ERC busca fer el triplet guanyant també a Europa i a Barcelona
Els republicans es reivindiquen com l'única alternativa a Colau i veuen en les municipals l'oportunitat per consolidar-se com la "casa comuna" de l'esquerra sobiranista
"Sortim a guanyar, a guanyar i a guanyar". Amb aquesta proclama va arrencar ERC la campanya del 28-A i amb aquesta mateixa declaració d'intencions inaugura ara la de les municipals i europees. Després d'haver superat amb èxit la primera volta, l'objectiu, és clar: completar el triplet, afermar que porta el timó dins de l'independentisme, i fer-ho, a més, arrabassant l'alcaldia de Barcelona a Ada Colau, la joia de la corona d'aquests comicis. Els republicans són conscients que estan frec a frec amb els comuns com ho estaven amb el PSC fa només una dotzena de dies abans de l'escrutini de les espanyoles. Els engranatges del partit ja estan sacsejant el còctel amb el qual pretenen desfer el desempat.
Els dos ingredients amb què ho intentaran són apel·lar a l'èpica perquè Barcelona tingui el primer alcalde independentista i a la gesta de portar Oriol Junqueras a Europa per exportar la denúncia de la repressió. Embutxacar-se tres victòries consecutives a Catalunya en menys d'un mes és el gran repte per, en paraules de Pere Aragonès, consolidar-se com a "casa comuna de les esquerres" sobiranistes del país. Els republicans alerten que ja ho són, però volen demostrar-ho més enllà de les enquestes i fan una crida a pentinar tots els barris. La sala de màquines del partit té clar que el seu camp de creixement està entre el votant de Junts per Catalunya i, en menor mesura, dels comuns.
La dicotomia: o Maragall o Colau
O Ernest Maragall o Ada Colau. Des de l'inici de la campanya, ERC vol reduir les municipals a Barcelona a aquesta dicotomia i obtenir fruits de la seva aposta dràstica d'haver canviat, sis mesos abans dels comicis, Alfred Bosch per Ernest Maragall, un candidat que veuen capaç d'anar més enllà de les fronteres del propi partit. La capital catalana, reivindiquen, ha d'actuar de catapulta de l'horitzó republicà lluny de vacil·lacions i l'"ambigüitat", qualificatiu que han utilitzat des sovint des de l'independentisme per carregar contra els comuns. En l'acte d'inici de campanya a la platja de Bogatell, l'alcaldable Maragall ha fet tota una declaració de guerra a l'actual alcaldessa i líder de Barcelona en Comú: "S'ha acabat l'ambigüitat. Escollim entre el no-projecte de Colau i el nostre projecte. No ens podem permetre quatre anys més de Colau i som els únics que la podem guanyar".
"S'ha acabat l'ambigüitat. Escollim entre el no-projecte de Colau i el nostre projecte. No ens podem permetre quatre anys més de Colau i som els únics que la podem guanyar"
Maragall, que ha fet broma amb el vent a l'espigó pronosticant que arriba el "vent republicà" a la ciutat, assenyala que la capital catalana no ha estat "ben governada" i reivindica el seu bagatge per "reimpulsar" la ciutat, paraula clau del lema de campanya. Però també posa de relleu que el govern dels comuns no ha actuat amb determinació en dates clau com l'1-O. En el seu repte global de seguir sumant noves persones al projecte republicà, ERC exhibeix l'aliança amb Elisenda Alamany, número dos a Barcelona i bressolada precisament en l'espai dels comuns. Sense mencionar-lo explícitament, la que va ser número dos de Xavier Domènech ha adreçat una bateria de dards al seu anterior partit: "Hi ha a qui li fa nosa i mandra parlar de l'1-O i fins i tot de l'11-S. No saben que renunciar a un país és renunciar a l'ADN d'aquesta ciutat".
La realitat és, però, que més enllà de les picabaralles verbals pròpies de les batalles electorals, després del 26 de maig probablement ERC i comuns s'hauran de seure a negociar per explorar possibles aliances, de les quals portarà les regnes aquell que hagi obtingut més suport. Maragall ja ha ha estès la mà en aquest sentit, però també a Junts per Catalunya. Tot i això, Colau i la candidatura de Joaquim Forn i Elsa Artadi s'han mostrat incompatibles des del primer minut.
Però també n'hi ha una altra de dicotomia en aquesta campanya, la que situarà l'independentisme de nou en la tessitura de triar entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. El primer, des de la presó de Soto del Real; el segon, des de l'exili a Brussel·les. La campanya a Barcelona va estretament lligada a l'objectiu de fer guanyar el líder d'ERC després de més d'un any i mig de tensions no resoltes, així com fer-lo entrar al Parlament Europeu com ho farà el dia 21 al Congrés. La intenció dels republicans és deixar clar que és la seva via pragmàtica, dialogant i centrada en "ser més i més forts" la que s'imposa.
Diana Riba, número dos de la candidatura i parella de Raül Romeva, té com a principal missió ser el rostre efectiu de la denúncia de la repressió contra el procés català. "Si Junqueras guanya, es posa en entredit la democràcia espanyola. Fem que un pres polític guanyi les eleccions europees a Catalunya", ha reivindicat.
"Tenyir Catalunya de groc"
Tot i que Barcelona serà cabdal a l'hora de mesurar l'èxit electoral dels republicans, l'objectiu d'ERC va més enllà de la capital catalana. Per primera vegada, són el partit que més candidatures territorials ha presentat. En total, 807, una xifra que supera la de Junts per Catalunya. La preeminència presencial pretenen traduir-la també en ser el partit que tingui més alcaldies. Però important serà posar la lupa en la representació obtinguda a l'àrea metropolitana.
ERC ja va començar a penetrar en el tradicional bastió roig a les eleccions espanyoles del 2015 i del 2016 i va continuar fent forat a les eleccions del 21-D del 2017. La tendència, tal i com ha quedat comprovat aquest 28-A, ha anat in crescendo. En la seva estratègia de muscular-se i traspassar les seves pròpies fronteres, l'àrea metropolitana juga un paper determinant.
