03
de desembre
de
2023, 08:00
Actualitzat:
13:42h
Els verificadors, relators i mediadors internacionals han entrat en joc per mirar de resoldre el conflicte polític català. Però no és el primer cop que es recorre al suport d'organitzacions com la fundació Henry Dunant, facilitadora de la reunió de dissabte a Suïssa entre les delegacions de Junts i el PSOE i que va coordinar el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo.
És el primer cop, això sí, que els socialistes (el govern espanyol com a tal encara s'hi resisteix) accepten aquesta mena de figures per greixar el diàleg amb els seus interlocutors catalans de Junts primer i d'ERC després. En els pròxims dies s'hauria de constituir una mesa entre Esquerra i els socialistes que serà paral·lela a la liderada per Carles Puigdemont i també amb presència de verificadors internacionals per facilitar els acords i testimoniar-ne el compliment. La secretària general republicana, Marta Rovira, fa anys que, en el seu exili a Ginebra, ha establert relació amb entitats dedicades a l'àmbit de la resolució de conflictes i que ja està avaluant el PSOE.
La fundació Henry Dunant (o Center for Humanitarian Dialogue) i Galindo han estat convidats a facilitar i verificar la negociació entre el PSOE i Junts, però no es descarta que en altres fases del procés i jugant rols diferents i més propers a la mediació s'hi puguin afegir altres entitats o personalitats. Un dels noms que ha sorgit i amb els que s'ha estat en contacte en les darreres setmanes és Jonathan Powell, excap de gabinet del primer ministre del Regne Unit, Tony Blair, i que fa anys que manté contactes de diferent nivell amb Junts i ERC.
HD no preveia, d'entrada, tenir rellevància pública en el procés de diàleg i tampoc facilitar la seva versió sobre les negociacions que facilitarà. Normalment, l'entitat, com fan moltes altres d'aquest tipus, demana a les parts reserva sobre la seva presència i rol per evitar la pressió ambiental i política i per això es nomena una personalitat per exercir de portaveu, en aquest cas Galindo. Actuar amb discreció i entre bambolines és el que van fer, per exemple, quan van acompanyar les converses a Suïssa i a Oslo entre els socialistes, amb Jesús Eguiguren al capdavant, i ETA.
En aquest cas, les urgències de les parts -escenificar un diàleg internacional, en el cas de Junts, i visualitzar els compliments dels acords, per part del PSOE- han provocat, però, que l'organització amb seu a Suïssa surti a la llum. Feia dies que fonts coneixedores de les converses apuntaven, però, que es buscava un perfil com el del salvadoreny i s'assenyalava que podia ser un diplomàtic jubilat, castellanoparlant i que havia participat en mediacions similars, bàsicament en temes humanitaris.
El 2018 comença la col·laboració formal entre HD i Junts, ERC i la CUP -els tres partits mantindrien fins al 2022 mecanismes d'interlocució entre ells sobre el procés- que va durar fins al 2020 i que els juntaires reprenen després de deixar enrere la confrontació formal amb el govern espanyol i passar al diàleg i investir Sánchez. La fundació va assessorar els independentistes com a mínim en dos moments clau amb l'aleshores president Quim Torra de protagonista i que van arribar a partir de l'aposta d'ERC d'un nou temps amb el govern del PSOE.
Els facilitadors suïssos van assessorar els catalans en els preparatius de la reunió entre Sánchez i Torra a Pedralbes el 20 de desembre de 2018. El líder del PSOE era president des de la primavera quan, gràcies als vots d'ERC, CDC, PNB i Bildu, va fer prosperar la moció de censura contra Mariano Rajoy. La reunió va acabar amb un comunicat conjunt on les parts afirmaven que "l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya" (era el primer cop que la Moncloa ho reconeixia) i es comprometien "a un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport de la societat catalana". Assumien que "requeriria esforços".
La primera reunió a la Moncloa amb Torra presidint la delegació catalana, és el 26 de febrer de 2020. El comunicat conjunt afirmava que s'havien "fixat les bases del diàleg" i s'assumia "la naturalesa política del conflicte", cosa que Sánchez ha fet de nou fa unes setmanes. Van acordar reunir-la cada mes, però uns dies després la pandèmia ho capgiraria tot amb l'estat d'alarma del 12 de març, les prioritats es van alterar i només es va reunir dos cops fins a acabar la legislatura espanyola amb acords entorn la desjudicialització i el català i sense la presència de Junts.
Anys després aquestes reunions i converses han estat aprofitades pel jutge per barrejar-les en la causa del Tsunami, que pretén vincular al terrorisme per deixar-la fora de l'amnistia, i fins i tot per implicar-hi Otegi, a més de Puigdemont i Rovira. La feina amb l'entitat que monitora les converses i posa noms de mediadors és prèvia al judici al Suprem i a les posteriors protestes de la tardor del 2019, i també a la tanda negociadora oberta dissabte a Suïssa. Ara, però, la mediació també l'accepta el PSOE.
És el primer cop, això sí, que els socialistes (el govern espanyol com a tal encara s'hi resisteix) accepten aquesta mena de figures per greixar el diàleg amb els seus interlocutors catalans de Junts primer i d'ERC després. En els pròxims dies s'hauria de constituir una mesa entre Esquerra i els socialistes que serà paral·lela a la liderada per Carles Puigdemont i també amb presència de verificadors internacionals per facilitar els acords i testimoniar-ne el compliment. La secretària general republicana, Marta Rovira, fa anys que, en el seu exili a Ginebra, ha establert relació amb entitats dedicades a l'àmbit de la resolució de conflictes i que ja està avaluant el PSOE.
La fundació Henry Dunant (o Center for Humanitarian Dialogue) i Galindo han estat convidats a facilitar i verificar la negociació entre el PSOE i Junts, però no es descarta que en altres fases del procés i jugant rols diferents i més propers a la mediació s'hi puguin afegir altres entitats o personalitats. Un dels noms que ha sorgit i amb els que s'ha estat en contacte en les darreres setmanes és Jonathan Powell, excap de gabinet del primer ministre del Regne Unit, Tony Blair, i que fa anys que manté contactes de diferent nivell amb Junts i ERC.
HD no preveia, d'entrada, tenir rellevància pública en el procés de diàleg i tampoc facilitar la seva versió sobre les negociacions que facilitarà. Normalment, l'entitat, com fan moltes altres d'aquest tipus, demana a les parts reserva sobre la seva presència i rol per evitar la pressió ambiental i política i per això es nomena una personalitat per exercir de portaveu, en aquest cas Galindo. Actuar amb discreció i entre bambolines és el que van fer, per exemple, quan van acompanyar les converses a Suïssa i a Oslo entre els socialistes, amb Jesús Eguiguren al capdavant, i ETA.
En aquest cas, les urgències de les parts -escenificar un diàleg internacional, en el cas de Junts, i visualitzar els compliments dels acords, per part del PSOE- han provocat, però, que l'organització amb seu a Suïssa surti a la llum. Feia dies que fonts coneixedores de les converses apuntaven, però, que es buscava un perfil com el del salvadoreny i s'assenyalava que podia ser un diplomàtic jubilat, castellanoparlant i que havia participat en mediacions similars, bàsicament en temes humanitaris.
Una oferta de Suïssa que Rajoy obvia
La relació d'HD amb el procés no ve d'ara. De fet, se la repesca per acompanyar el nou rumb de Junts. Al llibre Tota la veritat, escrit per diversos periodistes el 2019, apareix l'entitat com a possible mediadora entre governs l'octubre de 2017 quan es constaten les dificultats per fer efectiva una DUI. Es va saber després que l'oferta de mediació de Suïssa incorporava la fundació com a facilitadora tot. Però el govern de Rajoy va rebutjar aquesta oferta i altres d'entorns empresarials, eclesiàstics o internacionals i va optar pel 155 i la via repressiva. Inicialment, la part catalana desconfiava de l'entitat que deu el seu nom al fundador de la Creu Roja. El seu president d'honor és l'exministre del PSOE i exsecretari general de l'OTAN Javier Solana i intuïen massa complicitat amb els partits espanyols.Col·laboració el 2018 per la via basca
Però HD havia participat en processos entre l'Estat i ETA i assessorat el final de l'organització armada, que va deixar de matar el 2010, va cessar l'activitat el 2011 i es va dissoldre el 2018. La relació amb els dirigents de l'esquerra abertzale va ser molt estreta a l'anterior dècada i Gorka Elejebarrieta (senador d'EH Bildu, resident a Catalunya i amb àmplia agenda internacional) i Arnaldo Otegi van traslladar a la part catalana, que just aterrava en la resolució de conflictes després del fracàs del procés, bones referències sobre HD. I si el 2018 va ser EH Bildu la que va estovar els independentistes, ara ha estat Zapatero, implicat amb Sánchez i en el diàleg amb els partits catalans des del 2019 amb ERC i ara amb Junts, el que ha avalat a HD (i, per tant, a Galindo i als noms que vinguin de la fundació) com a agents de confiança davant del PSOE. Zapatero participa en processos de diàleg a l'Amèrica Llatina a països com Veneçuela o Colòmbia, on Galindo va fer d'ambaixador del seu país.El 2018 comença la col·laboració formal entre HD i Junts, ERC i la CUP -els tres partits mantindrien fins al 2022 mecanismes d'interlocució entre ells sobre el procés- que va durar fins al 2020 i que els juntaires reprenen després de deixar enrere la confrontació formal amb el govern espanyol i passar al diàleg i investir Sánchez. La fundació va assessorar els independentistes com a mínim en dos moments clau amb l'aleshores president Quim Torra de protagonista i que van arribar a partir de l'aposta d'ERC d'un nou temps amb el govern del PSOE.
Els facilitadors suïssos van assessorar els catalans en els preparatius de la reunió entre Sánchez i Torra a Pedralbes el 20 de desembre de 2018. El líder del PSOE era president des de la primavera quan, gràcies als vots d'ERC, CDC, PNB i Bildu, va fer prosperar la moció de censura contra Mariano Rajoy. La reunió va acabar amb un comunicat conjunt on les parts afirmaven que "l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya" (era el primer cop que la Moncloa ho reconeixia) i es comprometien "a un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport de la societat catalana". Assumien que "requeriria esforços".
Dues reunions amb Sánchez
La reunió havia establert un marc de diàleg que les parts volien explorar i HD va treballar amb la part catalana en diverses trobades a Suïssa. Vindrien unes europees i municipals, dues espanyoles i la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés i les protestes. A principis de 2020, ERC acorda facilitar la segona investidura de Sánchez, en aquest cas amb l'abstenció. Junts hi vota en contra i l'estratègia a Madrid separa els socis fins a trencar el Govern l'octubre del 2022. La relació no s'ha refet malgrat que els objectius són encara els mateixos i ara també s'han alineat les estratègies. A canvi d'aquella abstenció, els republicans pacten una taula de negociació entre governs. A la primera trobada, el president, els consellers i els dirigents de Junts i d'ERC arribaven assessorats per l'Henry Dunant.La primera reunió a la Moncloa amb Torra presidint la delegació catalana, és el 26 de febrer de 2020. El comunicat conjunt afirmava que s'havien "fixat les bases del diàleg" i s'assumia "la naturalesa política del conflicte", cosa que Sánchez ha fet de nou fa unes setmanes. Van acordar reunir-la cada mes, però uns dies després la pandèmia ho capgiraria tot amb l'estat d'alarma del 12 de març, les prioritats es van alterar i només es va reunir dos cops fins a acabar la legislatura espanyola amb acords entorn la desjudicialització i el català i sense la presència de Junts.
El grup Harley Davidson
En el diàleg amb HD i en la seva coordinació i preparatius van participar-hi aleshores Puigdemont, Josep Lluís Alay -cap de l'oficina del president a l'exili- i Josep Rius per part de Junts; Rovira, Marta Vilalta i Xavier Vendrell per part d'ERC; i David Fernàndez i Anna Gabriel per part de la CUP. Compartien, segons que consta al sumari del cas del Tsunami Democràtic que instrueix el jutge García-Castellón, el grup de Signal "Harley Davidson". Però no anava de motos. Es va escollir el nom de la marca americana per les inicials HD, les mateixes d'Humanitarian Dialogue o Henry Dunant. En algunes trobades preparatòries a Ginebra hi va participar Otegi per donar més confiança a les parts.Anys després aquestes reunions i converses han estat aprofitades pel jutge per barrejar-les en la causa del Tsunami, que pretén vincular al terrorisme per deixar-la fora de l'amnistia, i fins i tot per implicar-hi Otegi, a més de Puigdemont i Rovira. La feina amb l'entitat que monitora les converses i posa noms de mediadors és prèvia al judici al Suprem i a les posteriors protestes de la tardor del 2019, i també a la tanda negociadora oberta dissabte a Suïssa. Ara, però, la mediació també l'accepta el PSOE.