El jutge de l'Audiència Nacional que investiga el Tsunami Democràtic ha acordat allargar sis mesos més la investigació, que ja anys que dura. En una interlocutòria de tres pàgines de l'11 de juliol a la qual ha tingut accés Nació, el magistrat Manuel García Castellón argumenta que cal prorrogar la instrucció fins al 29 de gener de 2024. En aquesta causa s'investiga la plataforma Tsunami Democràtic, encarregada d'organitzar i coordinar les mobilitzacions de l'octubre de 2019 en resposta a la sentència de l'1-O contra els líders independentistes. El jutge considera que cal més temps per investigar perquè s'han de fer més diligències per "acreditar l'impacte econòmic de l'activitat delictiva" i també analitzar informes policials. La "gravetat" dels possibles delictes obliga, diu el jutge, a prorrogar la instrucció mig any més.

L'Audiència Nacional investiga per terrorisme els impulsors de Tsunami Democràtic, un delicte greu que per ara no s'ha pogut acreditar. Entre les persones investigades hi ha l'empresari David Madí, l'exconseller Xavier Vendrell, l'editor Oriol Soler i el responsable de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay. Al sumari, que va deixar de ser secret al maig, apareix també la secretària general d'ERC, Marta Rovira, com el càrrec polític més rellevant de la causa. Aquest fet fa que la dirigent republicana no pugui tornar de Suïssa malgrat que per l'1-O se la persegueix només per desobediència, que no implica presó. La investigació mira de determinar el finançament d'aquesta plataforma i el seu engranatge, i els investigadors han mirat de trobar informació tant a Suïssa, com al Canadà com als Estats Units, amb poc èxit.

Amb aquest moviment, García Castellón espera tenir un context polític més favorable a l'Estat després de les eleccions del 23 de juliol, que previsiblement deixaran una victòria del PP, que podria arribar a la presidència del govern espanyol. Quan va aixecar-se el secret de sumari, la Fiscalia va obrir la porta a descartar l'acusació de terrorisme i va anunciar que començava a analitzar la causa i que previsiblement això s'allargaria fins després de les eleccions, en aquest cas les municipals del 28-M. "No hi ha cap decisió adoptada", deien fonts de la Fiscalia al maig. 

En la interlocutòria, García Castellón es refereix als fets de 2017 com a "fenomen sediciós independentista", malgrat que el delicte de sedició ja no existeix des del passat desembre. La decisió de prorrogar la investigació -que es pot recórrer- entrarà en vigor el dia 29 de juliol i s'allargarà sis mesos. Si finalment la conclusió és que no hi ha terrorisme, la causa hauria de passar a un jutjat de Barcelona.