01
de desembre
de
2023, 07:00
Actualitzat:
04
de desembre,
8:05h
El jutge instructor de la causa de Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, fa setmanes que ha posat la directa per fer descarrilar la llei d'amnistia. Ja sigui a través d'una interpretació que en deixi fora la causa de les protestes contra la sentència, o bé, segons apunten diverses fonts jurídiques consultades per Nació, nodrint d'arguments una futura qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquest procediment, pilotat per l'Audiència Nacional des de l'octubre de 2019, afecta Carles Puigdemont, Marta Rovira i altres persones més o menys mediàtiques dins del moviment independentista, com el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, l'editor Oriol Soler, o el directiu d'Òmnium Oleguer Serra.
El particular full de ruta de García Castellón es pot reconstruir a través de les interlocutòries que ha anat dictant els darrers dies, mentre prenia forma una amnistia que ja s'està tramitant al Congrés i podria entrar en vigor a l'abril. El jutge mira de fer encaixar les accions de Tsunami en un delicte de terrorisme que pugui entendre's des d'Europa, amb referències a la directiva europea de lluita contra el terrorisme i vinculacions amb el dret de la Unió Europea. Mentre busca arguments amb la mirada posada als tribunals europeus, també maniobra per eixamplar aquells supòsits que queden exclosos de la llei, com ara amb el turista francès mort o amb les lesions greus dels agents de la policia que van intervenir aquells dies, ara fa quatre anys.
García Castellón té encara fins a principis d'any per continuar la instrucció, després de prorrogar-la sis mesos a l'estiu. Encara podria allargar-la més, però, i amb les imputacions i diligències que està encarregant tot apunta que pretén fer-ho si finalment el Suprem no assumeix la causa. En aquest temps, el jutge ha vist com la Fiscalia no compra el seu relat -el fiscal Miguel Ángel Carballo no veu terrorisme i no ha escatimat retrets cap a l'instructor-, i ha permès l'entrada de Vox i de diversos policies al procediment, per garantir-se així una acusació de màxims que li permeti justificar les seves maniobres. Mentrestant, les defenses miren de desactivar la causa, i això passa primer perquè caigui el delicte de terrorisme. Així, l'Audiència Nacional deixaria de tenir competència per investigar els fets i el cas passaria als jutjats de Barcelona.
Per vincular Europa amb el cas de Tsunami, el jutge usa un altre element: el Conveni de Montreal de 1971 sobre la repressió d'actes il·lícits contra la seguretat de l'aviació civil i el Protocol Complementari de 1988, tots dos ratificats per Espanya. Diu que aquests dos acords "són dret de la Unió Europea", perquè serveixen per fonamentar altres convenis del Consell d'Europa -cita el Conveni 196 per a la prevenció del terrorisme, que beu del Conveni de Montreal- i perquè la UE ha adoptat mesures en relació amb els aspectes a què fan referència aquests protocols. Si es pretén amnistiar un delicte de terrorisme, doncs, Europa hi hauria de dir alguna cosa, perquè aquest delicte és, també, dret de la UE.
La maniobra implica preparar el terreny per a una qüestió prejudicial, segons ressalten diverses fonts jurídiques. Quan s'aprovi l'amnistia i les parts demanin aplicar-la al cas de Tsunami, el jutge podrà dir que amnistiar un delicte de terrorisme pot vulnerar el dret de la Unió Europea, i plantejar una qüestió prejudicial perquè sigui el TJUE qui ho esclareixi. Mentre això passa, l'aplicació de l'amnistia quedaria suspesa a la causa de Tsunami, però s'haurien d'aixecar totes les mesures cautelars i ordres de detenció que hi poguessin haver activades. En l'exposició de motius de la llei d'amnistia es recull la jurisprudència europea, per mirar deixar clar que la norma no vulnera el dret europeu i evitar que una possible qüestió perjudicial tingui èxit a Luxemburg.
El policia va patir una lesió greu en un braç en les protestes d'Urquinaona -no pas a l'aeroport- que li va implicar una jubilació anticipada als 45 anys. Aquesta referència del jutge té un motiu i l'explica ell mateix en un peu de pàgina: si la llei d'amnistia tira endavant i hi ha agents que han patit ferides com les descrites a causa de les protestes, això podria deixar el cas de Tsunami fora de l'abast de la mesura de gràcia. El dubte és si a partir d'aquí en poden quedar fora també dirigents com Puigdemont i Rovira, que més enllà del paper que poguessin tenir en Tsunami no van participar en cap de les protestes.
El particular full de ruta de García Castellón es pot reconstruir a través de les interlocutòries que ha anat dictant els darrers dies, mentre prenia forma una amnistia que ja s'està tramitant al Congrés i podria entrar en vigor a l'abril. El jutge mira de fer encaixar les accions de Tsunami en un delicte de terrorisme que pugui entendre's des d'Europa, amb referències a la directiva europea de lluita contra el terrorisme i vinculacions amb el dret de la Unió Europea. Mentre busca arguments amb la mirada posada als tribunals europeus, també maniobra per eixamplar aquells supòsits que queden exclosos de la llei, com ara amb el turista francès mort o amb les lesions greus dels agents de la policia que van intervenir aquells dies, ara fa quatre anys.
García Castellón té encara fins a principis d'any per continuar la instrucció, després de prorrogar-la sis mesos a l'estiu. Encara podria allargar-la més, però, i amb les imputacions i diligències que està encarregant tot apunta que pretén fer-ho si finalment el Suprem no assumeix la causa. En aquest temps, el jutge ha vist com la Fiscalia no compra el seu relat -el fiscal Miguel Ángel Carballo no veu terrorisme i no ha escatimat retrets cap a l'instructor-, i ha permès l'entrada de Vox i de diversos policies al procediment, per garantir-se així una acusació de màxims que li permeti justificar les seves maniobres. Mentrestant, les defenses miren de desactivar la causa, i això passa primer perquè caigui el delicte de terrorisme. Així, l'Audiència Nacional deixaria de tenir competència per investigar els fets i el cas passaria als jutjats de Barcelona.
Un delicte que es pugui entendre a Europa
García Castellón intenta fer encaixar les protestes contra la sentència del procés dins del delicte de terrorisme, i fer-ho utilitzant un llenguatge que Europa pugui entendre, de cara a enfortir una qüestió prejudicial al TJUE que paralitzaria l'aplicació de l'amnistia. Segons el jutge, el corpus legal i moral internacional obliga a combatre el terrorisme i, en ple debat sobre l'amnistia, afegeix que "no poden fer-se excepcions per raons de necessitat circumstancial o oportunitat". Així, recorda que la lluita contra el terrorisme és una prioritat de la Unió Europea i aporta una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que demana garantir el judici de totes les persones vinculades a accions terroristes.Per vincular Europa amb el cas de Tsunami, el jutge usa un altre element: el Conveni de Montreal de 1971 sobre la repressió d'actes il·lícits contra la seguretat de l'aviació civil i el Protocol Complementari de 1988, tots dos ratificats per Espanya. Diu que aquests dos acords "són dret de la Unió Europea", perquè serveixen per fonamentar altres convenis del Consell d'Europa -cita el Conveni 196 per a la prevenció del terrorisme, que beu del Conveni de Montreal- i perquè la UE ha adoptat mesures en relació amb els aspectes a què fan referència aquests protocols. Si es pretén amnistiar un delicte de terrorisme, doncs, Europa hi hauria de dir alguna cosa, perquè aquest delicte és, també, dret de la UE.
Si és dret europeu, Luxemburg l'ha d'interpretar
L'acusació de terrorisme és fonamental per a García Castellón, perquè li permet mantenir la competència sobre la causa -l'Audiència Nacional és el tribunal encarregat de jutjar casos de terrorisme- i vincular el cas de Tsunami amb les institucions europees. Cal, doncs, justificar que hi ha terrorisme d'acord amb la normativa europea per facilitar que el TJUE s'hi pugui pronunciar. L'argument que utilitza el jutge és clar: la UE va signar el 2015 el Conveni del Consell d'Europa per a la prevenció del terrorisme -el 196-, que defineix el terrorisme d'acord amb les disposicions del Conveni de Montreal de 1971 i el seu protocol de 1988. Per tant, totes dues disposicions són dret de la UE i qui ho ha d'interpretar és el Tribunal de Luxemburg.La maniobra implica preparar el terreny per a una qüestió prejudicial, segons ressalten diverses fonts jurídiques. Quan s'aprovi l'amnistia i les parts demanin aplicar-la al cas de Tsunami, el jutge podrà dir que amnistiar un delicte de terrorisme pot vulnerar el dret de la Unió Europea, i plantejar una qüestió prejudicial perquè sigui el TJUE qui ho esclareixi. Mentre això passa, l'aplicació de l'amnistia quedaria suspesa a la causa de Tsunami, però s'haurien d'aixecar totes les mesures cautelars i ordres de detenció que hi poguessin haver activades. En l'exposició de motius de la llei d'amnistia es recull la jurisprudència europea, per mirar deixar clar que la norma no vulnera el dret europeu i evitar que una possible qüestió perjudicial tingui èxit a Luxemburg.
La recerca d'una Fiscalia alineada
Si finalment hi ha una qüestió prejudicial i la qüestió s'ha de discutir al TJUE, García Castellón no hi tindrà res a dir, sinó que seran les parts les que hauran d'anar a defensar la posició. En aquest sentit, el jutge només tindrà com a aliats les acusacions particulars de Vox i d'organitzacions espanyolistes, que sí que li compren el relat, però no pas la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat ni les defenses dels implicats. És per això, també, que el moviment de demanar al Tribunal Suprem que es quedi la causa s'interpreta com un intent de buscar una Fiscalia més alineada amb les tesis de l'instructor. Al Suprem, els fiscals són Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, que ja van pilotar l'acusació de rebel·lió contra l'1-O i s'han mostrat en contra de l'amnistia.L'advertència explícita de García Castellón
L'amnistia no inclou els actes contra les persones que hagin provocat lesions greus. En la darrera interlocutòria, de 27 de novembre, el jutge planteja la necessitat d'analitzar -ara, quatre anys després- l'evolució dels agents ferits en les protestes de Tsunami: "Seria important examinar l'evolució posterior d'aquests agents, per veure si s'ha arribat a produir la pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre, d'un sentit, la impotència, l'esterilitat o una greu deformitat respecte d'algun d'ells" a conseqüència de les accions realitzades per la massa mobilitzada per Tsunami. Segons l'instructor, hi ha motius per pensar que sí que ha passat, i cita l'agent de la Policia Nacional amb número TIP 109440, personat a la causa.El policia va patir una lesió greu en un braç en les protestes d'Urquinaona -no pas a l'aeroport- que li va implicar una jubilació anticipada als 45 anys. Aquesta referència del jutge té un motiu i l'explica ell mateix en un peu de pàgina: si la llei d'amnistia tira endavant i hi ha agents que han patit ferides com les descrites a causa de les protestes, això podria deixar el cas de Tsunami fora de l'abast de la mesura de gràcia. El dubte és si a partir d'aquí en poden quedar fora també dirigents com Puigdemont i Rovira, que més enllà del paper que poguessin tenir en Tsunami no van participar en cap de les protestes.