Enèsim intent del Govern per establir una taula de diàleg amb la Moncloa

Establir una taula de diàleg bilateral amb mediadors netruals per trobar una solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya. És l'objectiu amb el qual aborden Pere Aragonès i Elsa Artadi la visita a Madrid d'aquest dijous, durant la qual tenen previst reunir-se amb la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo. El vicepresident i la consellera de la Presidència, encarregats de greixar el diàleg amb la Moncloa, es desplacen a la capital espanyola després de dies de contactes telefònics -trucades i missatges- amb els equips del govern espanyol destinats a portar les converses amb la Generalitat. No hi ha hagut cap avenç notable en les últimes setmanes.

La reunió d'aquest dijous neix de la cimera de governs del 20 de desembre, celebrada al Palau de Pedralbes de Barcelona. Allà s'hi va acordar encetar un diàleg en el marc de la "seguretat jurídica", i es va planificar una reunió entre membres del Govern -Aragonès, Artadi- i ministres de Pedro Sánchez -Calvo, Meritxell Batet-. La trobada d'aquest dijous és, però, la cita preparatòria d'aquesta reunió acordada al desembre i que s'ha de celebrar aviat. Els responsables de la Generalitat insisteixen que cal posar "mètode" als contactes i que prefereixen abordar-los en persona.

La taula de diàleg bilateral amb mediació neutral és la condició que posen els grups independentistes -i també l'executiu de Quim Torra- per tramitar els pressupostos generals de l'Estat. Els comptes no tenen el suport de la Generalitat perquè Sánchez no ha fet cap "gest polític" en relació al procés, i l'opció més probable a hores d'ara és l'esmena a la totalitat. Aquesta és la posició que defensen Torra des de Palau i Carles Puigdemont des de Waterloo, per bé que hi ha sectors del PDECat partidaris de la tramitació i membres del Govern que defensen aquesta opció en privat per "donar temps al diàleg". En públic, però, són pocs els qui s'hi atreveixen.

Els fruits d'aquest diàleg, però, són escassos. La primera votació al Congrés sobre els comptes és el 8 de febrer, i és altament improbable -així ho reconeixen a la Generalitat- que en aquell moment Sánchez s'hagi avingut a crear un espai de diàleg estable integrat per mediadors neutrals. L'Estat interpreta que qualsevol relació entre la Generalitat i la Moncloa s'ha d'articular a través de mecanismes ja existents -les comissions bilaterals, per exemple- i que no es pot anar més enllà de la Constitució i de l'Estatut. En aquest sentit, el PSOE ja va descartar ahir qualsevol taula de diàleg.

L'ambient, a banda, queda encara més enrarit després de les detencions d'aquest dimecres, que inclouen els alcaldes de Verges i de Celrà, tots dos de la CUP. Les accions no van ser promogudes per cap jutjat, de manera que les va dur a terme la policia nacional espanyola. Els grups parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat), ERC, Catalunya en Comú Podem i els anticapitalistes van abandonar l'activitat en les comissions que estaven en marxa a la cambra catalana. "L'Estat torna a demostrar el seu diàleg", va radiografiar el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri.

Sense diàleg pressupostari

Una de les consignes que repeteixen a Palau és que en cap moment s'ha posat en marxa una negociació de partides pressupostàries perquè, abans, cal trobar en l'Estat la voluntat d'establir un diàleg polític. En condicions normals -és a dir, sense presos ni exiliats, i sense la proximitat del judici al Tribunal Suprem contra la cúpula del procés-, és probable que l'independentisme fes costat als comptes de Sánchez, tal com va indicar aquest dimarts el president del PDECat, David Bonvehí, als micròfons de RAC1.

El viatge d'Artadi a Madrid pot ser un dels últims que faci Artadi com a consellera de la Presidència, tenint en compte que abans que acabi el mes de gener decidirà -com tot indica- que fa el pas a l'Ajuntament de Barcelona com número dos de Joaquim Forn. El més ben posicionat per assumir el seu relleu com a peça clau de JxCat al Govern és el de Damià Calvet, ara a Territori, però els equilibris interns dins del món postconvergent poden acabar fent fructificar altres opcions.