ERC i Junts esquiven la pressió de l'ANC

"Si no saben com fer-ho, que deixin pas a altra gent i convoquin eleccions". Dolors Feliu va encadenar frases contundents en el discurs que va tancar la manifestació de la Diada, però l'amenaça de la "llista cívica" -que l'ANC competeixi amb els partits en el terreny electoral si no es concreta el camí de la independència- va ser l'element que va tenir més recorregut. Unes paraules que van fer evident que la realitat del moviment és més a prop de la desunió que de la pretesa unitat verbalitzada pel sobiranisme civil, tan repetida en els parlaments d'aquest Onze de Setembre com poc practicada des que es van fondre els moments àlgids del procés.

L'Assemblea no accepta el marc negociador en el qual està instal·lada ERC des de fa anys: ja va rebutjar l'aposta per la taula de diàleg, els indults i la derogació de la sedició. I tampoc veu amb bons ulls el viratge que ara també està disposat a explorar Junts -pel pes decisiu dels seus diputats- si no és per atendre la "legitimitat" de l'1 d'octubre. L'advertència de Feliu a les formacions d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, així com al Govern de Pere Aragonès -sintetitzat en la idea que només acceptaran un pacte a Madrid que tingui "efectes directes" en la independència- no ha desviat el rumb de l'independentisme polític. L'executiu i els partits s'han espolsat la pressió de l'entitat en la ressaca de l'Onze de Setembre.   
 

La Diada no atura el marc negociador

La influència decreixent de l'ANC es resumeix en la xifra de manifestants difosa per l'entitat (800.000 persones enfront les 115.000 comptabilitzades per la Guàrdia Urbana) i la reacció suscitada. Ni els partits ni el Govern han donat per creïble el còmput massiu de l'entitat, perquè si haguessin assumit que s'havia mobilitzat una bossa de ciutadans tan àmplia amb un discurs que qüestiona la seva estratègia, haurien d'haver pres decisions dràstiques. I no ho han fet. Artur Mas, per exemple, va recalcular l'estratègia del seu Govern per l'impacte de la primera gran manifestació del procés, la del 2012. Després d'aquest Onze de Setembre, Aragonès s'ha limitat a rebatre les tesis de l'Assemblea. Junts tampoc s'ha sentit interpel·lat per moure's. 

Les exigències de l'ANC no tenen el mateix efecte que en el passat, tot i organitzar marxes concorregudes. De fet, una de les conclusions de la Diada és que ERC i Junts estan decidits a treure rendiment a l'aritmètica parlamentària que van dibuixar les eleccions del 23-J en la negociació per investir Pedro Sánchez. Ho va dir el president de la Generalitat en el missatge institucional de diumenge, quan va instar els partits a "aprofitar" el moment per fer "inevitable" l'amnistia i explorar una "segona fase de negociació" que abordés l'autodeterminació-, i ho va confirmar Jordi Turull celebrant que Aragonès sigui partidari ara de sumar sinergies en un front compartit a Madrid, de difícil concreció. Més que repensar les negociacions, el que ocuparà els partits és el relat per justificar-les i la competició per mostrar qui n'ha tret més rèdit. Les converses, doncs, estan en marxa, amb absoluta discreció. Hi ajuda que els focus siguin ara per Alberto Núñez Feijóo i el ple d'investidura del 26 de setembre. Res fa pensar que se'n pugui sortir.
 

Amnistia (per ara) sense referèndum

"Era important que Junts tornés a fer política a Madrid", explicava en la prèvia de la Diada un alt dirigent del PSC a Nació per detallar els moviments discrets dels socialistes catalans per estovar les relacions amb Waterloo. Una veu que demanava "discreció" per atendre les condicions plantejades per Puigdemont, que han posat el focus en l'amnistia i no pas en l'autodeterminació. La negociació d'aquesta tardor se centrarà en la desjudicialització en lloc de fixar l'horitzó del referèndum. I el Govern insistia aquest dimarts que és el moment que el PSOE faci passos per "perdre la por" a més decisions per encaminar la resolució del conflicte polític. 

Més enllà del discurs d'"independència o res" de l'ANC, la Diada ha constatat que l'amnistia s'ha afermat com a principal reclamació sobiranista. Òmnium també s'hi ha sumat, definint per primer cop el perímetre que ha de tenir: un mínim de 1.432 persones amnistiades dels 4.400 represaliats comptabilitzats en els darrers anys, amb Borràs fora del recompte. Una manera explícita d'avalar la negociació, que reclamen -això sí- que sigui "coordinada".  
 

Aragonès i Junts, acostament un any després?

La conseqüència més destacada de la Diada de l'any passat va ser la sortida del Govern de Junts, materialitzada al cap d'un mes en una consulta ajustada entre la militància. ERC i el partit de Puigdemont convivien entre retrets fins que el debat de política general, amb l'amenaça d'una qüestió de confiança, va fer saltar pels aires tots els ponts, si és que en quedava algun. Un any després, les dues formacions continuen mirant-se de reüll, però almenys disposen d'un horitzó a Madrid que aplana el terreny ni que sigui per una reconciliació conjuntural.

"Estem condemnats a entendre'ns", ha assenyalat Aragonès a Catalunya Ràdio, fórmula replicada per la portaveu de l'executiu després de la reunió setmanal. ERC no ha posat damunt la taula el relator, però sí que els dos exsocis comparteixen peticions de màxims per a la legislatura espanyola: amnistia i autodeterminació. El context, això sí, pot portar tant a la col·laboració com a la competició per veure qui treu més rèdits a Madrid. Un pols que no existia en la legislatura anterior.
 

Ni DUI, ni eleccions

Feliu va aprofitar parts del discurs de la Diada del 2022 per instar els partits a fer efectiva la independència o, en cas que no s'hi vegin capaços, convocar eleccions al Parlament. Però pel cap d'Aragonès no hi ha espai per a cap de les dues demandes. Primer, perquè el president sosté que una DUI ara no serviria "per a res", perquè no disposaria de reconeixement internacional i, per tant, seria inaplicable. Per entrar als organismes corresponents, ha ressaltat, cal sempre que s'hi avingui l'estat del qual un s'emancipa, condició que Espanya no compliria.

I, pel que fa a l'avançament electoral, el president fa mesos que el descarta. Malgrat la situació de minoria parlamentària -33 escons de 135- i les dificultats per aprovar qualsevol mesura, la intenció és esgotar la legislatura, que s'acaba el febrer del 2025. El proper pas serà l'elaboració dels pressupostos de l'any vinent, per als quals es tornarà a buscar el suport de Junts, tot i que els anteriors es van aprovar amb el PSC i els comuns. El calendari, sempre juganer, pot fer coincidir els comptes catalans amb la investidura de Sánchez al Congrés.
 

L'amenaça del quart espai

L'Assemblea, des de fa anys, flirteja amb la idea del quart espai independentista en forma de llista cívica, idea que també han comprat sectors propers a Junts descontents amb el rumb de la formació, sobretot ara que fins i tot Puigdemont ha abonat el terreny per negociar amb Sánchez. Aragonès, que tot i assistir a la Diada no amaga la distància amb l'ANC -el Govern li retreu a l'entitat el "canvi de rumb"-, fins i tot veuria bé que es presentés a les eleccions per "clarificar" l'escenari, tot i que manté que disgregar el moviment no seria del tot positiu.

L'amenaça del quart espai, en tot cas, suposa un repte més per a Junts que per a ERC. Perquè el viratge cap a la negociació, encapçalat directament des de Waterloo, pot suposar un plat difícil de digerir per aquells que han avalat el discurs que al Congrés dels Diputats no hi ha res a fer, i que és més útil el bloqueig que testejar els límits de Sánchez. Si la Diada acostumava a comportar decisions institucionals més o menys immediates -eleccions anticipades, consultes com el 9-N, referèndums com l'1-O-, aquesta vegada les dues principals formacions independentistes esquiven la pressió i tenen tot el focus posat a Madrid.