10
de febrer
de
2019
Actualitzat:
19
de febrer,
9:31h
Jaime Moreno, un dels quatre fiscals del Suprem que defensen la rebel·lió contra els líders sobiranistes en la causa de l'1-O, és -si escau- un dels més significats políticament. I ja no per les dures declaracions que va fer com a fiscal durant el període d'instrucció, sinó per l'ombra del passat que l'acompanya. Nascut el 1958, Moreno manté un fort vincle amb el debat polític, concretament amb les tesis del PP.
I és que el fiscal va ser assessor, l'any 2013, del govern de Mariano Rajoy quan el llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va promoure la reforma del Poder Judicial. Per les seves tasques, Moreno va rebre una de les creus de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort, la més alta distinció que atorga la Justícia espanyola.
Des que el 1983 va ingressar a la carrera fiscal -actualment és un jutge en excedència-, Moreno ha prestat servei en diverses fiscalies. Entre elles, la de l'Audiència Territorial d'Oviedo, l'Audiència Provincial de Madrid, la Fiscalia General de l'Estat -on va ser fiscal de la secretaria tècnica- i del Tribunal Suprem, a partir del 2003. El 2014 va escalar encara més en l'estament de l'alt tribunal i va ser nomenat fiscal de sala adscrit a la secció penal, així com fiscal delegat de Vigilància Penitenciària.
La vinculació entre el fiscal i el PP, però, va més enllà del seu paper com a assessor de Ruiz-Gallardón. El 4 d'octubre del 2010 va participar com a ponent en unes jornades organitzades per la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), el think thank presidit per José María Aznar.
El fiscal del judici a Homs
Moreno està familiaritzat amb la causa catalana, ja des del 2017, quan es va celebrar el judici contra Francesc Homs al Tribunal Suprem, per la causa del 9-N. Durant els seus interrogatoris, que va destacar per diversos episodis de tensió amb Homs, el fiscal va ser especialment dur. Ja com un avançament d'allò que aquest 2019 es repetiria, Moreno avisava Homs que estava "vulnerant l'estat de dret".
"El que estem jutjant són els gestors polítics que van imposar la seva pròpia voluntat per sobre de la Constitució", va assegurar el fiscal en el seu al·legat final. En aquest també va remarcar que la consulta s'havia fet "abusant de poder" i "apartant-se de la normativa". En conjunt, creia que el 9-N havia estat una "font d'inseguretat jurídica", tot i que només defensava el que creia que era un delicte de prevaricació.
A part del 9-N, Moreno també ha estat part implicada en altres casos mediàtics, com ara el cas de l'11-M o el cas Faisán, en el qual es jutjava diversos policies espanyols implicats en una xarxa d'extorsió d'ETA amb base al bar Faisán d'Irun (Guipúscoa). La causa de l'1-O al Tribunal Suprem esdevé la culminació d'una trajectòria marcada pel vincle amb la política.
I és que el fiscal va ser assessor, l'any 2013, del govern de Mariano Rajoy quan el llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va promoure la reforma del Poder Judicial. Per les seves tasques, Moreno va rebre una de les creus de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort, la més alta distinció que atorga la Justícia espanyola.
Des que el 1983 va ingressar a la carrera fiscal -actualment és un jutge en excedència-, Moreno ha prestat servei en diverses fiscalies. Entre elles, la de l'Audiència Territorial d'Oviedo, l'Audiència Provincial de Madrid, la Fiscalia General de l'Estat -on va ser fiscal de la secretaria tècnica- i del Tribunal Suprem, a partir del 2003. El 2014 va escalar encara més en l'estament de l'alt tribunal i va ser nomenat fiscal de sala adscrit a la secció penal, així com fiscal delegat de Vigilància Penitenciària.
La vinculació entre el fiscal i el PP, però, va més enllà del seu paper com a assessor de Ruiz-Gallardón. El 4 d'octubre del 2010 va participar com a ponent en unes jornades organitzades per la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), el think thank presidit per José María Aznar.
El fiscal del judici a Homs
Moreno està familiaritzat amb la causa catalana, ja des del 2017, quan es va celebrar el judici contra Francesc Homs al Tribunal Suprem, per la causa del 9-N. Durant els seus interrogatoris, que va destacar per diversos episodis de tensió amb Homs, el fiscal va ser especialment dur. Ja com un avançament d'allò que aquest 2019 es repetiria, Moreno avisava Homs que estava "vulnerant l'estat de dret".
"El que estem jutjant són els gestors polítics que van imposar la seva pròpia voluntat per sobre de la Constitució", va assegurar el fiscal en el seu al·legat final. En aquest també va remarcar que la consulta s'havia fet "abusant de poder" i "apartant-se de la normativa". En conjunt, creia que el 9-N havia estat una "font d'inseguretat jurídica", tot i que només defensava el que creia que era un delicte de prevaricació.
A part del 9-N, Moreno també ha estat part implicada en altres casos mediàtics, com ara el cas de l'11-M o el cas Faisán, en el qual es jutjava diversos policies espanyols implicats en una xarxa d'extorsió d'ETA amb base al bar Faisán d'Irun (Guipúscoa). La causa de l'1-O al Tribunal Suprem esdevé la culminació d'una trajectòria marcada pel vincle amb la política.