12
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
14
de setembre
a les
14:56h
"Com que tenim el tren a sobre, o fem una cosa conjunta o farem el ridícul". Aquest és el diagnòstic que fa un alt dirigent independentista sobre l'estat de les negociacions entre tots els actors per consensuar una resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés, que Manuel Marchena preveu enviar a les parts abans del 16 d'octubre. En aquest sentit, diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que el consens "de mínims" que existeix entre partits per respondre al Suprem és una aturada de país d'unes hores o d'un dia sencer, a l'estil del 3-O del 2017, dos dies després del referèndum. La proposta, que encara ha de ser avalada per tots els actors, és una de les múltiples iniciatives que es treballen quan arribi la resolució judicial.
Per dur a terme l'aturada de país ja s'han sondejat representants de les patronals per evitar un rebuig frontal a un format de mobilització que, formalment, haurà de convocar alguna central sindical com una vaga, ja sigui general o parcial. No existeix encara un consens absolut sobre el format d'aquesta aturada plantejada pels partits -la CUP assegura estar-ne al marge-, que necessàriament haurà d'implicar els actors del sobiranisme civil i haurà de donar cobertura legal als sindicats implicats.
Una proposta pendent de perfilar-se
Després de la Diada d'ahir, que va reunir 600.000 persones al carrer en l'Onze de Setembre "més difícil" dels últims anys -en paraules de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie-, està previst que els contactes es multipliquin per trobar una resposta en els propers deu dies, és a dir, la setmana que ve com a molt tard. L'acord al qual s'arribi -si s'acaba produint- no té per què fer-se públic, segons les fonts consultades. Una de les discussions en marxa és si aquesta aturada de país pren forma de vaga general continuada, un escenari per ara no acordat i que alguns actors no veuen clara.
Aquesta setmana, per exemple, el PDECat va assegurar que avalava una aturada "d'un o dos dies" si estava pactada amb els sindicats i les patronals del país. La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, va indicar en una trobada amb empresaris el 5 de setembre, fa tot just una setmana, que una aturada permanent no era recomanable perquè "perjudicaria" l'economia del país. "Anar a proclamar aturades indefinides per sistema, sense saber a què porten, què anem a aconseguir i amb quin full de ruta no ajuden a l'economia productiva", va assegurar Chacón al Fòrum Empresarial del Llobregat.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va parlar amb ella poc després i, en una entrevista al diari El Punt Avui, es va pronunciar en aquests termes: "Com a president i ciutadà tinc la responsabilitat de sumar-me al tsunami democràtic. Moltes empreses del país, s'ha vist amb l'elecció del nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona [Joan Canadell, provinent de l'ANC], estan al costat dels drets i llibertats, per això no tinc cap dubte que donarien el seu suport a una aturada de país. Ho he parlat amb la consellera Chacón i ha quedat clar que tot ha estat un malentès".
Torra va deixar clar ahir, després de la Diada, quin era el seu plantejament per a les properes setmanes: "Primer la independència, després els partits". Una de les demandes que es van fer amb més insistència des de l'escenari de la manifestació de la Diada és la necessitat de recuperar la "unitat estratègica" dins la "diversitat" de tots els actors implicats. Algunes de les veus assenyalen que en els propers deu dies caldria tenir un acord, que a la pràctica haurà de tenir dues dimensions: una d'institucional -amb el Govern i el Parlament al capdavant- i una de civil al carrer.
Comissió de mobilització pactada a Ginebra
Els contactes per bastir la resposta a la sentència i les declaracions públiques de bona part dels implicats han posat de manifest la distància entre ells. En els últims dies, per exemple, s'han escoltat propostes com ara un govern de concentració -verbalitzada pel president del Parlament, Roger Torrent-, la convocatòria d'eleccions anticipades -com demana un sector d'ERC- o bé l'anomenada "confrontació democràtica", que és l'aposta de Torra i també de Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat va liderar, a finals d'agost, una cimera a Ginebra per tractar la qüestió.
Tot i veure's enterbolida per la polèmica entre Torra i Torrent per la investidura del líder de JxCat com a resposta a la sentència, la reunió es va tancar amb un acord: posar en marxa una comissió de mobilització que beu de la que ja es va posar en marxa per les manifestacions prèvies al judici -el mes de febre d'aquest any- i que encara no s'ha reunit. Una entesa de mínims que, en les properes setmanes, s'haurà d'acabar de definir amb propostes sobre la taula. Alguns actors de les converses sí que han esbossat mesures concretes per activar la ciutadania. I l'aturada de país, ja sigui d'unes hores o bé d'un dia sencer, s'obre pas com a fórmula de consens entre els partits per respondre de forma immediata al veredicte que dicti Manuel Marchena.
Per dur a terme l'aturada de país ja s'han sondejat representants de les patronals per evitar un rebuig frontal a un format de mobilització que, formalment, haurà de convocar alguna central sindical com una vaga, ja sigui general o parcial. No existeix encara un consens absolut sobre el format d'aquesta aturada plantejada pels partits -la CUP assegura estar-ne al marge-, que necessàriament haurà d'implicar els actors del sobiranisme civil i haurà de donar cobertura legal als sindicats implicats.
Una proposta pendent de perfilar-se
Després de la Diada d'ahir, que va reunir 600.000 persones al carrer en l'Onze de Setembre "més difícil" dels últims anys -en paraules de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie-, està previst que els contactes es multipliquin per trobar una resposta en els propers deu dies, és a dir, la setmana que ve com a molt tard. L'acord al qual s'arribi -si s'acaba produint- no té per què fer-se públic, segons les fonts consultades. Una de les discussions en marxa és si aquesta aturada de país pren forma de vaga general continuada, un escenari per ara no acordat i que alguns actors no veuen clara.
Aquesta setmana, per exemple, el PDECat va assegurar que avalava una aturada "d'un o dos dies" si estava pactada amb els sindicats i les patronals del país. La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, va indicar en una trobada amb empresaris el 5 de setembre, fa tot just una setmana, que una aturada permanent no era recomanable perquè "perjudicaria" l'economia del país. "Anar a proclamar aturades indefinides per sistema, sense saber a què porten, què anem a aconseguir i amb quin full de ruta no ajuden a l'economia productiva", va assegurar Chacón al Fòrum Empresarial del Llobregat.
Una aturada indefinida no té el suport de tots els actors: la consellera Àngels Chacón, del PDECat, va assegurar que "no ajuda" l'economia productiva
El president de la Generalitat, Quim Torra, va parlar amb ella poc després i, en una entrevista al diari El Punt Avui, es va pronunciar en aquests termes: "Com a president i ciutadà tinc la responsabilitat de sumar-me al tsunami democràtic. Moltes empreses del país, s'ha vist amb l'elecció del nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona [Joan Canadell, provinent de l'ANC], estan al costat dels drets i llibertats, per això no tinc cap dubte que donarien el seu suport a una aturada de país. Ho he parlat amb la consellera Chacón i ha quedat clar que tot ha estat un malentès".
Torra va deixar clar ahir, després de la Diada, quin era el seu plantejament per a les properes setmanes: "Primer la independència, després els partits". Una de les demandes que es van fer amb més insistència des de l'escenari de la manifestació de la Diada és la necessitat de recuperar la "unitat estratègica" dins la "diversitat" de tots els actors implicats. Algunes de les veus assenyalen que en els propers deu dies caldria tenir un acord, que a la pràctica haurà de tenir dues dimensions: una d'institucional -amb el Govern i el Parlament al capdavant- i una de civil al carrer.
Comissió de mobilització pactada a Ginebra
Els contactes per bastir la resposta a la sentència i les declaracions públiques de bona part dels implicats han posat de manifest la distància entre ells. En els últims dies, per exemple, s'han escoltat propostes com ara un govern de concentració -verbalitzada pel president del Parlament, Roger Torrent-, la convocatòria d'eleccions anticipades -com demana un sector d'ERC- o bé l'anomenada "confrontació democràtica", que és l'aposta de Torra i també de Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat va liderar, a finals d'agost, una cimera a Ginebra per tractar la qüestió.
En la cimera de Suïssa es va acordar reactivar la comissió de mobilització que ja va coordinar les manifestacions del judici; encara no s'ha reunit i s'hi han de consensuar les decisions
Tot i veure's enterbolida per la polèmica entre Torra i Torrent per la investidura del líder de JxCat com a resposta a la sentència, la reunió es va tancar amb un acord: posar en marxa una comissió de mobilització que beu de la que ja es va posar en marxa per les manifestacions prèvies al judici -el mes de febre d'aquest any- i que encara no s'ha reunit. Una entesa de mínims que, en les properes setmanes, s'haurà d'acabar de definir amb propostes sobre la taula. Alguns actors de les converses sí que han esbossat mesures concretes per activar la ciutadania. I l'aturada de país, ja sigui d'unes hores o bé d'un dia sencer, s'obre pas com a fórmula de consens entre els partits per respondre de forma immediata al veredicte que dicti Manuel Marchena.