"Sempre he pensat que estaven buscant un cap de turc". Aquesta és una de les frases més destacades de Tolo Moya, exdirector de comunicació d'ERC, en una entrevista aquest dimarts al programa El Matí de Catalunya Ràdio. L'endemà de les acusacions creuades entre Marta Rovira i l'entorn d'Oriol Junqueras per un missatge de la secretària general vinculat a l'estructura de contracampanyes i als cartells sobre Ernest i Pasqual Maragall, Moya ha indicat que aquestes iniciatives paral·leles funcionaven de manera "autònoma i aliena", i se n'ha desvinculat. Un dels noms que ha apuntat com a responsables de l'anomenada B d'ERC ha estat Sergi Sabrià, exviceconseller i exdirigent del partit.
Moya ha indicat que va entrar com a director de comunicació d'ERC perquè era amic de Rovira, i ha assenyalat que en cap moment coneixia l'existència de contracampanyes. "Dirigir la comunicació del partit és traslladar a nivell tècnic les decisions que es prenen, preparar rodes de premsa, manifestos, imatge gràfica, campanyes en termes d'imatge, preparar els actes", ha resumit. Pel que fa a qualsevol qüestió vinculada a la B, ha apuntat que funcionava "de manera autònoma". Moya ha explicat que ha enviat "proves noves" a la comissió de garanties per demostrar que aquest equip de contracampanyes funcionava "de manera autònoma i aliena". "A mi no m'expliquen tot el que es fa", ha volgut clarificar.
"Sempre he pensat que buscaven un cap de turc", ha remarcat Moya, que està "sota possible demanda" amb ERC. "El meu advocat m'aconsella que vigili molt", ha destacat. Pel que fa als missatges d'ERC sobre la campanya B, l'exdirector de comunicació d'ERC ha admès que formava part d'algun grup de WhatsApp en què es parlava d'aquesta estratègia. "No era un grup de la B", ha apuntat. Preguntat sobre si Oriol Junqueras era en algun d'aquests grups, ha dit que no era així. "No treballava per una banda o per l'altra, jo treballava pel partit. I tothom hauria de mirar pel partit", ha remarcat Moya. Preguntat específicament pels cartells dels Maragall, ha indicat que no en tenia coneixement.
En tot cas, ha admès que va trametre factures que tenien a veure amb l'estructura B, tot i que desconeixia que aquests recursos anessin destinats a les contracampanyes. Sempre era algú de la direcció, ha apuntat, que donava les ordres. Ell depenia del vicesecretari de comunicació. "Hi havia gent que et demanava de fer coses no orgànicament, com potser aquest nom que has dit tu", ha apuntat Moya, en referència al nom de Sergi Sabrià, que ha aparegut en la pregunta de l'entrevistador, Ricard Ustrell. "Jo no tenia el poder de pagar ni el de decidir quantitats", ha ressaltat l'exdirector de comunicació d'ERC. "Ara s'està veient que estan buscant un cap de turc", ha volgut insistir Moya durant la conversa.
Xoc Rovira-Junqueras
Per què Rovira va acabar escrivint ahir una carta de tres pàgines per referir-se a la "filtració interessada" del seu missatge en el grup de Signal? "No podia quedar-se en silenci", manté un membre de la direcció. La secretària general, progressivament distanciada de Junqueras des que el dirigent d'ERC va constatar que no l'acompanyaria en la candidatura per tornar a liderar el partit, ha volgut deixar clar que qualsevol campanya interna comptava, també, amb el seu aval. "Des de la presidència, es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més", indicava Rovira. L'entorn de Junqueras, al capdavant de Militància Decidim, es mostrava "indignat" per qualsevol acusació.
L'entorn de l'expresident del partit expressava una "profunda indignació" en direcció a les paraules de la secretària general, perquè hi veuen la voluntat de carregar "sense cap prova" contra la llista de Junqueras. Des de la direcció actual insistien en la versió que el missatge de Rovira apareix perquè així ho han fet possible els afins a l'expresident del partit. Els intents de "crida a la calma", de moment, han embarrancat. Diverses fonts asseguren que la secretària general i Junqueras no parlen des del dia que Rovira va tornar a trepitjar Catalunya, el 13 de juliol, abans del pacte amb el PSC, tot i que ja no hi ha exili que els separi, com va passar entre el 2017 i el 2024.