El govern espanyol va fent passos per aprovar els pressupostos de l'any vinent, i aquest dimarts ha aprovat el sostre de despesa. L'endemà de reunir la Comissió de Política Fiscal i Financera -que va servir per constatar, entre altres coses, que les comunitats autònomes rebutgen un finançament singular per a Catalunya-, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat els acords d'estabilitat pressupostària i deute públic per a les administracions públics. "Fem un pas decisiu per als comptes de 2025, que esperem tenir aprovats abans del 31 de desembre", ha detallat Montero. El PSOE necessitarà el suport de la majoria de la investidura, ara com ara llunyà, i que pot estar condicionat al que passi amb la investidura catalana. "Tenim confiança que hi haurà govern a Catalunya", ha dit la ministra.
El límit de despesa de 2025 "aprofundeix" en el full de ruta del govern espanyol de reforçar el creixement econòmic, l'ocupació i l'estat del benestar. El sostre de despesa espanyol -sense fons europeus- se situarà en 195.353 milions d'euros, un 3,2% més que el 2024, 6.138 milions d'euros més. "És un increment rellevant però prudent, que anticipa el compromís amb la responsabilitat fiscal i el reforç dels serveis públics", ha dit Montero. Si s'inclouen els fons europeus, el sostre de despesa puja fins als 199.171 milions d'euros, xifra similar a la de 2024 però que suposa un rècord. Això és perquè, a partir d'ara, Espanya rebrà més préstecs que transferències provinents d'Europa.
La ministra també ha ressaltat que en el sostre de despesa s'inclou una transferència de l'Estat a la Seguretat Social per valor de 22.881 milions d'euros, que suposa un increment del 7% respecte de l'últim pressupost aprovat. Això compleix amb les recomanacions del Pacte de Toledo. "Mostra el compromís del govern amb la sostenibilitat del sistema", ha destacat. També ha recordat que el govern espanyol ha anat posant diners a la guardiola de les pensions, per revertir les polítiques del PP.
D'altra banda, pel que fa a l'estabilitat, que hauran d'aprovar les corts generals. L'objectiu de dèficit s'eleva al 2,5% el 2025, 2,1% el 2026 i 1,8% el 2027. "És més exigent que l'aprovada l'abril de 2023", ha admès Montero. Aquest esforç l'assumirà el govern espanyol, no pas les autonomies o ajuntaments. El Consell de Política Fiscal va aprovar l'objectiu de 0,1% el 2025, i es mantindrà estable fins a 2027. Aquest marge més alt se suma a les entregues a compte que rebran les comunitats, amb 147.412 milions d'euros més. Comptant la liquidació de 2023, el finançament total de les comunitats autònomes puja fins als 158.167 milions d'euros, un "nou rècord" de recursos per als territoris.
Pel que fa a entitats locals, l'objectiu és d'equilibri pressupostari per a 2025, que suposa dues dècimes més de marge respecte a la previsió de 2023. "Això és beneficiós per als ajuntaments", ha destacat la ministra. Les entitats locals rebran un 13,1% més d'entregues a compte, que es tradueix en 26.893 milions d'euros. "Tant les comunitats autònomes com les entitats locals tindran més marge pressupostari l'any vinent i rebran el finançament més gran que han tingut mai", ha dit. El marge que es dona als territoris l'assumirà l'Estat. L'objectiu de l'administració general serà del 2,2%, una reducció de vuit dècimes respecte de 2024. El dèficit s'haurà de reduir a l'1,8% el 2026 i a l'1,5% el 2027, en la línia del que demana la Comissió Europea.
La ministra ha destacat l'esforç del govern espanyol per reduir la despesa sense afectar els serveis públics. Les dades econòmiques, com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, són bones i Espanya, ha dit, serà el "principal vector de creixement" dels països de la Unió Europea. El dèficit públic s'ha reduït en 60.000 milions d'euros des de 2020 i se situa en el 3%, xifres inferiors a França o Itàlia. Això ha permès que Espanya no hagi de fer ajustos més intensos de manera ràpida, com demana Europa. "Hem desplegat un escut social de 120.000 milions d'euros", ha destacat Montero, que també ha tret pit de les polítiques socials dutes a terme en els darrers anys en pensions, beques o dependència. "Tot i el fang de l'oposició, la realitat és que amb la gestió d'aquest govern hi ha més creixement, més ocupació i més estat del benestar", ha afirmat.