L'ANC només avala un pacte a Madrid si «té efectes directes» en la independència

Dolors Feliu exigeix bloquejar la governabilitat de l'Estat si no hi ha un reconeixement de l'1-O i amenaça de nou amb la "llista cívica" si ERC i Junts no aixequen la DUI

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, durant el discurs de la manifestació de la Diada
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, durant el discurs de la manifestació de la Diada | Frederic Esteve
Bernat Surroca / David Cobo
11 de setembre del 2023
Actualitzat a les 21:09h
La plaça Espanya -"plaça de l'1 d'octubre", segons els organitzadors- ha estat el punt culminant de la manifestació de la Diada d'enguany, que ha aglutinat 115.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- sota el crit d'independència i amb missatges contra la investidura de Pedro Sánchez. De fet, les negociacions obertes entre els principals partits independentistes i el PSOE per desencallar la situació política a Espanya han marcat l'Onze de Setembre en clau política, i també els discursos de les principals entitats organitzadors i promotores de la manifestació. El discurs més dur, com era d'esperar, l'ha protagonitzat Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, per cloure l'acte després de les intervencions d'Òmnium, el Consell de la República i l'AMI.

La intervenció de Feliu, en un clima de certa calma trencat només per crits de "Govern dimissió", ha anat encarada a pressionar ERC i Junts en un context de negociacions. L'ANC només avalarà un pacte amb Sánchez si té "efectes directes" en la independència. La presidenta de l'ANC ha dit que els independentistes no volen "cap més intent d'encaix" de Catalunya dins de l'Estat i, amb la mirada posada a Madrid, ha advertit que la investidura espanyola només pot tenir els vots de republicans i juntaires si és a canvi del "reconeixement explícit de l'1-O" i de "tot allò que decideixi el Parlament per fer efectiva la independència". Tot això, mentre sobrevola l'amenaça de l'ANC d'activar una "llista cívica" per competir amb els actuals partits independentistes. Feliu, davant els milers de manifestants, ha tornat a posar sobre la taula aquesta opció. 
Si la negociació amb Sánchez es limita a l'amnistia, Feliu ha dit que "rebaixarà els mínims democràtics i blanquejarà l'Estat davant d'Europa". La presidenta de l'ANC ha admès que no té cap confiança que la negociació amb el PSOE serveixi com a "moneda de canvi" per a la independència. En aquesta situació, ha exigit que en paral·lel a les converses, es plantegin "acords i negociacions" al Parlament per "assumir la declaració d'independència" de 2017. "Si es fa això, la mobilització d'avui es pot convertir en la primera de la mobilització sostinguda per fer la independència", ha afirmat. Feliu ha insistit que el Parlament es va comprometre a "culminar" la independència. "Ha arribat l'hora de complir la paraula", ha dit. En aquest sentit, ha recuperat el missatge de la passada Diada, per dir que si l'actual Govern "no s'atreveix o no sap" com fer la independència, que cedeixi el pas. "O independència o bloqueig, o independència o eleccions", ha reblat. 

Feliu ha arrencat la seva intervenció deixant clar que la gent ha sortit per demanar la independència i ha ressaltat la importància de mobilitzar-se perquè Europa i l'estat espanyol vegin que el conflicte no s'ha acabat. "Res no s'acabarà fins que tinguem la independència", ha assegurat. La presidenta de l'ANC ha denunciat la repressió contra l'independentisme i ha reivindicat la necessitat de preservar la "identitat" de Catalunya, amb la llengua i la cultura al capdavant. També ha denunciat la situació de "precarietat social" i l'espoli social que "escanya any rere any" el país. "Estem farcits d'arguments per la independència; no hi ha opció dins l'estat espanyol de viure com una nació lliure", ha afirmat. 
 

Òmnium reivindica l'amnistia

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha volgut enviar un missatge de suport als represaliats, començant pels exiliats. "Els devem un moviment cohesionat, fort, determinat i generós", ha afirmat. Segons Antich, la repressió no podrà acabar amb la voluntat del poble de Catalunya, i ha agraït la gent que ha sortit al carrer. "La cohesió i la força del moviment és la transversalitat", ha dit, i ha assegurat que des d'Òmnium sempre treballa en aquest sentit, posant en valor la "pluralitat" de l'independentisme. Per això, el president d'Òmnium ha dit que l'únic que fa por a l'Estat i pot moure els partits independentistes és la "cohesió" del moviment. "Sense mobilització permanent no podrem viure en llibertat", ha dit. Antich ha tornat a reivindicar l'amnistia, recordant també que la independència és "imprescindible". "Aquesta lluita és una oportunitat davant l'extrema dreta", ha dit. 
 

El Consell de la República crida a la "unitat"

El membre del Consell de la República, Lluís Llach, ha fet una crida a defensar llengua, cultura i identitat davant qui vol "aniquilar" el poble de Catalunya, i ha assegurat que els catalans sabran fer una societat més justa i equitativa que no pas la que "s'imposa des d'institucions foranes i colonitzadores". "Això ho vam votar l'1-O", ha afirmat. Llach ha reivindicat la feina del Consell, i ha assegurat que "treballarà" fins a assumir el mandat de l'1-O "en plenitud". Llach ha criticat les "lluites partidistes per gestionar les engrunes autonòmiques" i ha dit que "no és admissible" que això perdi fer perdre el futur. "No tenim altra via que la unitat, hem de ser-hi tots", ha afirmat, i ha fet una crida a la "confrontació" amb l'Estat. Així, en un missatge dirigit a la classe política, ha advertit que només si segueixen aquest camí rebran el suport dels votants independentistes.
 

L'AMI avisa: "Compte amb els pactes als ajuntaments"

El president de l'AMI, Jordi Gaseni, ha destacat que l'independentisme ha tornat a omplir els carrers i això "dona força" per continuar "ferms i compromesos" amb el projecte independentista. "El carrer ens ha d'ajudar a cohesionar el moviment", ha afirmat. Gaseni ha reivindicat la importància del Pacte Nacional pel Moviment Civil Independentista, presentat divendres, que aglutina les entitats civils per trobar una estratègia conjunta que desencalli el procés. Gaseni ha dit que és imprescindible fer política nacional des dels municipis. "Compte amb els pactes, l'independentisme ha de ser fort des dels pobles més petits fins als més grans", ha afirmat, i ha dit que "les institucions locals són clau". "El país ens demana que caminem ferms cap a la independència", ha reblat.
 

"La resistència" davant l'intent de desmobilització

L'acte, amenitzat amb la música del grup Fetus, ha estat conduït per l'escriptora i editora Iolanda Batallé i l'activista Albano Dante Fachin, que han erigit els manifestants en "la resistència" davant d'aquells que volen una Catalunya "sotmesa a Espanya". Han reivindicat la legitimitat de l'1-O com un referèndum que es va guanyar, i amb una crida a la mobilització per aconseguir la independència. Malgrat treure al carrer unes 115.000 persones, segons dades oficials, la xifra suposa un descens de 35.000 persones respecte de l'any passat. "Qui vulgui representar aquest poble, qui vulgui parlar en nom d'aquest poble, que es posi dempeus davant l'estat espanyol", ha afirmat Fachin. Batallé, per la seva banda, ha exigit "fermesa" a la Unió Europea davant dels intents de l'Estat de qualificar els independentistes com a terrorisme. "Som una nació europea, tenim dret a existir i a decidir el nostre futur", ha afirmat.

Els primers d'intervenir han estat representants de cada una de les columnes que han confluït a plaça d'Espanya. Des de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya s'ha afirmat que l'amnistia "no és la solució" i que cal "la independència", no pas "pactar una investidura". "Els polítics no sou dignes d'aquest poble", ha dit Cèsar Lagonigro. La poetessa Marta Pesarrodona també ha intervingut per reivindicar la llengua catalana. "Defensar la llengua és defensar la nostra història, l'ànima de Catalunya", ha afirmat. El secretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, ha reivindicat els drets socials i laborals, i ha denunciat l'espoli fiscal i el mal estat de les infraestructures com Rodalies. "La plenitud social i nacional implica garantir els drets fonamentals", ha dit. La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha dit que les reivindicacions independentistes són "legítimes i justes" i ha denunciat el dèficit fiscal que pateix Catalunya. "El sistema recaptatori és un càstig al nostre país; la millor política econòmica és la independència", ha dit.