14
de maig
de
2019, 13:39
Actualitzat:
14:10h
ERC aposta per augmentar la borsa de pisos de lloguer a la ciutat de Barcelona actuant sobre els pisos turístics il·legals, que xifra en entre 5.000 i 10.000 a la capital catalana. La via serà expedientar, comprar i, en cas de no produir-se reacció, fins i tot expropiar. Pel que fa als pisos turístics legals, els republicans aposten per augmentar el control i la "tolerància zero" a les molèsties que puguin ocasionar als veïns. Si això passa, han explicat en un acte a Horta, són partidaris d'aplicar la via sancionadora i, fins i tot, la retirada de la llicència.
"L'existència de pisos turístics ha anat en detriment de la quantitat d'habitatge a disposició dels veïns. Ens comprometem a reduir l'oferta i retornar-la al mercat de lloguer de llarg termini", ha explicat el número tres de la candidatura d'ERC a Barcelona, Miquel Puig. L'objectiu que es persegueix és que barris com la Barceloneta, la Ribera o el Raval "tornin ser barris habitats majoritàriament pels veïns". Puig ha assegurat que no és cert que Ada Colau hagi aconseguit "domesticar" Airbnb.
Multiplicar per sis els beneficis de la taxa turística
Ernest Maragall també ha apostat per augmentar l'import de la taxa turística a la ciutat de Barcelona fins a multiplicar-la per sis. Actualment oscil·la entre els 0,65 euros i els 2,25 euros i la mitjana se situa al voltant de dos euros per persona i nit. La proposta és afegir la creació d'una taxa de Barcelona, específica de la ciutat, que en funció del tipus d'allotjament turístic i de la zona pot ascendir fins als 10 euros en el cas dels punts amb més pressió turística. L'objectiu és recaptar fins a 100 milions d'euros per reinventir-los en els barris, especialment en seguretat, neteja, manteniment i cultura de les zones que pateixen més pressió turística. "Barcelona no es pot vendre tan barata perquè és un producte turístic d'altíssima qualitat", ha dit.
La "reformulació" de Turisme de Barcelona perquè l'Ajuntament guanyi pes en la presa de decisions és una altra de les apostes de Maragall. Considera que en aquest consorci de naturalesa público-privada en el qual històricament ha estat el sector privat qui ha tingut l'última paraula, l'Ajuntament ha d'assumir "responsabilitats" per poder incidir en el model turístic de la ciutat. "No manarem unilateralment, però tampoc hi assistirem com a espectadors passius", ha dit. De fet, Turisme de Barcelona s'ha situat sota el focus de l'actual govern després de l'auditoria realitzada pel consistori que va detectar despeses no justificades de l'exdirector general Jordi William Carnes, que es va veure obligat a tornar 15.400 euros el passat mes d'abril.
Un altre dels debats oberts per ERC és el retorn que té la capital catalana de l'IVA de la despesa que fan els turistes. Maragall ha xifrat en 900 milions els beneficis que es generen, però ha dit que a Barcelona només se'n queden 29 quan hauria de ser fins a 100 milions en funció de la població que té.
Crítica a la "descomposició" dels comuns i al "personalisme" de Colau
Maragall també s'ha referit a la dimissió prematura al càrrec -a pocs dies que finalitzi el mandat- de la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, que abans de les eleccions ja va oficialitzar que renunciava a ser la número deu de la llista. "És un indici massa explícit d'una situació i evolució d'una descomposició d'un projecte", ha dit Maragall, que ha afegit que és "inevitable associar-ho al creixement del personalisme" d'Ada Colau.
"L'existència de pisos turístics ha anat en detriment de la quantitat d'habitatge a disposició dels veïns. Ens comprometem a reduir l'oferta i retornar-la al mercat de lloguer de llarg termini", ha explicat el número tres de la candidatura d'ERC a Barcelona, Miquel Puig. L'objectiu que es persegueix és que barris com la Barceloneta, la Ribera o el Raval "tornin ser barris habitats majoritàriament pels veïns". Puig ha assegurat que no és cert que Ada Colau hagi aconseguit "domesticar" Airbnb.
Multiplicar per sis els beneficis de la taxa turística
Ernest Maragall també ha apostat per augmentar l'import de la taxa turística a la ciutat de Barcelona fins a multiplicar-la per sis. Actualment oscil·la entre els 0,65 euros i els 2,25 euros i la mitjana se situa al voltant de dos euros per persona i nit. La proposta és afegir la creació d'una taxa de Barcelona, específica de la ciutat, que en funció del tipus d'allotjament turístic i de la zona pot ascendir fins als 10 euros en el cas dels punts amb més pressió turística. L'objectiu és recaptar fins a 100 milions d'euros per reinventir-los en els barris, especialment en seguretat, neteja, manteniment i cultura de les zones que pateixen més pressió turística. "Barcelona no es pot vendre tan barata perquè és un producte turístic d'altíssima qualitat", ha dit.
La "reformulació" de Turisme de Barcelona perquè l'Ajuntament guanyi pes en la presa de decisions és una altra de les apostes de Maragall. Considera que en aquest consorci de naturalesa público-privada en el qual històricament ha estat el sector privat qui ha tingut l'última paraula, l'Ajuntament ha d'assumir "responsabilitats" per poder incidir en el model turístic de la ciutat. "No manarem unilateralment, però tampoc hi assistirem com a espectadors passius", ha dit. De fet, Turisme de Barcelona s'ha situat sota el focus de l'actual govern després de l'auditoria realitzada pel consistori que va detectar despeses no justificades de l'exdirector general Jordi William Carnes, que es va veure obligat a tornar 15.400 euros el passat mes d'abril.
Un altre dels debats oberts per ERC és el retorn que té la capital catalana de l'IVA de la despesa que fan els turistes. Maragall ha xifrat en 900 milions els beneficis que es generen, però ha dit que a Barcelona només se'n queden 29 quan hauria de ser fins a 100 milions en funció de la població que té.
Crítica a la "descomposició" dels comuns i al "personalisme" de Colau
Maragall també s'ha referit a la dimissió prematura al càrrec -a pocs dies que finalitzi el mandat- de la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, que abans de les eleccions ja va oficialitzar que renunciava a ser la número deu de la llista. "És un indici massa explícit d'una situació i evolució d'una descomposició d'un projecte", ha dit Maragall, que ha afegit que és "inevitable associar-ho al creixement del personalisme" d'Ada Colau.
Ernest Maragall i el seu equip, als jardins del Palau d'Alfarràs, a Horta Foto: Marc Puig