per provar la innocència dels seus patrocinats.
No obstant això, el Suprem considera que la possibilitat d'incloure més volum de prova no pot convertir-se en una "segona oportunitat" per reactivar la tasca del jutge instructor i que, a més, això comportaria a un "inadmissible menyscabament del dret dels inculpats a tenir un procés sense dilacions indegudes". En altres paraules, el Suprem considera que reobrir el sumari "frustraria" la possibilitat dels acusats de tenir un judici "en un termini de temps raonable" i que, per tant, en efecte podria comportar una vulneració de drets.
Per altra banda, l'alt tribunal també ha rebutjat les acusacions d'indefensió que els advocats dels independentistes han al·legat, pel fet de no tenir un correcte accés al núvol virtual habilitat pel Suprem on es podia consultar el conjunt de la causa de forma digitalitzada. "El fet d'incloure un format digitalitzat no ha estat una excusa per introduir documents fins ara desconeguts per les parts", ha volgut aclarir el tribunal, que ha remarcat que allò que estava penjat al núvol, era també al sumari de la causa en format paper.
Auto de conclusió de sumari by naciodigital on Scribd
Interlocutòria d'obertura de judici oral by naciodigital on Scribd