El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha assegurat aquest dilluns que la futura llei de memòria democràtica es farà des del “respecte, la tolerància i la voluntat d’acord”, però en cap cas servirà per “tenir desmemòria”, sinó que ha de servir per “llegar la memòria a les generacions futures”. Així, citant Angela Merkel, ha dit que la llibertat “s’ha de reivindicar a cada generació, no es pot donar per garantida, s’ha de guanyar un cop i un altre”. Espadaler espera que la tramitació parlamentària sigui àgil. Ho ha dit en l’acte públic de presentació a les entitats memorialistes del projecte de llei de memòria democràtica que el Govern aprovarà aquest dimarts i que recull fil per randa el projecte que va decaure amb la finalització de la legislatura anterior.
En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona amb entitats memorialistes, al qual també ha acudit l’exconsellera de Justícia Ester Capella i el president del PSC al Parlament, Ferran Pedret, Espadaler ha explicat que el projecte és idèntic a l'aprovat per l’anterior Govern, que ja havia iniciat el tràmit parlamentari el març del 2023 i havia inclòs les compareixences i la presentació d’esmenes dels grups parlamentaris. El conseller espera que els grups permetin una tramitació d’urgència, però admet que el Parlament és sobirà i es podrien incloure modificacions, com la que demana ERC de passar de dos a un any el termini per la retirada de tots els símbols franquistes de l’espai públic.
Espadaler ha explicat que la nova llei s’ha redactat amb un llenguatge senzill, abasta del 1931 al 1980 i inclou perspectiva de gènere. També s’adapta la norma a la protecció de dades personals i a l’accés a la informació. La nova llei refon la del 2007 del Memorial Democràtic i la del 2009 sobre les fosses comunes de la guerra civil i el franquisme, i complementa la del 2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme i la del 2020 de la desaparició forçada de menors.
El conseller ha explicat que la llei té tres grans eixos vertebradors: la veritat, la justícia i la reparació. Tots tres amb l’objectiu de garantia de no repetició. La Generalitat podrà exercir l’acusació popular en determinats supòsits com els delictes de lesa humanitat, contra la vida o contra la integritat moral i física. També es regularan el cens de víctimes i les mesures de reparació, la localització i dignificació de les fosses comunes i el banc d’ADN. Igualment, es fomentarà la investigació i divulgació de la memòria històrica i s’inclourà en el currículum de diversos nivells educatius, del professorat, de la universitat, a la formació d’adults i al personal de l’administració.
Es crearà una nova figura a banda dels espais de memòria que es diran espais de commemoració, on es van produir fets rellevants però no queden vestigis materials. La llei prohibeix l’enaltiment del franquisme i dona un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista i per retirar també les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van donar suport al franquisme. El projecte també inclou un règim sancionador per infraccions relacionades amb els danys a fosses i patrimoni memorial, l’enaltiment al franquisme i la humiliació de les víctimes i altres incompliments, entre altres.
Espadaler s’ha mostrat honorat de portar el projecte de llei al Parlament, però ha donat el mèrit a les seves predecessores, les conselleres Ciuró, Capella i Ubasart. Per la seva banda, el president del Consell Participatiu del Memorial Democràtic, Carles Vallejo, ha recordat que les entitats memorialistes van enviar a Espadaler una carta l'endemà d’assumir el càrrec on ja l’apressaven per aquesta llei i on mostraven la seva “preocupació” pel retard. Vallejo espera que aquesta legislatura sí que s’aprovi la llei, sobretot tenint en compte els “moments complicats” per l’ascens de la ultradreta a tot el món.