Fernando Sánchez Costa: «L'amnistia és un concepte del passat i no té sentit ara»

Ni tan sols un democristià, amb tot el que acumula de subtilitats i mà esquerra, ho té fàcil en aquest moment de tensió política. Fernando Sánchez Costa, historiador i periodista, exdiputat del Partit Popular al Parlament, presideix des del juny Societat Civil Catalana, l'entitat més representativa de l'unionisme. Han estat uns mesos intensos. També el bloc unionista viu un debat intens entre diverses sensibilitats. En aquesta entrevista, Sánchez Costa fa una esmena a la totalitat al procés, intentant preservar alguns ponts. Es plany, també que no hi hagi una figura com el seu admirat Joan XXIII, de qui diu que si dirigís alguna institució catalana, sabria trobar el desllorigador per superar el bloqueig. Però no està la cosa per cap Roncalli.  

- Li fa por l'escenari que es pot generar amb la sentència?

- Certament, estic preocupat davant l'enrariment del clima polític que es viu a Catalunya, que els darrers mesos semblava que cedia a una major serenor. Ha estat molt irresponsable per part del president Torra fer una crida a la confrontació. Al final, un ha de decidir si vol ser un cabdill peronista o el president de tots els catalans. Massa cops s'imagina més com a president dels CDR que com a president de Catalunya.

- No és molt forçada aquesta imatge del president Torra com abanderat dels CDR? Un director de la Revista de Catalunya pot encapçalar els CDR? 

- És possible que la vocació del senyor Torra sigui més la de ser director de la Revista de Catalunya. El problema potser és que està en un lloc que no és aquell amb el que se sent més còmode. I això li fa cometre errades greus, com esperonar els CDR. El terme de confrontació democràtica ningú l'ha obligat a dir-li. Ell el va emprar a la UCE i després el va reiterar en una conferència a Madrid.     

- Una possible sentència condemnatòria pot resoldre el conflicte?

- És que en un estat de dret s'han de respectar les sentències. El que crea conflicte és que algú, sabent que hi ha un marc legal, constitucional i estatutari, se'l salta expressament i conscient. Això crea el conflicte. Després, resoldre'l és més complicat.
 
- L'anterior president de SCC i vostè mateix han expressat una posició oberta a un indult.

- SCC té una postura molt clara sobre aquest punt, que és acatar les sentències judicials. Crec que el Suprem ha fet un judici públic transparent, amb les màximes garanties, com han reconegut els advocats de la defensa.

- I un cop acatada una sentència, en un horitzó de futur, consideraria plantejable un indult?

- Un indult ha d'anar precedit d'una petició de disculpes i de reconeixement del dany causat. No sé si això es produirà. Estem lluny d'aquests escenaris. També cal veure si hi ha recursos. Si es recorre la sentència, no es pot demanar l'indult. En tot cas, si es dona un nou escenari, ens posicionarem.    

- En el sobiranisme s'obre pas la reclamació d'una amnistia. 

- Els líders separatistes són especialistes en anar creant paraules i marcs nous. L'amnistia és un concepte del passat, lligat a lleis injustes, i ara estem parlant d'un marc legal democràtic i no té sentit recórrer al concepte d'amnistia.   

"No entenc com les classes mitjanes i la burgesia catalana han assumit el discurs de la CUP, se'ls acabarà menjant"

- Creu que els CDR són violents?

- El que crec és que són una importació del model cubà dels Comitès de Defensa de la Revolució. Em sembla sorprenent que sectors convergents s'hagin deixat fascinar per això, que prové de l'entorn de la CUP. És que no entenc que les classes mitjanes i la burgesia catalana hagin assumit aquest discurs de la CUP. Se'ls acabarà menjant i s'empassarà qualsevol que s'hi aproximi. 
 
- Però el fet que sectors del mainstream català estiguin en aquesta posició, no hauria de fer reflexionar l'Estat, més enllà d'un discurs de legal-no legal? Què s'ha fet malament des d'Espanya?

- Cal expressar el respecte pels catalans que han optat per una línia independentista. Però aquestes aspiracions no tenen com a millor camí la ruptura unilateral. Es poden defensar millor propugnant una reforma de l'Estat. Aquest estiu, SCC ha parlat de les crisis com a oportunitats. Estic convençut que Espanya es pot millorar molt. Com també que Catalunya ha de canviar. L'independentisme pot exercir com una opció crítica de millora de la realitat espanyola. Però també cal dir que la societat catalana és poc amiga del pluralisme. Hi ha una part important de catalans que no ens sentim identificats amb les institucions catalanes. Això que s'ha repetit de la desafecció també es produeix dins de Catalunya. Hem de fer un procés de doble reconnexió. Després de reflexionar-hi, jo crec que a Catalunya no hi ha un problema fonamentalment objectiu, sinó un problema subjectiu. Aquesta sensació de maltractament, a què es deu? En què consisteix? Crec que hi ha molta gent que ja no em sabria respondre. Fins i tot el discurs de l'Espanya ens roba ha estat desterrat pels propis partits separatistes. 

- Sobre problemes objectius hi ha hagut moltes evidències, abans del procés i per part de sectors gens sospitosos. Les grans corporacions econòmiques van exigir la gestió del Prat fa més de dotze anys. El Cercle d'Economia, el 2001, ja advertia de la recentralització. Que hi ha greus mancances d'infraestructures és un fet objectiu. Fins i tot Foment, en temps de Gay de Montellà, va demanar el concert.  

- Sí, si jo no nego que hi hagi problemes reals. I, a més, SCC està disposada a estudiar aquests temes i reivindicar-los. Ara, la pregunta que jo em faria és si ha estat més útil per a Catalunya muntar una mena de revolució postmoderna o hagués estat més útil que algun dels partits catalans hagués negociat els pressupostos com ha fet el PNB aquests darrers cinc anys. Haguessin aconseguit moltíssim. El procés ens ha empobrit. Si al final el procés és un gran negoci per Madrid, València o Saragossa. És el que Sèneca anomenava la ciutat captiva, aquell estat psicològic en què tu només veus els greuges.

- Però potser el PNB no hagués negociat tan bé al llarg dels anys si no hi hagués hagut altres factors més durs. 

- Catalunya té un pressupost que ja el voldrien moltes comunitats i nacionalitats europees. Hem de fer l'esforç de sortir de la nostra propaganda. Tots hem de sortir de la nostra propaganda. El nacionalisme català, també. L'independentisme ha de superar aquesta fase adolescent. Cal assumir el principi de realitat. I amb aquest suport social, en un estat de dret com Espanya i sense suport de la comunitat internacional, l'independentisme no pot culminar la independència. 

- Des de Societat Civil Catalana s'ha criticat el sobiranisme per haver fracturat la societat. Creu que l'unionisme no ha fracturat?

- Aquí els qui s'han saltat els pactes bàsics de convivència han estat els líders del separatisme. Cal distingir entre la gent que ha cregut amb il·lusió en un projecte i aquells que han promès coses impossibles, que van proclamar una República i l'endemà van marxar. Potser han vist que un Estat, una nació, són coses molt serioses, i no es pot jugar amb foc perquè al final et cremes.  
 
- I no és jugar amb foc mostrar des del faristol del Parlament una fotografia de l'atemptat d'ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic? I lligar-ho amb el president Torra? Això no fractura?

- Tots hem de ser responsables. Però el nacionalisme català sempre havia tingut un posicionament clar respecte de la violència.    

"Caure en un discurs gandhià de desobediència és surrealista i enfonsarà Catalunya"

- Home, la violència s'ha condemnat sempre des del sobiranisme.

- A mi el que em preocupa és que tots sapiguem gestionar les nostres frustracions. Fa uns dies, el president Torra va presentar un "Manual de desobediència". A mi tampoc m'agrada complir algunes obligacions establertes per la Generalitat sobre educació o gestió de recursos. Però les acato. Perquè és el principi de la civilització. Que un dels espais polítics més avançats del món caigui en una mena de discurs gandhià de desobediència és surrealista i enfonsarà Catalunya. El procés és tòxic. 

- Però no troba demagògic aquest intent de vincular l'independentisme -no parlem de grupuscles- al terrorisme i la violència? Això no li sembla malèvol?

- També trobo que l'independentisme té la pell molt fina. Durant anys s'ha pintat Espanya com si fos un quadre molt negre de Goya. Nosaltres, des de SCC volem oferir una imatge i un discurs d'Espanya que permeti que una majoria de catalans s'hi sentin vinculats. Perquè Espanya és fruit dels catalans. Nosaltres volem felicitar i estem contents que la Guàrdia Civil estigui a Catalunya i actuï per frenar accions de sabotatge, com han reconegut alguns dels detinguts.

"Vencedors i vençuts són conceptes de guerra, cal dret i diàleg"

- D'això encara no en sabem res i ja ha sortit gent parlant de Goma 2. 

- Ara imaginem que la Guàrdia Civil no intervé i passa alguna cosa. Sortiria gent dient que l'Estat ho ha permès per desprestigiar l'independentisme. El que em sembla imprudent és que surtin tots els líders independentistes dient que les persones detingudes no volien fer res. Siguem prudents. Potser el més prudent és parlar de presumpció d'innocència.
 - Vostè creu que la resolució del conflicte ha de venir d'una victòria sobre l'independentisme? Vencedors i vençuts? Va dir en unes declaracions que no es pot dir que no a dos milions de catalans.

- Exactament el que vaig dir és que no es podia dir només que no. És una cosa que sempre ha sostingut Societat Civil. Hem de dir que no a tot el que surti del marc constitucional. Però sí que cal una actitud afirmativa i d'escoltar per incorporar tots els elements de crítica que permetin millorar. Això ha de passar a Espanya, però també a Catalunya. Espanya ha de reconèixer més la seva pluralitat interna, però Catalunya també. L'independentisme també ha de fer un esforç d'empatia, ha de pensar en el 30% dels catalans constitucionalistes de la Catalunya de l'interior que se sent en una pressió interior molt forta. La sortida al conflicte ha de ser per elevació -per una millora de la situació- i d'acord al marc constitucional. 

- Amb vencedors i vençuts?

- Els conceptes de vencedors i vençuts són conceptes de guerra i aquí estem parlant de conciutadans i veïns. Nosaltres el que necessitem són conceptes de política constitucional del segle XXI, com estat de dret, diàleg i respecte als drets i llibertats de tots. I m'atreviria a dir que el republicanisme català ha de tornar a les seves arrels.

"El dia que ERC accepti acabar amb el model d'escola monolingüe, em creuré el seu discurs inclusiu"

- Què vol dir això?

- Que no ha estat mai independentista. Històricament, ha estat federal i fraternal. Està al programa d'ERC del 1931. Esquerra fins i tot ha tingut ministres. L'independentisme trenca amb la millor tradició catalana. Ara té gràcia que els mateixos que van empènyer Puigdemont a anar fins al final, com ERC, ara es presentin com els grans valedors de la serenitat. I que Rufián i Lleida ara sigui un home d'estat. A veure si els catalans obrim els ulls i veiem que això ha estat com una mena de truc de màgia que no ens ha portat res de bo. Per exemple, el dia que ERC accepti acabar amb el model d'escola monolingüe, aquell dia em creuré el seu discurs inclusiu.  

- Però la llengua ha de ser un element cohesionador. Si el català no és llengua vehicular, se la condemna a la marginalitat més absoluta.

- Jo crec que no. Amb la meva mare jo he parlat sempre en català, jo he somiat en català. M'estimo la llengua. El que no crec és que el millor pel català sigui imposar-lo. 
 

- Societat Civil ha tingut tres presidents en un any. La crisi interna està superada?

- Aquesta és una entitat molt gran, molt plural. Continua sent la casa gran del constitucionalisme. És conegut que hem patit una crisi interna. Però vam sortir de l'assemblea darrera molt forts, amb un 97% que va aprovar el nostre pla estratègic. Hem fet una junta molt àmplia. Tenim clars els objectius: seguir defensant els drets de tots els constitucionalistes, fer un discurs perquè una majoria de catalans pugui tornar a implicar-se en el projecte comú espanyol i un canvi de model d'entitat. Teníem un model Greenpeace, amb pocs socis i molts col·laboradors, que eren uns 20.000. Ara volem una entitat amb molts més socis. 

- Què feia un democristià com vostè al PP?

- La democràcia cristiana tenia diversos espais polítics a Catalunya. El PP és una confluència de democristians, conservadors i liberals. La democràcia cristiana és un pensament polític i alhora una forma de fer política, que té estima pel pluralisme i la transacció, i que sap que les utopies sovint en lloc de dur-nos al cel, ens porten a alguns inferns. I reconèixer la dignitat de l'altre, sigui qui sigui i independentment de quina sigui la seva bandera.         

- Va escriure un llibre sobre el Papa Joan XXIII. Li atreu la figura?

- Va ser un llibre adreçat a un públic jove. És un personatge molt atractiu. Un gran renovador i al mateix temps una persona amb sentit de l'equilibri. És interessant estudiar-lo per no reduir-lo a lectures unilaterals. Segurament, si estigués al davant d'algunes de les institucions del nostre país, ja hauríem superat la crisi que tenim.  

- L'unionisme no necesssita un aggiornamento? Pensem en els dirigents unionistes nord-irlandesos, que van ser capaços de negociar amb el Sinn Fein.

- La vida és molt llarga. Però jo crec que l'unionisme està ben representat pels seus líders polítics i té magnífiques opcions sobre la taula.