Barcelona en Comú proposa que l'Ajuntament de Barcelona treballi per dificultar l'accés a jocs d'apostes, tant en espais físics com en els digitals, amb l'objectiu de prevenir les addiccions. Ho ha anunciat aquest dimarts a la tarda el número dos de la candidatura, Joan Subirats, al costat de la desena de la llista i comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

Els comuns plantegen que l'Ajuntament no accepti el patrocini d'empreses d'apostes en esdeveniments o activitats i incloure en la planificació urbanística elements per evitar la "multiplicació" d'aquests espais, han explicat en una roda de premsa sobre les mesures de l'àmbit de la salut que vol promoure la candidatura d'Ada Colau si guanya les eleccions municipals del 26-M.

Barcelona en Comú també defensa bloquejar l'accés als serveis d'apostes a internet a la xarxa dels edificis municipals i biblioteques públiques i impulsar programes de prevenció en escoles, davant l'augment de la preocupació sobre les addiccions a aquests jocs i apostes, sobretot en els adolescents.

Els comuns volen crear el bus-dentista

A més, la candidatura que encapçala Colau també han anunciat la intenció de Barcelona en Comú de crear un bus centrat en la salut bucodental que visiti escoles, coordinat amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l'Institut Català de la Salut (ICS), per impulsar mesures de prevenció des de la infància.

Tarafa ha destacat que el dentista municipal per a persones derivades de serveis socials ha atès des que va obrir fa cinc mesos a 700 persones (amb 2.600 visites), i ha recordat que el ple va aprovar recentment crear un dentista municipal amb preus reduïts obert a tota la ciutadania: "És una gran fita del qual estem molt satisfets".

Subirats, per part seva, ha dit que aspiren a arribar a 36.000 persones a l'any amb aquest nou dentista municipal (el 12% dels barcelonins no té accés a aquests serveis), i ha ressaltat que també volen assegurar que 500 nens i nenes accedeixin anualment a la salut bucodental per prevenir futurs problemes.

Els comuns també proposen crear una targeta per a persones cuidadores. L'objectiu, reconèixer la seva tasca. La candidatura assegura que, actualment, una de cada quatre persones a la ciutat exerceix funcions cuidadores, encara que moltes vegades no es reconeixen com a tal. Per això, plantegen que aquesta targeta ofereixi avantatges en serveis de centres de salut als quals s'ha d'acudir habitualment, com l'aparcament i la cafetería, i descomptes en serveis i oci, cosa que encara està per detallar.

Pla de Salut Mental

Subirats i Tarafa han recordat que durant aquest últim mandat l'executiu de Colau ha promogut un Pla de Salut Mental "pioner", i ha apostat per obrir punts d'educació emocional en els districtes per prevenir problemes en aquest àmbit i oferir suport, a més de crear un telèfon dirigit a ñes persones que tenen o pensen que tenen trastorns mentals.

Subirats ha defensat que aquest telèfon de suport emocional funcioni les 24 hores i estigui coordinat amb serveis sanitaris de la ciutat i l'ICS, i ha recordat que ja hi ha el servei del Telèfon de l'Esperança, dirigit especialment a persones en situació de crisi: "No ens agradaria substituir res", ha garantit.

Peticions a la Generalitat

La candidatura de Colau també vol pressionar la Generalitat des del Consorci Sanitari de Barcelona -del qual formen part les dues administracions-, perquè incorpori en la seva cartera el dentista, igual que el servei de Podologia, que l'Ajuntament ofereix a persones vulnerables. "El CatSalut ha de tenir el servei d'Odontologia en la seva cartera. És tan important com la Traumatologia i la Cardiologia", ha afirmat Tarafa.

Els comuns han garantit que l'Ajuntament treballarà per reservar sòl per a centres sanitaris que necessiten amplicions o millores, entre els que han citat l'Hospital Clínic, el de la Vall d'Hebron i el del Mar, així com el CUAP Magòria, el CUAP i el CAP de Horta i quatre CAP més: el del Raval Nord, el de Fort Pienc, la Verneda i Congrés.

En aquest sentit, Tarafa ha assegurat que està demostrat que "el codi postal pesa molt més que el codi genètic" en l'àmbit de la salut, i ha defensat que les polítiques socials en salut van dirigides a revertir aquests indicadors i a reduir les bretxes de desigualtats en aquest àmbit.