ERC situa com a «feina principal» a l'Estat «desdretanitzar» el PSOE

Sobre la proposta de Yolanda Díaz de reactivar la taula de diàleg i votar un acord polític a Catalunya l'any 2024, Teresa Jordà ha mantingut que "qualsevol proposta que arribi de la líder de Sumar" la posen "en entredit"

Teresa Jordà i Pilar Vallugera, candidates d'ERC el 23-J
Teresa Jordà i Pilar Vallugera, candidates d'ERC el 23-J | ACN (Bernat Vilaró)
10 de juliol de 2023, 13:01
Actualitzat: 15:03h

La número dos d'ERC en les eleccions espanyoles, Teresa Jordà, reivindica que "la feina principal" de la seva formació "aquests quatre anys, però sobretot aquests quatre que vindran" és "desdretanitzar el PSOE". En aquest sentit, amb el 23-J de fons, la representant republicana ha apuntat que hi ha una corrent conservadora que travessa totes les grans candidatures al Congrés dels Diputats. Així, ha resolt que "Sumar s'assembla cada vegada més al PSOE", mentre que els socialisme "calca cada vegada més el PP" i els populars s'aproximen a les postures de Vox.

Per tot plegat, ha remarcat que en clau catalana l'únic vot útil és l'independentista i concretament el de la seva formació, a qui ha atribuït haver aconseguit avenços "útils" per a la vida de la gent. De la mateixa manera, ha llançat un missatge de pau pel que fa als estira-i-arronsa a les xarxes socials. "No es treballa fent tuits posant-te amb altres independentistes", ha apuntat, abans d'afegir que la ciutadania ja ha dit que "està cansada d'aquestes baralles estèrils" i aquest "joc estúpid". Alhora, sobre la proposta de Yolanda Díaz de reactivar la taula de diàleg per votar un acord polític a Catalunya l'any 2024, feta pública aquest dilluns, Jordà ha remarcat que després que el referèndum hagi "desaparegut" de les propostes d'aquest espai polític, "qualsevol proposta que arribi de la líder de Sumar la posem en entredit".

L'acte, que s'ha celebrat a la plaça de la Revolució de Gràcia i ha comptat amb la intervenció afegida de les diputades que aspiren a la reelecció Pilar Vallugera i Maria Dantas, ha volgut posar al centre del debat els greuges entre Estat i Catalunya al voltant de l'habitatge. Així, Dantas ha obert boca remarcant que "el règim del 78" encara es tradueix en una "covardia" a l'hora de legislar contra els culpables de la crisi habitacional, en "timidesa" a l'hora d'invertir-hi recursos i en "voracitat" contra els governs balear, valencià i català quan fan passos endavant en matèria d'habitatge, una competència autonòmica. L'exemple més destacat i recent, la fricció que va acabar amb la regulació de lloguers catalana, una versió més ambiciosa que l'actual pla aprovat a l'Estat.

Pressió en habitatge, una llista de greuges 

En aquest cas, una de les màximes coneixedores dels treballs interns que van conduir a l'aprovació de la llei d'habitatge estatal, com és la diputada Vallugera, ha estat transparent. "Ens n'hem sortit?", ha plantejat, en relació a les expectatives inicials que tenien amb aquesta normativa espanyola que havia de suposar la primera gran eina per atendre desnonaments, frenar preus i evitar trampes en el món del lloguer. "Completament, no", s'ha respost ella mateixa. Tot seguit, però, ha remarcat que aquest desenllaç insuficient en la llei que s'ha acabat aprovant té com a principal responsable el govern de coalició. En aquest sentit, la diputada republicana -ara número 4 per Barcelona a les eleccions- ha exposat que ERC parteix de l'habitatge com a primer dret bàsic per accedir-ne a d'altres. "Això que està tan clarament definit per contraposició al dret a la propietat privada i l'afany de lucre", en canvi, "no és un element en els programes del PSOE i Unides Podem"

En aquesta línia, s'ha fet valer les iniciatives en habitatge desplegades les darreres setmanes. Tant les que tenen un vincle directe amb poder aplicar la regulació de lloguers aviat, com les que volen ser pioneres en regular el lloguer de temporada, com va anunciar la setmana passada la consellera de Territori, Ester Capella. Alhora, Pilar Vallugera ha posat el focus sobre la necessitat de vigilar "la màfia dels APIs", ha apuntat, en referència a aquelles immobiliàries que segueixen buscant subterfugis per cobrar uns honoraris als llogaters que la nova llei estatal prohibeix. Al seu torn, Jordà ha recordat que segueixen reclamant a l'Estat el traspàs gratuït de tots els pisos buits de la Sareb, l'entitat que gestiona immobles derivats de la crisi financera. 

Sobre el cara a cara que aquest vespre protagonitzaran els líders dels dos principals partits a l'Estat, com són Pedro Sánchez i Alberto Núñez-Feijóo, la número dos d'ERC a les llistes del Congrés ha volgut ser concisa. "El que m'interessa és el cara a cara que tindrem entre Arnaldo Otegi i Gabriel Rufián", en referència al míting conjunt que es donarà aquesta tarda a Durango. Sobre la Diputació de Barcelona, on ERC pot jugar en paper clau en el futur del govern provincial, de moment s'ha mantingut la incertesa de la jugada republicana: l'únic que s'ha tancat és la porta a votar al PSC.