Els borbons i Colau: una relació més que complexa

Les relacions del govern d'Ada Colau amb la monarquia han estat complexes des del primer dia. L'últim episodi ha estat la sentència que obliga l'Ajuntament de Barcelona a penjar un retrat del rei Felip VI, després que el bust retirat de Joan Carles I no s'hagi substituït per cap representació del cap de l'Estat. El govern municipal està ultimant un recurs en contra de la decisió judicial, cosa que se suma a la llista d'iniciatives de Colau per reduir la presència borbònica a la capital catalana.

La retirada del bust de l'ara rei emèrit va ser una de les primeres accions del govern amb la intenció de rebaixar la petjada de la monarquia. Dos anys i mig llargs després, i amb el mandat molt avançat, la polèmica ha reviscolat per la sentència emesa pel Jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona, que ha estimat el recurs que havia presentat la delegació del govern espanyol contra la decisió de treure el bust.

El consistori va justificar la retirada executada el juliol del 2015 amb l'argument que ja no era cap de l'Estat, perquè Joan Carles I havia abdicat l'any anterior. Després de retirar el símbol monàrquic, però, no ho va substituir per un retrat de Felip VI. Malgrat la sentència que obliga ara a posar-lo, l'Ajuntament subratlla que "no és ferma" i presentarà un recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Té de marge fins al 27 de març.

El consistori assegura que és el ple qui ha de decidir la simbologia de la sala de plens. Així és com es preveu a l'article 75 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), que va ser modificat el desembre del 2015 amb el suport de tots els grups excepte Ciutadans i el PP.

Reaccions dispars a la sentència

Des de l'oposició, Carina Mejías (Ciutadans), Jaume Collboni (PSC) i Alberto Fernández Díaz (PP) han exigit a Colau que compleixi la sentència. La regidora de la CUP Eulàlia Reguant ha reclamat just el contrari, desacatar, i ha advertit: "Si el posen, el traurem". Des del PDECat, el portaveu, Jaume Ciurana, considera que el fet d'obligar a col·locar el retret del rei va "més orientat a buscar conflicte que a solucionar problemes", mentre que ERC ha optat per no entrar a fer valoracions.

Ciutadans, el PSC i el PP reclamen a Colau que acati la sentència que obliga a penjar un retrat de Felip VI

També ha reaccionat al veredicte l'anterior comissionat de Programes de Memòria i líder dels "comuns", Xavier Domènech, que va ser precisament qui va supervisar la retirada del bust de Joan Carles I. Considera que la sentència "violenta la sobirania del ple municipal i de l'Ajuntament de Barcelona". De fet, ha recordat que "el sentit republicà històric de Barcelona" ha quedat palès.

Rebateig de noms de carrer

On més s'ha fet més palpable la tasca de Colau per rebaixar la presència borbònica és en un dels indrets més cèntrics de la ciutat. El govern de Colau va canviar fa gairebé un any el nom de la plaça de Joan Carles I -que es troba a l'encreuament entre Diagonal i el Passeig de Gràcia- i ha adoptat el popular de Cinc d'Oros.
 
A la tardor el consistori també va tramitar el canvi de nom dels Jardins Príncep de Girona pels del Baix Guinardó, atenent així una reivindicació històrica veïnal. Aquesta decisió ja s'estava gestant des de molt abans que es produïssin les càrregues policials de l'1 d'octubre i la posterior intervenció de Felip VI. El rebateig es preveia executar aquesta primavera, però l'Ajuntament no ha concretat encara quan serà.

L'Ajuntament té pendent d'executar el canvi de nom dels Jardins Príncep de Girona pels del Baix Guinardó

També s'ha plantejat a la ciutat substituir la denominació de l'avinguda Príncep d'Astúries per la de Riera de Cassoles, però tot just és una petició popular que no se li ha donat trasllat formal al consistori, segons concreten fonts municipals.

L'alcaldessa planta el rei al "besamanos" del Mobile

Més enllà del bust i els carrers, també hi ha les actuacions simbòliques, com la que va protagonitzar la mateixa Colau en el darrer Mobile World Congress (MWC) de no va participar en el denominat besamanos de just abans del sopar inaugural. L'alcaldessa va justificar el gest afirmant que les "coses es poden fer de manera diferent", i va agregar: "Molts esperàvem que el discurs del 3 d'octubre hagués estat més conciliador".

La primera edil va relatar després en una entrevista radiofònica que va intercanviar unes paraules amb el monarca. "Vaig ser molt franca, vaig dir-li el mateix que dic en públic", va ressaltar Colau, que considera que l'actitud del rei després del referèndum de l'1-O es va percebre com "una manca d'empatia molt important".

BComú no avala declarar Felip VI "persona non grata"

Malgrat l'actuació del govern municipal sobre la monarquia, per ara s'ha negat en dues ocasions a declarar Felip VI "persona non grata", i els dos cops s'ha debatut a proposta de la CUP. L'estiu del 2016 Barcelona en Comú (BComú) es va abstenir i va contribuir a evitar que la iniciativa prosperés, mentre que després de l'1-O també va evitar que prosperés una iniciativa similar amb el seu vot en contra.

El govern municipal va considerar que després de l'1-O era "inoportú" considerar el rei "persona non grata"

Aquest segon debat es va produir a la comissió de Presidència de l'Ajuntament, i implicava declarar Felip VI "persona non grata", així com tota la casa reial. Van votar a favor de la iniciativa el Grup Demòcrata -el PDECat-, ERC i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, de Demòcrates. El grup municipal de Colau, PSC, Cs i PP va tombar la iniciativa.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va argumentar que tot i que la seva formació és republicana i condemna el missatge que va llençar Felip VI després de l'1 d'octubre, fer aquest posicionament en aquell moment era "inoportú i no serviria de res". Els "cupaires" ja havien presentat un any abans aquesta proposició, però tampoc van aconseguir reunir els suports necessaris. Aleshores, el grup majoritari BComú i CiU –l'ara Grup Demòcrata- es van abstenir i van evitar que la iniciativa prosperés.