27
de maig
de
2022, 19:00
Actualitzat:
30
de maig,
8:13h
La decisió del Govern d'ajornar la consulta sobre els Jocs d'Hivern, anunciada el mateix dia que s'havia de firmar el decret de convocatòria de la votació, il·lustra fins a quint punt la candidatura olímpica per al 2030 ha anat acompanyada d'incertesa. Les dificultats per segellar un acord amb l'Aragó -amb Javier Lambán com a principal escull- i la voluntat del Comitè Olímpic Espanyol (COE) de perseverar en el camí d'un projecte compartit han posposat les concrecions. La Generalitat, que diu comptar amb la complicitat del COE per explorar una proposta en solitari si el govern aragonès no es mou, pretenia definir la candidatura amb més diligència, per no comprometre les aspiracions catalanes. Però, ara mateix, la candidatura dels Jocs d'Hivern està congelada.
Tot i desplegar un discurs que deia estar ancorat en la neutralitat i insistir que la iniciativa olímpica passarà pel sedàs d'una consulta vinculant a les comarques implicades, el Govern aspira a fer realitat la cita olímpica. I continua remant per aconseguir una proposta solvent, que li permeti organitzar la votació ciutadana a la tardor. A Palau no tenen dubtes que el projecte serà productiu per al Pirineu, malgrat ser conscients que els Jocs no generen adhesió al conjunt del Parlament i acumulen veus crítiques en els territoris afectats. Aquests són els grans interrogants que no s'han resolt.
1. Diàleg amb el COE, incertesa amb l'Aragó. Al Govern es mostren satisfets per com han pilotat les negociacions amb el COE i l'Aragó. El diàleg amb el president de l'organisme olímpic, Alejandro Blanco, és fluid i amb el pas de les setmanes s'ha fet evident que el bloqueig arriba per la part aragonesa i especialment pel seu president. L'horitzó electoral de Lambán, que opta a la reelecció el 2023, ajuda a entendre les traves en les negociacions. El Govern insisteix que no s'aixecarà de la taula amb el COE, però manté com a punt de partida l'acord tècnic assolit, treballat durant sis reunions i que l'Aragó veia amb bons ulls.
La darrera proposta ferma situa 54 proves a l'Aragó i 42 a Catalunya. De tota manera, hi ha dubtes seriosos que Lambán canviï de criteri i accepti ara un acord. Catalunya tampoc vol fer cessions si l'altra part no s'obre a col·laborar. I, en aquest escenari d'estancament, el COE no descarta negociar directament amb estacions d'esquí de l'Aragó, al marge del que pugui dir el president aragonès, que maniobra perquè Pedro Sánchez faci de mediador entre les parts. L'opció de negociar amb les estacions directament és complexa.
2. Consulta sense data. A Palau es manté el compromís de celebrar la consulta sobre els Jocs a les comarques afectades -de fet, és un dels punts de l'acord d'investidura signat entre ERC i CUP-, però aquest divendres, dia en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia de signar el decret de convocatòria, ha decidit ajornar-la. La poca informació sobre la candidatura, provocada pel bloqueig de les negociacions, ha forçat l'executiu a moure's i posposar la votació, almenys fins a la tardor. Ara mateix, no té data. S'havia de fer el 24 de juliol i, tenint en compte que l'agost és inhàbil, es podria celebrar al setembre. "Volem que es faci el més aviat possible", remarcava aquest divendres la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.
L'ajornament té impacte directe en la campanya institucional que ja havia activat el Govern, que es podia veure per TV3, i que havia aixecat crítiques de sectors contraris als Jocs per manca d'imparcialitat. El gir de guió amb la consulta, fet a última hora, suposa una nova trava per a una candidatura que, a mesura que passen els dies, perd competitivitat respecte les altres opcions per acollir la cita olímpica. La setmana vinent, el president del COI visita la seu del COE a Madrid.
3. Les comarques afectades, entre el suport i la protesta. A les dificultats en la negociació s'hi suma el fet que el projecte olímpic no genera unanimitat al territori i, especialment, a les comarques afectades. El Govern esgrimeix que, en les diverses visites als municipis del Pirineu, els càrrecs governamentals mostren "predisposició" per acollir els Jocs. Una enquesta de la Generalitat apuntava que tres de cada quatre catalans avalen la candidatura als Jocs i la troben "interessant o estratègica". Això contrasta amb les protestes de les darrere setmanes, capitanejades per la Plataforma Stop JJOO, que es van concretar en una manifestació a Puigcerdà en què milers de persones van rebutjar la candidatura.
Les mateixes dades de l'enquesta elaborada per la Generalitat apunten que menys d'un 20% dels catalans defensa els Jocs amb fermesa i, si bé la majoria creu que el projecte acceleraria inversions i crearia ocupació, també considera que els llocs de treball serien precaris i provocaria un increment de turisme que no seria sostenible. El Govern no renunciarà a la candidatura olímpica i els sectors contraris exigeixen un projecte alternatiu que doni resposta als problemes reals del Pirineu.
4. El Govern i la neutralitat. A Palau han manifestat, des de l'inici de la legislatura, que l'executiu no imposaria els Jocs en contra del criteri del territori. L'argument de la consulta ha servit per desplegar un relat de neutralitat, acompanyat d'arguments sobre els beneficis per al Pirineu d'una candidatura olímpica "sostenible". L'apunt sobre la sostenibilitat de la proposta han acompanyat tots els discursos d'Aragonès i Vilagrà. El president, però, ha collat el missatge en les últimes compareixences, com en la del balanç del primer any del Govern, en què va fer una posta decidida pel projecte. "Els Jocs són bons. Volem els Jocs", va insistir el president.
El Govern no ha fet campanya pel "sí" en la consulta ni té previst fer-ho abans de la tardor, però no ha concretat quines inversions hi haurà al Pirineu en el cas que la candidatura del 2030 no prosperi. La falta de concreció sobre un projecte de futur per al Pirineu que sigui alternatiu a la cita olímpica qüestiona la neutralitat repetida per l'executiu.
5. Un projecte incòmode per a l'esquerra. El Govern sap que no compta amb un suport unànime al Parlament, i qui ha expressat de forma més clara la seva oposició a la candidatura olímpica és la CUP i els comuns. Els anticapitalistes, amb vincles amb els col·lectius crítics al territori, exigeixen que l'executiu desisteixi de l'aposta pels Jocs i els comuns hi veuen incoherència amb el relat d'emergència climàtica, per bé que Unides Podem no ha vetat des de Madrid la iniciativa del COE.
La cúpula d'ERC assegura que al partit no hi ha fissures en el suport als Jocs -per bé que hi ha veus incòmodes amb l'aposta-, Junts entén que és una oportunitat per a les comarques del Pirineu -tot i que en la negociació amb Palau per la consulta hi ha hagut friccions- i el PSC també és partidari de la candidatura, tot i que preferiria que se segellés de forma compartida amb l'Aragó.
Tot i desplegar un discurs que deia estar ancorat en la neutralitat i insistir que la iniciativa olímpica passarà pel sedàs d'una consulta vinculant a les comarques implicades, el Govern aspira a fer realitat la cita olímpica. I continua remant per aconseguir una proposta solvent, que li permeti organitzar la votació ciutadana a la tardor. A Palau no tenen dubtes que el projecte serà productiu per al Pirineu, malgrat ser conscients que els Jocs no generen adhesió al conjunt del Parlament i acumulen veus crítiques en els territoris afectats. Aquests són els grans interrogants que no s'han resolt.
1. Diàleg amb el COE, incertesa amb l'Aragó. Al Govern es mostren satisfets per com han pilotat les negociacions amb el COE i l'Aragó. El diàleg amb el president de l'organisme olímpic, Alejandro Blanco, és fluid i amb el pas de les setmanes s'ha fet evident que el bloqueig arriba per la part aragonesa i especialment pel seu president. L'horitzó electoral de Lambán, que opta a la reelecció el 2023, ajuda a entendre les traves en les negociacions. El Govern insisteix que no s'aixecarà de la taula amb el COE, però manté com a punt de partida l'acord tècnic assolit, treballat durant sis reunions i que l'Aragó veia amb bons ulls.
La darrera proposta ferma situa 54 proves a l'Aragó i 42 a Catalunya. De tota manera, hi ha dubtes seriosos que Lambán canviï de criteri i accepti ara un acord. Catalunya tampoc vol fer cessions si l'altra part no s'obre a col·laborar. I, en aquest escenari d'estancament, el COE no descarta negociar directament amb estacions d'esquí de l'Aragó, al marge del que pugui dir el president aragonès, que maniobra perquè Pedro Sánchez faci de mediador entre les parts. L'opció de negociar amb les estacions directament és complexa.
2. Consulta sense data. A Palau es manté el compromís de celebrar la consulta sobre els Jocs a les comarques afectades -de fet, és un dels punts de l'acord d'investidura signat entre ERC i CUP-, però aquest divendres, dia en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia de signar el decret de convocatòria, ha decidit ajornar-la. La poca informació sobre la candidatura, provocada pel bloqueig de les negociacions, ha forçat l'executiu a moure's i posposar la votació, almenys fins a la tardor. Ara mateix, no té data. S'havia de fer el 24 de juliol i, tenint en compte que l'agost és inhàbil, es podria celebrar al setembre. "Volem que es faci el més aviat possible", remarcava aquest divendres la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.
L'ajornament té impacte directe en la campanya institucional que ja havia activat el Govern, que es podia veure per TV3, i que havia aixecat crítiques de sectors contraris als Jocs per manca d'imparcialitat. El gir de guió amb la consulta, fet a última hora, suposa una nova trava per a una candidatura que, a mesura que passen els dies, perd competitivitat respecte les altres opcions per acollir la cita olímpica. La setmana vinent, el president del COI visita la seu del COE a Madrid.
3. Les comarques afectades, entre el suport i la protesta. A les dificultats en la negociació s'hi suma el fet que el projecte olímpic no genera unanimitat al territori i, especialment, a les comarques afectades. El Govern esgrimeix que, en les diverses visites als municipis del Pirineu, els càrrecs governamentals mostren "predisposició" per acollir els Jocs. Una enquesta de la Generalitat apuntava que tres de cada quatre catalans avalen la candidatura als Jocs i la troben "interessant o estratègica". Això contrasta amb les protestes de les darrere setmanes, capitanejades per la Plataforma Stop JJOO, que es van concretar en una manifestació a Puigcerdà en què milers de persones van rebutjar la candidatura.
Les mateixes dades de l'enquesta elaborada per la Generalitat apunten que menys d'un 20% dels catalans defensa els Jocs amb fermesa i, si bé la majoria creu que el projecte acceleraria inversions i crearia ocupació, també considera que els llocs de treball serien precaris i provocaria un increment de turisme que no seria sostenible. El Govern no renunciarà a la candidatura olímpica i els sectors contraris exigeixen un projecte alternatiu que doni resposta als problemes reals del Pirineu.
4. El Govern i la neutralitat. A Palau han manifestat, des de l'inici de la legislatura, que l'executiu no imposaria els Jocs en contra del criteri del territori. L'argument de la consulta ha servit per desplegar un relat de neutralitat, acompanyat d'arguments sobre els beneficis per al Pirineu d'una candidatura olímpica "sostenible". L'apunt sobre la sostenibilitat de la proposta han acompanyat tots els discursos d'Aragonès i Vilagrà. El president, però, ha collat el missatge en les últimes compareixences, com en la del balanç del primer any del Govern, en què va fer una posta decidida pel projecte. "Els Jocs són bons. Volem els Jocs", va insistir el president.
El Govern no ha fet campanya pel "sí" en la consulta ni té previst fer-ho abans de la tardor, però no ha concretat quines inversions hi haurà al Pirineu en el cas que la candidatura del 2030 no prosperi. La falta de concreció sobre un projecte de futur per al Pirineu que sigui alternatiu a la cita olímpica qüestiona la neutralitat repetida per l'executiu.
5. Un projecte incòmode per a l'esquerra. El Govern sap que no compta amb un suport unànime al Parlament, i qui ha expressat de forma més clara la seva oposició a la candidatura olímpica és la CUP i els comuns. Els anticapitalistes, amb vincles amb els col·lectius crítics al territori, exigeixen que l'executiu desisteixi de l'aposta pels Jocs i els comuns hi veuen incoherència amb el relat d'emergència climàtica, per bé que Unides Podem no ha vetat des de Madrid la iniciativa del COE.
La cúpula d'ERC assegura que al partit no hi ha fissures en el suport als Jocs -per bé que hi ha veus incòmodes amb l'aposta-, Junts entén que és una oportunitat per a les comarques del Pirineu -tot i que en la negociació amb Palau per la consulta hi ha hagut friccions- i el PSC també és partidari de la candidatura, tot i que preferiria que se segellés de forma compartida amb l'Aragó.