11
d'octubre
de
2023, 19:30
Actualitzat:
20:39h
Els acadèmics del Govern ja tenen llest l'informe sobre l'acord de claredat encarregat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, ara sis mesos. El document, avançat per El Periódico i al qual ha tingut accés Nació, respon les cinc preguntes plantejades per Aragonès. Els nou experts ofereixen cinc propostes de referèndum acordat en la línia d'avançar en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Dues d'aquestes propostes consisteixen en una votació a Catalunya; les altres dues, impliquen una votació al conjunt de l'Estat; i la cinquena, és una barreja d'una votació a Catalunya i una altra a tot l'Estat. Malgrat que admeten que no és l'única opció, de l'informe se'n pot extreure que el referèndum amb pregunta clara i binària és l'opció més recomanable, tot i que té limitacions, per avançar en la resolució del conflicte.
El document, de 63 pàgines, d'alt contingut acadèmic i amb equilibris per aconseguir un consens, ha de servir de base per trobar eines per resoldre la carpeta territorial. No és un informe jurídic, per tant no entra a analitzar la viabilitat jurídica de les propostes que es plantegen, tot i que reconeix que el criteri del Tribunal Constitucional (TC) els darrers anys fa difícil que pugui tirar endavant un referèndum sobre un nou encaix entre Catalunya i Espanya. El president detallarà dilluns al migdia el seu posicionament, que passa per un referèndum sobre la independència. Abans, es reunirà amb els experts i farà una reunió extraordinària del Govern per traslladar l'informe als consellers.
En plenes negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez i mentre l'independentisme demana anar més enllà de l'amnistia i abordar, també, l'autodeterminació, els experts abonen diferents opcions de referèndum acordat -que podrien ser complementàries- que suposarien "formes de gestió del conflicte legítimes" seguint els principis de democràcia, imperi del dret i constitucionalisme, federalisme i protecció de les minories. També ofereixen dos "mecanisme anàlegs" al referèndum, que passarien per un acord entre institucions o bé unes eleccions plebiscitàries, que esmenessin els errors de la votació de 2015. No hi ha una opció millor que les altres, però sí que hi ha cert consens que la participació directa de la ciutadania és desitjable a l'hora de resoldre un conflicte territorial.
La segona opció és un "referèndum de ratificació al territori subestatal", que consistiria en una consulta a Catalunya sobre un "acord polític prèviament assolit sobre la independència o una nova acomodació en el si de l'Estat". Els experts plantegen aquí que es podria fer en el marc d'una reforma de l'Estatut. Aquesta via podria tenir més viabilitat jurídica, sobretot si es vol sotmetre a votació un nou acord d'encaix entre Catalunya i Espanya per la via de la reforma estatutària, i seria compatible amb la via d'un referèndum d'inici. "El procés d'acord podria contemplar un referèndum d'inici i un posterior referèndum de ratificació de l'acord també a Catalunya", sostenen els acadèmics.
Ara bé, no seria una opció habitual en termes comparats i, alhora, podria "generar més polarització i intensificació del conflicte" en cas que el resultat al conjunt d'Espanya fos diferent del de Catalunya. "La participació d'entrada del demos estatal a partir d'un referèndum podria comportar un tancament i no pas una obertura d'una solució negociada", apunten els acadèmics. Un referèndum per iniciar una reforma de la Constitució no està permès en l'ordenament jurídic espanyol, però els experts apunten que no s'hauria d'impedir una votació d'aquestes característiques en el marc d'una negociació política. "No són necessàriament incompatibles amb la Constitució", assenyala l'informe.
L'informe fa equilibris per satisfer totes les parts. Per això, malgrat que posa l'accent en el referèndum, inclou mecanismes anàlegs i ressalta les limitacions d'una votació sobre l'encaix territorial. "Un referèndum pot canalitzar alguna d'aquestes vies de solució, però difícilment proporcionarà, en si mateix, una resolució única, simple i efectiva per resoldre el conflicte amb tota la seva complexitat", sosté el document.
El document, de 63 pàgines, d'alt contingut acadèmic i amb equilibris per aconseguir un consens, ha de servir de base per trobar eines per resoldre la carpeta territorial. No és un informe jurídic, per tant no entra a analitzar la viabilitat jurídica de les propostes que es plantegen, tot i que reconeix que el criteri del Tribunal Constitucional (TC) els darrers anys fa difícil que pugui tirar endavant un referèndum sobre un nou encaix entre Catalunya i Espanya. El president detallarà dilluns al migdia el seu posicionament, que passa per un referèndum sobre la independència. Abans, es reunirà amb els experts i farà una reunió extraordinària del Govern per traslladar l'informe als consellers.
En plenes negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez i mentre l'independentisme demana anar més enllà de l'amnistia i abordar, també, l'autodeterminació, els experts abonen diferents opcions de referèndum acordat -que podrien ser complementàries- que suposarien "formes de gestió del conflicte legítimes" seguint els principis de democràcia, imperi del dret i constitucionalisme, federalisme i protecció de les minories. També ofereixen dos "mecanisme anàlegs" al referèndum, que passarien per un acord entre institucions o bé unes eleccions plebiscitàries, que esmenessin els errors de la votació de 2015. No hi ha una opció millor que les altres, però sí que hi ha cert consens que la participació directa de la ciutadania és desitjable a l'hora de resoldre un conflicte territorial.
Dues opcions de referèndum a Catalunya
Hi ha cinc opcions de referèndum. La primera opció de referèndum és un "referèndum d'inici al territori subestatal". Això seria consultar la ciutadania de Catalunya per tal que el Parlament obrís un procés de reforma constitucional que podria contemplar la independència i/o una nova acomodació en el si de l'Estat. Els experts sostenen que permetria identificar amb precisió les preferències de la ciutadania sobre la qüestió territorial, però també presenta dificultats pel que fa a la viabilitat jurídica i als efectes que podria tenir. "El seu resultat en principi no seria vinculant jurídicament i estaria supeditat a les negociacions posteriors entre els acords involucrats", ressalta l'informe.La segona opció és un "referèndum de ratificació al territori subestatal", que consistiria en una consulta a Catalunya sobre un "acord polític prèviament assolit sobre la independència o una nova acomodació en el si de l'Estat". Els experts plantegen aquí que es podria fer en el marc d'una reforma de l'Estatut. Aquesta via podria tenir més viabilitat jurídica, sobretot si es vol sotmetre a votació un nou acord d'encaix entre Catalunya i Espanya per la via de la reforma estatutària, i seria compatible amb la via d'un referèndum d'inici. "El procés d'acord podria contemplar un referèndum d'inici i un posterior referèndum de ratificació de l'acord també a Catalunya", sostenen els acadèmics.
Dues opcions de referèndum al conjunt de l'Estat
La tercera opció passa per un "referèndum d'inici al conjunt de l'Estat", és a dir, preguntar a la ciutadania espanyola si estaria d'acord que el govern espanyol autoritzés una consulta a Catalunya sobre la independència i/o una nova acomodació en el si de l'Estat. Això permetria analitzar els resultats de manera simultània a Catalunya i a Espanya. La quarta opció plantejada és un "referèndum de ratificació al conjunt de l'Estat". Consisteix a aprovar, per part de tota la ciutadania espanyola, els termes de la independència i/o d'una nova acomodació en el si de l'Estat acordat pels representants. Com a avantatge, aquestes dues opcions permetrien la participació al màxim nivell dels dos demoi (els conjunts de ciutadans implicats en el conflicte i que poden votar).Ara bé, no seria una opció habitual en termes comparats i, alhora, podria "generar més polarització i intensificació del conflicte" en cas que el resultat al conjunt d'Espanya fos diferent del de Catalunya. "La participació d'entrada del demos estatal a partir d'un referèndum podria comportar un tancament i no pas una obertura d'una solució negociada", apunten els acadèmics. Un referèndum per iniciar una reforma de la Constitució no està permès en l'ordenament jurídic espanyol, però els experts apunten que no s'hauria d'impedir una votació d'aquestes característiques en el marc d'una negociació política. "No són necessàriament incompatibles amb la Constitució", assenyala l'informe.
L'opció mixta: el referèndum doble
La cinquena opció que plantegen els experts és una via mixta, que consistiria en un "referèndum al territori subestatal i al conjunt de l'Estat". Seria, doncs, un "referèndum doble", que es podria fer de manera simultània o consecutiva per copsar "les preferències de les dues ciutadanies sobre un escenari específic d'acomodació amb qüestions diferenciades". Aquest plantejament també és inusual en termes comparats i podria, com en opcions anteriors, podria agreujar les diferències pel xoc entre majories estatals i minories territorials".L'informe fa equilibris per satisfer totes les parts. Per això, malgrat que posa l'accent en el referèndum, inclou mecanismes anàlegs i ressalta les limitacions d'una votació sobre l'encaix territorial. "Un referèndum pot canalitzar alguna d'aquestes vies de solució, però difícilment proporcionarà, en si mateix, una resolució única, simple i efectiva per resoldre el conflicte amb tota la seva complexitat", sosté el document.