A principis d'agost es van multiplicar tot tipus d'especulacions -periodístiques i polítiques- sobre contactes entre el PP i Junts per abordar un possible acord de cara a la constitució de la mesa del Congrés dels Diputats i la investidura d'Alberto Núñez Feijóo, guanyador de les eleccions del 23-J. Un dels contactes que es van produir -publicat aquest dimecres per La Vanguardia- va ser entre Albert Batet i Josep Rius, de la màxima confiança de Carles Puigdemont, i Daniel Sirera i Xavier Domínguez, representants del PP. El primer com a cap de files a Barcelona, el segon en qualitat de consultor. Diverses fonts consultades per Nació indiquen que hi va haver una cita de nivell més alt, amb Jordi Turull i Esteban González Pons, però tots dos ho han negat. La cita l'hauria propiciat un empresari barceloní i tampoc va acabar amb cap acord.
Què indica, tot plegat? La primera conclusió és que, després dels anys àlgids del procés, les dues formacions s'han reconegut mútuament com a interlocutors vàlids. Ara bé: és possible un acord a curt termini entre Junts i el PP? Són múltiples els condicionants que ho posen complicat, però hi ha escletxes que poden afermar un canal de comunicació. Aquestes són totes les claus d'una relació que, abans de les eleccions del 23-J, hauria estat del tot impensable.
Les factures del passat (i del present)
No és només la digestió de la tardor del 2017, que va acabar amb presó i exili pel Govern després de l'aplicació de l'article 155 per part de Mariano Rajoy. També hi ha la pressió ambiental exercida per la dreta contra qualsevol concessió a l'independentisme, o bé la proximitat entre el PP i tots els organismes judicials que s'han encarregat de perjudicar o perseguir Puigdemont. I, a banda, existeixen ferides recents, com ara l'entrega de Barcelona a Jaume Collboni per part de Sirera, que encara porta cua tot i que Junts continua negociant amb l'alcalde una hipotètica entrada al govern municipal. Una carpeta que no és immediata.
A banda del passat, també existeixen fractures evidents en el present. Cap d'elles tan visible com l'ofensiva del PP contra l'amnistia, que al Congrés tindrà dues vies: una en forma de petició de dissolució dels partits que promoguin "referèndums il·legals" -així apareix en l'esmena a la totalitat presentada contra la llei que amnistiarà els encausats del procés-, i una altra en forma de nou delicte de deslleialtat constitucional per revertir la derogació de la sedició. En clau nacional, per tant, no hi ha cap tipus de possibilitat d'entesa. Encara menys amb Vox pel mig.
El pes de Vox
Sirera assenyalava aquest matí als micròfons de RAC1 que Feijóo hauria pogut ser president si hagués acceptat les demandes que Junts els va traslladar en la reunió de l'agost. El cert, però, és que en cas d'haver-se empassat l'amnistia, el PP hauria perdut immediatament els 33 escons de la formació de Santiago Abascal. Amb l'extrema dreta condicionant Feijóo, qualsevol acord amb l'independentisme és inviable, si més no amb l'actual repartiment d'escons.
Fiscalitat i economia, punts de trobada
Quan Puigdemont i Manfred Weber, cap de files del PP europeu, es van trobar a la gala anual que celebra Politico a Brussel·les, l'expresident li va fer saber que hi havia marge per a enteses sectorials entre Junts i els populars. Va posar com a exemple la posició sobre Israel, una carpeta en què Puigdemont i el PP tenen visions similars. "En cap cas es van formular propostes formals i encara menys es va establir cap negociació per a escenaris que, com va remarcar el president, pertanyen a la política ficció mentre es mantingui l'actual actitud del PP en relació amb Catalunya i la connivència amb Vox", van indicar des de Junts al novembre.
En tot cas, el cert és que el rearmament del partit de Puigdemont a nivell ideològic -després de definir-se com a formació de centreesquerra en la seva fundació, ha anat virant cap a la dreta en fiscalitat, aliances internacionals i immigració- obre la porta a coincidir amb el PP en votacions al Congrés, a l'estil del PNB. De fet, les dues formacions nacionalistes tenen segellada una aliança que, entre d'altres qüestions, servirà per condicionar -cap a la dreta- mesures que el PSOE pacti amb Sumar, ERC i Bildu. I una altra qüestió cabdal de la conversa Puigdemont-Weber: el primer va dir al segon que es poden trobar tombant els pressupostos de Sánchez.
La variable d'espantar el PSOE
És això possible -tombar els primers comptes dels socialistes- en els propers mesos? Per part de Junts, fonts de la formació indiquen que és "pràcticament impossible". "I així serà amb totes les grans votacions fins que no s'hagi aplicat l'amnistia", mantenen els dirigents consultats. En tot cas, trobades com la de Barcelona serveixen a Junts per dir al PSOE que, un cop obert el joc del diàleg a Madrid, poden parlar amb tothom. A diferència de la legislatura passada, Sánchez necessita tots els vots de tots els partits que van fer costat a la seva investidura al Congrés. La setmana vinent ja es porta a l'hemicicle un decret llei del govern espanyol en el qual es posarà a prova la solidesa de la majoria, i Junts ja ha avisat que té dubtes per una modificació que podria afectar l'aplicació de la llei d'amnistia. Serà la gran prova de foc abans dels pressupostos, juntament amb un decret òmnibus de mesures socials que haurà de ser negociat.
Les contradiccions mútues
Les dues formacions són presoneres dels discursos en l'última dècada. Si Junts ha acusat el PP d'actuar pràcticament com una dictadura, els populars han abonat el discurs que assimila l'independentisme al terrorisme i han carregat amb duresa contra els acords de Sánchez amb Junts i el PSOE. De fet, el principal retret que ha sortit aquest dimecres dels socialistes cap al PP ha estat la incoherència de Feijóo a l'hora d'atacar Sánchez per la política de pactes quan ell mateix, encara que fos de manera indirecta, va explorar pactes amb Junts. De tots els murs que han caigut amb el postprocés, l'únic que queda per destruir és l'entesa entre el partit de Puigdemont i el que comanda -per ara- Feijóo. Impossible en el curt termini. I més endavant?