L'habitatge és una de les prioritats del Govern. Ho va solemnitzar el president, Salvador Illa, al debat de política general, amb l'anunci de 50.000 pisos per l'any 2030 i una partida anual de 1.100 milions d'euros, i aquest dimarts s'ha fet un pas més. El Govern ha desenterrat una llei del tripartit, de l'any 2007, per augmentar l'oberta d'habitatge assequible i arribar al 15% d'habitatge públic. El consell executiu ha aprovat el pla territorial sectorial d'habitatge, vinculat a aquesta legislació de fa 17 anys, un pla que feia anys que estava al calaix.
Segons ha detallat la portaveu, Sílvia Paneque, aquest pla territorial ha de servir perquè, d'aquí a 20 anys, els municipis de zones tensionades disposin d'un parc mínim del 15% d'habitatges destinats a polítiques socials. Aquest percentatge és el que ja preveia la llei de 2007, i segons Paneque s'emmarca en els estàndards europeus. "És el parc d'habitatge públic que assegura l'accés per part de la ciutadania a un habitatge digne", ha apuntat. Si no s'hi arriba, ha afegit, és "difícil" aconseguir una "contenció de rendes" de lloguer que sigui efectiva.
"És un full de ruta ambició en matèria d'habitatge", ha remarcat la portaveu. Marca uns objectius 20 anys vista, dividits en plans quinquennals per assolir el percentatge del 15% d'habitatge públic. D'aquest, un 9% seria de lloguer. El pla determina els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial "forta i acreditada", i també fixa la reserva de sòl per a protecció pública, complint amb el que estableix la llei d'habitatge de 2007. Paneque ha remarcat que les polítiques d'habitatge han de ser "estructurals", i no limitar-se a situacions puntuals o d'emergència.
El Govern s'ha posat com a objectiu "garantir un habitatge digne i adequat", que tingui en compte criteris d'ubicació, mida i règim de tinença. També que combini la titularitat pública i la col·laboració amb el sector privat. En els propers anys, ha detallat la portaveu, s'hauran de desenvolupar dos plans reglamentaris derivats de la llei. D'una banda, un programa de rehabilitació i, de l'altre, un pla d'equilibri territorial. El pla se centra en els 140 municipis tensionats, però a la resta de Catalunya també s'hi haurà d'actuar.
En els municipis inclosos en aquestes àrees de demanda "forta i acreditada", l'estàndard serà el següent: el sòl corresponent al 50% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat; i el 40% en sòl urbà no consolidat, amb possibilitat de reduir la xifra fins al 30% quan sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de l'actuació. En ambdós casos, la meitat d'aquestes reserves s'ha de destinar específicament al règim d'arrendament.
En paral·lel, s'estableix un termini de dos anys per a l'adaptació dels plans locals d'habitatge d'abast municipal o supramunicipal per fer-los coherents amb el pla.
El règim sancionador, abans d'acabar l'any
També en matèria d'habitatge, el Govern preveu tenir enllestit el règim sancionador pels incompliments de la llei d'habitatge abans d'acabar l'any. Paneque ha obert la porta a incloure'l a la llei d'acompanyament dels pressupostos, que permetria anar més ràpid en una qüestió que és "urgent". Si no, també es pot fer amb la tramitació parlamentària habitual. Ara com ara, encara no hi ha detalls de quines seran les sancions per incompliment.