Política

Els alemanys contra els nacionals

ARA A PORTADA

Juan José Omella, el cardenal que no sintonitzava amb el catalanisme Pep Martí i Vallverdú
El Papa, una passió a la catalana Ferran Casas i Manresa
El Papa situa Catalunya com a país d’acollida en un Lluís Companys ple Pep Martí i Vallverdú
L'Escolania de Montserrat emociona el Papa Lleó XIV amb el «Virolai» Redacció
El Papa, en català des de la Catedral: «Cal construir harmonia més enllà de tota polarització» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 19 de novembre de 2011 a les 22:59

Es miri com es miri, el que segur que no és Mariano Rajoy és un tecnòcrata d'aquests que tant agraden a Berlín. I, a més, el seu partit està carregat de nacionalisme, molt més que els socialistes portuguesos i grecs o la coalició de Berlusconi. El PP és l'avantguarda d'un moviment que exhibeix un espanyolisme primari, que ultrapassa la xenofòbia en alguns casos, sobretot quan es tracta dels catalans, però no únicament.

Tot això ve al cas perquè, passat el tràmit d'avui, Mariano Rajoy i el PP hauran d'assumir que Espanya té una sobirania molt limitada i que no podran prendre decisions sense consultar-les prèviament amb les institucions europees, que vol dir França i Alemanya. S'han acabat l'AVE i els aeroports de províncies, ja no hi haurà més exponosequè a no sé on i queda prohibit tornar a envair Perejil. Un drama.

El cas és que avui, 20-N, anirà a votar un exèrcit nacional que, a més -i com sempre-, voldrà passar l'Ebre. La diferència és que aquesta vegada no tenen l'ajuda dels alemanys i que, de fet, cada cop estan més lluny dels seus últims objectius.

Escull Nació com la teva font preferida de Google