Reformar el finançament dins del marc que preveu l'Estatut. I res de concert econòmic. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la consellera d'Economia, Natàlia Mas-Guix, ha coincidit aquest dilluns a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera i, entre altres qüestions, s'ha tractat la proposta de reforma del sistema de finançament que planteja la Generalitat. En aquest fòrum multilateral, el govern espanyol ha traslladat que hi ha punts en què es pot avançar i punts que són una línia vermella. Montero, en tot cas, ha dit que el Consell de Política Fiscal no és l'espai adequat per debatre sobre la proposta d'una sola comunitat autònoma, i ha insistit que les negociacions per a la investidura de Salvador Illa correspon al PSC i ERC, no al govern espanyol.
A la sortida de la reunió, que s'ha allargat més de cinc hores, la consellera Mas-Guix ha dit que la ministra ha avalat parts de la proposta catalana, i ha tret pit que el Govern "obre camí". La ministra ha detallat que el govern espanyol no comparteix la proposta de concert econòmic que planteja el Govern, però sí que s'ha obert a millorar el finançament i incorporar "elements de singularitat" que, d'altra banda, ja estan inclosos. "Es poden fer passos de gegant", ha dit en una roda de premsa després de la trobada. I tot això, en el marc del que preveu l'Estatut de 2006 i que no s'ha desplegat. "Tots els governs estan obligats a complir els estatuts, ningú no s'hi pot negar; no es pot fer insubmissió a la llei"; ha afirmat.
No ha volgut parlar concretament del consorci tributari, la proposta que fa mesos que defensa Illa. "Més val no especular", ha dit. ERC, en tot cas, ja ha dit que amb això no n'hi ha prou. Els republicans volen "la clau de la caixa", és a dir, un nou model de finançament que situï Catalunya fora del règim comú. El PSC i el PSOE s'han obert a un canvi de model que reconegui la "singularitat" catalana. I què seria una "singularitat"? “El reconeixement d’especificitats dels territoris que ha de permetre un finançament concret”, ha explicat Montero, i ha posat l’exemple del règim fiscal de les Canàries pel caràcter limítrof i insular. Ha admès, això sí, que quan es parla de la singularitat de les Canàries no hi ha la mala maror que hi ha quan qui ho planteja és Catalunya.
Montero ha admès que cal fer “pedagogia” sobre els canvis de model. Segons ha detallat la ministra, entre els consellers de les comunitats autònomes hi ha hagut una posició “preventiva” respecte a la posició de Catalunya “pel que han vist per la premsa” i amb l’objectiu de confrontar amb el govern espanyol. “No hi ha hagut un pronunciament sobre el model català”, ha afirmat. Sigui com sigui, s’ha volgut desmarcar de les negociacions. “Qui negocia són PSC i ERC”, ha deixat clar, i ha expressat la seva total confiança en Illa.
Pressió al PP per reformar el model
El govern espanyol ha insistit a negociar amb el PP la reforma del model de finançament. Fins ara, els populars s’hi han oposat. Montero ha fet una crida al “diàleg constructiu” per construir un model que demana “discreció” i que necessita que els interlocutors vetllin per “l’interès general” de tots els territoris. La ministra ha lamentat que, en el marc del Consell de Política Fiscal, els territoris no han volgut abandonar les “posicions de màxims” per acostar postures. Les comunitats autònomes del PP han rebutjat una reforma del model que permeti un millor finançament per Catalunya i Montero ha criticat que es vulgui tornar a la “confrontació entre territoris”. Montero ha reclamat al PP que s’obri a negociar un canvi de model. “Les dificultats són objectives", ha afirmat, i ha insistit a demanar als conservadors que s’asseguin a negociar.
Reunió al juliol per la condonació del deute
La ministra també ha refermat el compromís d’assumir una part del deute autonòmic, que comptarà també amb una millora dels comptes públics de les comunitats “sense excepció”. Montero ha demanat no menystenir aquest “esforç” de l’Estat, que permetrà a algunes comunitats endeutar-se en millors condicions i sense dependre del Fons de Liquiditat Autonòmica. “És una mesura voluntària, si alguna comunitat autònoma no vol la condonació del deute només cal que ho digui”, ha recordat. La ministra ha lamentat que aquest menyspreu busca erosionar el govern espanyol. Durant el juliol i els propers mesos, el Ministeri es reunirà amb els territoris per traslladar la metodologia per condonar part del deute de les comunitats autònomes. Se seguirà l’ordre de transferències de les competències i la primera serà Catalunya.
Menys exigència de dèficit
Pel que fa als objectius d’estabilitat per a les comunitats autònomes de 2025, el govern espanyol ha dit que l’objectiu de dèficit, la regla de despesa i l’objectiu de deute s’ha estructurat d’acord amb les noves regles fiscals. Montero ha destacat la “responsabilitat” dels territoris en la despesa, que demostra que es pot “reduir el dèficit” sense aplicar retallades. El dèficit s’ha reduït en 60.000 milions d’euros gràcies a la “prudència pressupostària” i el bon moment de l’economia. L’objectiu és rebaixar en dèficit fins al 2,5% el 2025.
L’esforç de reduir el dèficit recaurà “en exclusiva” en el govern central i no hauran de prendre mesures les comunitats autònomes ni els ens locals. “L’objectiu d’estabilitat de 2025 de les comunitats serà del 0,1, una dècima més que l’any 2024”, ha anunciat. Per als ajuntaments, serà d’estabilitat, 0,0. L’objectiu d’estabilitat es mantindrà el 2026 i 2027. “Això permetrà més marge tant a les comunitats autònomes com als ajuntaments”, ha dit.
Un finançament “rècord” per a les comunitats
Montero ha refermat el compromís del govern espanyol per avançar en la reforma del model de finançament. La ministra ha anunciat que en aquest any 2025, les comunitats autònomes comptaran amb “el major finançament de la història” a través de les entregues a compte. També ha ressaltat els ingressos extraordinaris dels territoris transferits amb els fons Covid o els Next Generation, i ho ha contraposat amb els anys de govern del PP, en què es va optar pels préstecs amb interessos.
El govern espanyol ha traslladat als consellers d’Economia que rebran, l’any 2025, 147.412 milions d’euros. Això suposa un increment del 9,5% respecte les entregues a compte de 2024. Rebran 12.750 milions d’euros més que l’any anterior. A aquest quantitat cal sumar-hi la previsió de liquidació de 2023, que suposa 11.692 milions, la segona més alta de la sèrie. Amb les entregues a compte i les liquidacions, suposa un finançament “rècord” que superarà en 3.900 milions els recursos de 2024. En total, s’arribarà a 158.167 milions d’euros.